ESTRATÈGIA GOVERNAMENTAL

Sánchez prepara el nou rumb per al Govern

El president, a punt de tenir pressupostos, afegeix més objectius a la seva agenda

Un pla intern sobre la vacuna o «ajustos» amb Iglesias, sobre la taula

Sánchez prepara el nou rumb per al Govern

EVA ERCOLANESE

Es llegeix en minuts

Pedro Sánchez, el polític acostumat a navegar en mars, que a estones semblen voler engolir-lo es disposa a variar el rumb. Està a punt d’aconseguir els seus primers pressupostos, una vegada que se sotmetin a votació dijous vinent en el Congrés i, fregant ja el final de l’any, acabin formalment el tràmit parlamentari. Amb grans tensions externes i internes però també amb grans números (seran els comptes públics més ambiciosos de la història d’Espanya), tiraran endavant llevat de sorpresa majúscula amb més recolzaments dels aritmèticament necessaris i enmig d’una pandèmia que ha sumit el país en una crisi sanitària, econòmica, social i fins i tot emocional.

Superada aquesta maror que permet, a més, garantir al Govern de coalició una legislatura de vida, Sánchez pensa ja en els següents escenaris. I d’acord amb l’eslògan que va elegir per a l’acte que aquest dissabte va protagonitzar a la seu central dels socialistes per dirigir-se als militants –que no al Comitè Federal del partit, clarament arraconat en aquesta etapa ‘sanxista’-, no es posa límits a curt termini. ‘L’Espanya que mereixem: 2021-2026’. O sigui, una Espanya en dos mandats. A continuació, algunes de les claus per comprendre el que ha d’arribar en les pròximes setmanes.

Estratègia anti-Covid: enquestes i pla sobre vacuna

El virus i els seus terrorífics efectes continuen sent el principal maldecap de l’Executiu.  Van 15.000 morts en la segona onada, tot i que disminueixi la incidència respecte al mes anterior. A la cantonada, les festes de Nadal. Tan desitjades per alguns com temudes per d’altres. «Regalem seguretat a aquells que estimem per seguir tots junts demà», va apuntar Sánchez aquest dissabte, cridant a respectar les normes anti-Covid. Va afegir que els experts auguren «una etapa crítica de la pandèmia» coincidint amb la primera vacuna, al gener. Just a l’acabar les festes.

El president sap que la vacunació massiva és la sortida al túnel. Però també és conscient dels dubtes que allotja bona part de la població als riscos de vacunar-se, temorosa que els científics hagin anat massa ràpid aquesta vegada. La manera de combatre aquests temors, tan humans com segons els especialistes infundats, és la informació. La pedagogia. Per això hi ha a la Moncloa un ‘Pla de comunicació de l’estratègia de vacunació’, segons ha sabut EL PERIÓDICO, en el qual hi ha implicats el ministeri de Ciència, el de Sanitat i la secretària d’Estat de Comunicació. Està previst, així mateix, fer al desembre una nova enquesta sobre la percepció de les vacunes, per orientar la gestió governamental en aquest sentit.

Economia: la reconstrucció, pendent de la UE

L’Executiu, sense la pressió ja de la negociació dels seus comptes públics, mira a la UE i al bloqueig de fons

L’Executiu, com els socis parlamentaris que li han garantit el seu aval, no han parat de repetir que sense pressupostos nous no hi hauria cura per a les múltiples cicatrius que deixa el virus. Entre altres coses perquè es necessiten comptes públics actualitzats per incloure els fons promesos per Europa perquè els seus Estats, un a un, tornin a aixecar-se i superin la devastació pandèmica. Però des de fa setmanes hi ha un pal a la roda europea, introduït per Hongria i Polònia, que evita que l’aixeta s’obri, malgrat que la set colla. Els mandataris dels dos països, l’hongarès Viktor Orbán (admirat pel popular Pablo Casado, segons ha reconegut ell mateix en múltiples ocasions) i el polonès Mateusz Morawiecki mantenen vetat el pressupost de la Unió i el fons de recuperació –un paquet financer d’1,8 bilions d’euros– , al negar-se a condicionar l’ajuda respecte a les normes de l’Estat de dret.

És previsible que Sánchez i el seu equip, com altres governs europeus, redoblin esforços diplomàtics els pròxims dies per mirar de desbloquejar la situació (Espanya, a més, busca aliances urgents per fer front a la pressió migratòria que prem en plena pandèmia, especialment a les Canàries). Mentrestant, es continuen fent passos interns per ultimar aquest esperat repartiment: recentment s’ha preparat un decret que facilita el camí per obtenir subvencions amb una ‘finestreta única’ per sol·licitar-les, terminis més curts i menys paperassa, entre altres qüestions. A més, l’Executiu i els agents socials acaben d’acordar la constitució de  nous grups de treball entorn d’un ’Pla nacional de reconstrucció’, un camí que també hauran de recórrer les diferents administracions.

Els socis: factor Catalunya i ajustos en coalició

A la Moncloa es busca data per a la reforma de la sedició i agrada que ERC parli d’harmonització fiscal

Pablo Iglesias ha collat el seu per fer-se notar en la negociació pressupostària. Ha collat tant que ha tret de la ‘hivernació política’ la coneguda com a vella guàrdia del PSOE,  indignada amb l’acostament a Bildu perquè recolzés els comptes. Molesta alhora amb l’aliança amb ERC. Es critica la tolerància davant les provocacions del líder de Podem, soci de coalició i vicepresident en l’Executiu. Però Sánchez va dir aquest dissabte que no hi ha res a témer, que mentre ell porti «el timó», les polítiques desplegades al país seran constitucionals. Bé. Tot i així el president sap que també el PNB, per motius diferents als d’aquesta vella guàrdia socialista, espera un distanciament progressiu de Bildu. I menys pes d’Iglesias. De moment, des de la Moncloa s’avança que hi haurà d’haver «ajustos» en el  funcionament de la coalició, a fi que les tensions disminueixin.

Et pot interesar

A tot això s’hi ha de sumar que el PSOE ha de decidir quin paper vol donar-li a Cs  pròximament, sense deixar de mirar a les eleccions catalanes del mes de febrer: el PSC, segons sondejos, té possibilitat de quedar-se amb vot taronja. De moment, en l’entorn de Sánchez es fan càlculs per decidir quan s’aprova la reforma del delicte de sedició (amb repercussió a Catalunya), i es mira de bon grat que sigui ERC que hagi introduït el debat, més progressista que identitari, sobre l’harmonització fiscal a Espanya.