Els municipis de Tarragona que han desaparegut del mapa: pobles abandonats i localitats annexades

Tarragona és la tercera província més visitada de Catalunya, darrere de Barcelona i Girona, però, com a la resta de territoris catalans, els seus visitants continuen incrementant-se any rere any.

De fet, el 2025 les pernoctacions totals a la demarcació van superar els 21 milions, un creixement del 2,9% respecte del 2024.

I no és per menys: Tarragona té un gran patrimoni cultural, que s’estén des del litoral cap a l’interior: la presència dels romans a la zona ha marcat profundament el lloc, ja que van deixar les seves petjades en diferents ciutats, com Tortosa (Baix Ebre) o a la mateixa capital de la regió.

Guerres, saquejos i canvis territorials

A més, les platges també destaquen a la província: la Costa Daurada, que s’estén pel litoral tarragoní des de L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) fins a Cunit (Baix Penedès), comprèn més de 120 km de costes i paisatges rocosos, perfectes per visitar en qualsevol època de l’any, sempre que el clima ho permeti.

La història de Tarragona abasta segles d’evolució i transformacions territorials. El seu origen es remunta a l’any 218 aC, quan l’antiga Tarraco va començar a florir fins a convertir-se en la capital de la Hispania Citerior, una de les metròpolis més esplendoroses de l’Imperi romà.

Al llarg de la seva biografia, la província ha sigut víctima de guerres, saquejos i diferents canvis territorials. És més: alguns tenen menys d'un segle.

Menys de 75 anys

I és que pobles com Tamarit no existeixen com a municipi independent fins fa uns 75 anys: cap a mitjan segle XIX, el lloc, aleshores amb ajuntament, tenia comptabilitzada una població de 146 habitants.

No va ser fins al 1951 quan el territori va passar a formar part de l’entitat de població del municipi de Tarragona i, el 2024 —segons les dades més recents de l’Idescat—, agrupava 1.991 habitants.

Tamarit s’estén al voltant de la desembocadura del riu Gaià i en plena Costa Daurada, i té dos nuclis diferenciats: el de Tamarit i el de la Móra, on es troben la majoria dels allotjaments turístics.

Dos únics carrers

Situat a l’interior del Baix Camp es troba L'Arbocet, una entitat de població que actualment forma part del municipi de Vilanova d'Escornalbou.

Tanmateix, fins al cens de 1857 era un municipi independent amb ajuntament propi, però tenia tan sols 95 habitants.

El petit poble de L'Arbocet està format per dos únics carrers: el carrer de Dalt i el de Baix. Fins al segle XVIII va estar emmurallat i encara es conserven les seves dues torres de defensa.

També al cens de 1857 va desaparèixer el municipi de Puigdelfí, per incorporar-se immediatament a Perafort (Tarragonès), que actualment compta amb 1.319 veïns.

Centre històric

Puigdelfí discorre al costat del riu Francolí, un dels principals afluents de Tarragona.

El nucli del poble està presidit per l’Església de Sant Sebastià, erigida el 1794. A més, disposa d'un centre històric molt interessant: la part coneguda com la Vila Closa va créixer al voltant del ja desaparegut castell de Puigdelfí.

Té forma circular i està situada en una petita elevació natural del terreny i formada per quatre carrers: el carrer del Castell, del Vent, del Mig i Major.

Pobles abandonats

Notícies relacionades

El final de Saloufest: 10 anys del turisme més decadent d’alcohol i excessos

Aquestes són les "catedrals del vi" de Catalunya, els tres cellers modernistes més impressionants del territori

Finalment, el petit municipi de Selma va desaparèixer també el 1857, quan comptava amb 152 veïns, i es va unir a la localitat d’Aiguamúrcia, a l’Alt Camp. Així i tot, actualment es troba despoblat i diverses persones expliquen que han viscut experiències paranormals en aquest indret.

De fet, Tarragona compta també amb nombrosos pobles que han sigut abandonats al llarg de la seva història, com la Mussara, Pinyeres o Conill, on encara queden els vestigis dels habitants del passat.