El PP agita a Catalunya la seva batalla contra la igualtat fiscal

Les dues cares més reconeixibles del PP van agitar aquest divendres a Catalunya la batalla contra l’harmonització fiscal que el partit ha emprès després del pacte del Govern i el PSOE pels Pressupostos. El líder dels populars, Pablo Casado, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es van convertir en murs de contenció en defensa de la laxitud impositiva a les regions que dirigeix el PP, que l’Executiu veu amb recel per la competència deslleial que pot portar.

En una Catalunya ja en període preelectoral, els populars van presumir d’abaixar els impostos a les comunitats que governen. No hi va haver espai en les seves intervencions per al debat sobre si els serveis socials surten perjudicats per la menor recaptació pública, o per a l’aparent paradoxa que ara sigui el PP que defensi les particularitats territorials: els discursos de Casado i d’Ayuso van ser un cant al liberalisme econòmic.

El líder del PP va advertir des de Tarragona el president del Govern, Pedro Sánchez, que l’harmonització fiscal és «il·legal i inconstitucional», i va afegir que el candidat popular a les eleccions del 14 de febrer, Alejandro Fernández, portarà en el seu programa una baixada del tram autonòmic de l’IRPF i la supressió o bonificació immediata de successions, donacions i patrimoni. Es tracta d’impostos que a Madrid o no es paguen o que compten amb els tipus més baixos de tot Espanya.

El «marge» de les autonomies

«Estem en un Estat autonòmic que permet un marge fiscal a les autonomies», va remarcar Casado. Tot i que es va queixar que «no té sentit» que sigui un partit independentista com ERC el que «vulgui anar contra el marge de les autonomies per decidir quins són els seus propis impostos», l’objectiu real de l’ofensiva del PP és el Govern. Va quedar clar quan el líder popular va criticar que partits d’esperit federal, com el PSOE, estiguin «posant en dubte» que hi hagi altres règims fiscals. De fet, va recordar que el concert basc, el conveni de Navarra o el règim econòmic de les Illes Canàries estan «consagrats a la Constitució».

En la línia tradicional de la dreta política, el president del PP va defensar que amb els impostos baixos cada ciutadà tindrà més diners disponibles i consumirà més, cosa que portarà a donar feina a més gent i a una recaptació més gran. Ho va definir com el «cercle virtuós» de l’economia, que, segons va dir, ha practicat el seu partit quan ha governat Espanya.

«Atac frontal»

Casado creu que el que passa en realitat és que el Govern i ERC han posat la Comunitat de Madrid «a la diana». I aquest argument va ser també el fil conductor de la intervenció que va fer Díaz Ayuso a Barcelona. Després de passar dos dies a la capital catalana, en els quals s’ha reunit amb empresaris i entitats que defensen la unitat d’Espanya, la presidenta es va queixar aquest divendres de l’«atac frontal» que suposa l’harmonització fiscal contra la comunitat madrilenya.

Ayuso ha recuperat una frase de Gabriel Rufián, el portaveu d’ERC al Congrés, contra «el paradís fiscal de facto que la dreta s’ha muntat a Madrid» per capgirar-la. «Rufián té raó en alguna cosa. Madrid és un paradís, però de llibertat i respecte als ciutadans, no d’imposició política,» va dir després de defensar l’autoritat de cada autonomia per decidir sobre els seus impostos.

Notícies relacionades

Les flames no donen treva a Zamora i Lleó i s’acarnissen amb Lugo

Regenerar una hectàrea calcinada costa un mínim de 2.500 euros

La presidenta madrilenya va demostrar amb declaracions contundents que continua disposada a convertir-se en «el pitjor malson» dels qui qüestionin el model impositiu de la comunitat. Per exemple, i sense explicar com ha fet els seus càlculs, va afirmar que «si fos per l’economista Rufián, les famílies madrilenyes pagarien 2.000 euros més l’any» en impostos.

Segons la seva opinió, la paraula ‘harmonitzar’ genera un «debat fals», perquè el que busquen en realitat Govern i ERC és «apujar els impostos a Madrid». Va afegir que el que passa a Catalunya és que els ciutadans han de finançar «un negoci, l’independentisme, que ja fa moltes dècades que dura i que està empobrint la convivència».