L’edat real de jubilació dels assalariats supera per primera vegada els 65 anys

Els assalariats espanyols comencen ja a jubilar-se, de mitjana, a partir dels 65 anys. Malgrat que legalment l’edat de jubilació està fixada a Espanya entre 65 i 67 anys (depenent del temps cotitzat), fins ara era habitual que una part dels treballadors anticipessin la seva jubilació i això fes baixar la mitjana. No obstant això, i després de les recents reformes del Govern central, que incentiven retardar la jubilació i penalitzen avançar-la, aquest mes de juliol passat es va arribar per primera vegada a la simbòlica xifra dels 65 anys com a edat real de jubilació. 65,15 anys segons concreten fonts del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social.

Els treballadors a Espanya estan allargant la seva vida laboral, atiats per les últimes reformes de l’Executiu. Els incentius per demorar la jubilació i les penalitzacions per anticipar-la, així com les noves fórmules de jubilació parcial i flexible, entre d’altres, han provocat que els treballadors del règim general es jubilin avui un any més tard del que ho feien habitualment abans que esclatés la pandèmia de la covid.

La jubilació de la generació del baby boom ha començat i gradualment la prole més nodrida de la història va abandonant el mercat laboral. Fet que suposarà un repte per a la sostenibilitat del sistema públic de pensions espanyol, que ja comença a notar els efectes d’aquesta transició. Ahir la Seguretat Social va publicar les dades de la nòmina d’agost de les pensions, que revelen, un mes més, una xifra de despesa rècord: 13.620,9 milions d’euros per costejar 10,37 milions de pensions. L’import suposa un increment del 6,2% respecte al mateix mes del 2024.

El nombre de pensionistes ha anat augmentat en els últims anys, així com la pensió amb què es jubilen. Fa 20 anys, l’Estat pagava 8 milions de pensions, amb una pensió mitjana de 611 euros. Fa 5 anys, just l’any que va esclatar la covid, va pagar 9,8 milions de pensions, amb una pensió mitjana de 1.011 euros al mes. I avui, el 2025, paga 10,3 milions de pensions, amb un import mitjà de 1.311 euros bruts.

Allargar la carrera professional dels espanyols –així cotitzen més anys i cobren pensió durant menys temps– és una de les vies que el Govern central ha activat per apuntalar i fer sostenible el sistema públic de pensions. I les últimes reformes van donant els seus fruits en aquest sentit, tal com reflecteix la simbòlica efemèride dels 65 anys.

Les jubilacions demorades s’han duplicat durant l’últim lustre i ja representen l’11,4% de les noves altes. És a dir, un de cada 10 nous jubilats es retira més tard del que podria retirar-se per edat i anys cotitzats. El 2019 l’esmentat percentatge era del 4,8%. I, per l’altre costat, les jubilacions anticipades s’han anat reduint gradualment durant aquell mateix període i actualment suposen el 27,6% del total de noves jubilacions. És a dir, un de cada quatre espanyols es retira abans del que legalment li tocaria, cosa que després implica una minva en la seva pensió.

La ministra d’Inclusió, Elma Saiz, es troba actualment en negociacions amb patronal i sindicats per pactar noves reformes que permetin al mercat laboral espanyol retenir part d’aquests professionals que s’acosten a la jubilació. No en va, organismes com l’OCDE adverteixen que el relleu de mil·lennistes, generació Z i successius serà menys nombrós i, de cara al 2060, la població en edat de treballar en Espanya es reduirà en un 30%.

Jubilació flexible i reversible

Notícies relacionades

Trump contra la Fed

Omplir la nevera després de vacances aquest any és un 2,7% més car

Algunes de les mesures que té la ministra sobre la taula van en aquesta línia de continuar allargant la vida laboral. Per exemple, a la tornada de l’estiu els agents socials i l’Executiu reprendran la modificació de les condicions d’accés a la jubilació flexible i mirar de fer-la atractiva per a més pensionistes. Mitjançant la qual cosa volen incentivar que els pensionistes combinin la seva prestació pública amb un minijob.

Un altre element dins d’aquesta reforma és el que es coneix com la jubilació reversible, és a dir, facilitar el retorn al mercat laboral a temps complet d’aquells que, per un motiu o un altre, van decidir abandonar-lo però encara estan en condicions –i tenen voluntat– de tornar-hi.