Entrevista

González Laya: «Espanya no vol una immigració empesa per les màfies»

La ministra espanyola d'Exteriors afirma que no es volen tancar fronteres però sí ordenar els fluxos migratoris i que el Govern ha demanat ajuda a Frontex

González Laya: «Espanya no vol una immigració empesa per les màfies»

JORDI COTRINA

7
Es llegeix en minuts
MARTA LÓPEZ

Aquesta setmana la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha estat a Barcelona al V Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani (UpM), un fòrum que defensa buscar solucions als múltiples problemes que afronta la regió. Els moviments migratoris en són un.

-Vint-i-cinc anys després del procés de Barcelona, el Mediterrani continua sent un espai d’inestabilitat, mort, migracions, terrorisme. ¿Què pot oferir Europa ara a aquesta riba sud? 

-Vint-i-cinc anys de diàleg entre les dues ribes del Mediterrani han tingut moments de progrés, un impuls en matèria de comerç, en matèria d’inversió, hi ha hagut una conscienciació en temes com el medi ambient, però és veritat que queda molt per fer. Volem construir els pròxims 25 anys sobre quatre eixos fonamentals: la lluita conjunta contra el canvi climàtic, més competitivitat per a les nostres economies, lluita contra les desigualtats i respecte a les llibertats i igualtat entre home i dona. 

-Fa un mes que Canàries pateix una forta pressió migratòria.  ¿Aquest és un fracàs de la política migratòria europea?

-El que estem intentant és construir aquesta política d’immigració i asil a Europa. I construir-ho en un moment en què hi ha una nova pressió migratòria, generada sobretot per les dificultats econòmiques creades per la crisi de la Covid, que està creant nombroses bosses de pobresa i atur, cosa que està portant molts joves a la migració.  Espanya no vol tancar les fronteres però, tampoc vol una immigració desordenada, irregular, empesa per màfies.  Tenim molt clar que hem que lluitar junts contra xarxes que trafiquen amb persones. I quan dic junts no són només els europeus, també amb els països d’origen i trànsit. Hem de ser més decidits en el nostre recolzament als països del sud que necessiten millorar les seves economies. És una agenda en què primer Europa ha de construir consens i que ha de dialogar-la amb els països d’origen i de trànsit. 

-Però fa anys que Europa està intentat construir aquesta política europea d’immigració i el que hi ha ara és una nova proposta sobre la qual Espanya i els països de sud estan d’acord... –

 És una proposta que volem millorar, i entre els elements de millora hi ha l’element de la solidaritat i per això hem posat sobre la taula una proposta amb Grècia, Itàlia i Malta. Entre Espanya i Itàlia representem el 25% de la població europea, el 25% del PIB europeu, i creiem modestament que tenim alguna cosa a dir en aquesta discussió. D’una manera constructiva i ferma.

-¿Aprecien vostès insolidaritat d’altres països?

-En aquest pacte hem de trobar un equilibri entre responsabilitat i solidaritat, i ens sembla que la proposta no troba aquest equilibri, que evidentment es veu manera diferent si un és a Espanya o Itàlia o si és a Àustria o Eslovènia, per posar aquests exemples.

 

¿Espanya es planteja demanar el desplegament d’una força naval europea, com en el passat? 

-Nosaltres hem demanat el recolzament d’organismes internacions com l’ACNUR o l’Organizació Internacional de les Migracions per ajudar-nos sobretot en la identificació dels migrants que arriben. Tenim molt clar que tenim uns compromisos per complir amb els qui demanden asil o poden caure dins dels supòsits de refugi. També hem demanat el recolzament de Frontex perquè ajudi a millorar el control de sortides d’embarcacions irregulars des de les costes de la façana atlàntica. Estem esperant una resposta.

-Una resposta ràpida...

-Espanya, juntament amb el Marroc, Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea, ja treballem en el control de l’espai marítim. En el cas de Mauritània i el Senegal tenim embarcacions i mitjans aeris desplegats, patrullant de manera conjunta. No comencem de zero. Busquem un reforç a uns mitjans que ja existeixen i que es van anar creant a partir de l’última crisi migratòria, el 2006, en què vam aprendre que una de les claus per gestionar la migració és una relació molt estreta amb els països d’origen i trànsit.

-¿Com està seguint Espanya el que està passant des de fa uns dies en el Sàhara, després del desplegament de forces marroquines en el pas de Guerguerat?

 -Espanya ho segueix amb un diàleg amb totes les forces i països concernits i ho fem buscant un diàleg amb el secretari general de les Nacions Unides perquè pugui nomenar el seu representant per al Sàhara Occidental. Aquest lloc està vacant des de fa 18 mesos. L’objectiu el coneixem perquè està recollit en nombroses resolucions de les Nacions Unides, però ens falta un procés per canalitzar les diferents parts en aquesta qüestió.  Allà és on Espanya està posant tots els seus esforços, dialogant amb el secretari general, dialogant amb el Marroc, Algèria i Mauritània i amb els països membres del Consell de Seguretat de l’ONU.

-¿I aquest diàleg no inclou representants sahrauís

?-És clar que tenim diàleg amb tothom. Ens sembla que per poder encarrilar i ajudar el secretari general hem de parlar amb tots i ho fem amb tota normalitat, com sempre ho hem fet. 

-¿No creu que Espanya hauria de tenir un paper protagonista més actiu en la cerca solucions i no delegar només en l’ONU?

-El paper central en la resolució de la qüestió política el tenen les Nacions Unides, de la mateixa que el té en el conflicte israelianopalestí o Líbia. En aquesta part de la discussió estem sempre recolzant els esforços del secretari general. Després hi ha un altre punt de vista, que és l’humanitari. Espanya és un país compromès i tots els anys recolzem la població perquè pugui tenir accés a cobrir les seves necessitats. Ho fem com a part d’una solidaritat internacional en què Espanya sí que té un paper de lideratge.

-Veneçuela celebra eleccions legislatives la setmana que ve, amb poques perspectives de solucionar el conflicte polític, que s’ha enquistat. Vist el que ha passat, ¿no li sembla que va ser precipitat el reconeixement de Juan Guaidó fa dos anys com a president encarregat?

-És una mica fàcil reescriure la història amb el que sabem avui però el cert és que s’ha avançat poc en la negociació política. Aquesta és una assignatura pendent a la qual hem de prestar una atenció particular. Ara tenim una nova Administració americana que arriba a la Casa Blanca amb què buscarem també un diàleg sobre aquesta qüestió.

-

-Per a Espanya, ¿Guaidó ara és líder de l’oposició o president encarregat?

Per a nosaltres sempre ha sigut les dues coses. Són els dos papers que sempre ha tingut. Però més enllà del que representa Juan Guaidó, la pregunta que ens hem de fer és com poden Espanya, la UE i la comunitat internacional impulsar una negociació política a Veneçuela.

-¿Com és la relació amb el Govern de Nicolás Maduro? 

-Les relacions tenen cursos de diàleg, de discussió i també tenen moments de desacord. Està clar que hi ha qüestions sobre les quals no estem d’acord i de vegades les expressem d’una manera una miqueta més vocal que altres. Hi ha moltíssimes coses en què no estem d’acord, però això no ens impedeix parlar.

-Un altre tema difícil, el ‘brexit’. ¿Encara confia en un acord?-

Espanya aposta clarament per un acord. En aquests moments de gran inestabilitat, d’enorme turbulència, la nostra responsabilitat exigeix afegir estabilitat. I això significa pactar, arribar a un acord. I arribar a un acord en la relació futura entre el Regne Unit i la UE però també arribar a un acord entre el Regne Unit i Espanya pel que fa a Gibraltar. Per això Espanya no desistirà en l’afany a arribar a un acord. Ho perseguirem fins a l’últim segon. Vull pensar que el Regne Unit també comparteix el nostre objectiu. Sobretot perquè si no hi ha un acord l’1 de gener del 2021, la frontera de la Unió Europea serà a Gibraltar i en això no hi ha tornada enrere.

-¿També espera un acord per desbloquejar el fons de recuperació europeu?

-Europa en el seu conjunt sap la importància que té el pressupost comunitari i els fons de recuperació, no només per a Espanya o Itàlia, també per a Polònia i Hongria, per a l’economia de la Unió Europea. Sabem que l’única manera de sortir d’aquesta crisi és fer una inversió col·lectiva. Vull pensar que com sempre hi haurà un estira-i-arronsa però finalment podrem arribar a un acord amb què puguem posar en marxa aquest fons a principis del 2021.

 

Notícies relacionades

¿Què espera de la pròxima Administració de Biden?

-Esperem un impuls decidit al multilateralisme i un impuls decidit a la relació transatlàntica, una relació tan important per al nostre país i per al conjunt de la Unió Europea, a la qual li falta una brúixola des de ja fa temps i a la qual ha dotar d’un nou objectiu estratègic, que podria ser rehumanitzar la globalització.