Regenerar una hectàrea calcinada costa un mínim de 2.500 euros

El director econòmic de l’Associació Forestal de Galícia, Daniel Rodríguez Cebreiro, adverteix que l’abandonament i la falta de sostenibilitat econòmica de les muntanyes són l’avantsala de nous focs, per la qual cosa és essencial una planificació rigorosa dels costos, prioritzant la regeneració natural.

L’economista i assessor forestal resumeix amb cruesa la dificultat per reconstruir el que el foc arrasa: "Els focs tornen a repetir-se. La qüestió és quant aliment tenen quan comencen i com s’hi respon".

Regenerar una hectàrea de muntanya cremada pot costar fins a 15.000 euros, tot i que no serà una prioritat fins a l’any vinent. L’expert remarca la importància de contemplar no només la plantació inicial, sinó tots els treballs perquè el bosc torni a ser productiu i resistent al foc.

Des de l’Associació Forestal de Galícia calculen que la reforestació d’eucaliptus, incloent-hi la plantació i les tasques silvícoles posteriors –estassades, podes i manteniment–, suposa entre 2.500 i 4.000 euros per hectàrea. En el cas del pi, la forquilla ascendeix a entre 7.000 i 11.000 euros, i per a les frondoses, les espècies més costoses, la inversió pot arribar a ser d’entre 10.000 i 15.000 euros per hectàrea.

Si es parla sols de plantació inicial, les xifres són inferiors: entre 2.000 i 3.000 euros per a eucaliptus i pi, i entre 3.000 i 4.000 per a frondoses. La diferència és clau, insisteix l’economista: "Si no es contemplen totes les despeses, queda una muntanya a mig fer. I això és pitjor remei que la malaltia, perquè al final tornarà a cremar". La valoració arriba quan a Galícia ja van cremar més de 96.000 hectàrees, tot i que no totes tenien arbratge, ni són replantables.

Rodríguez, que treballa principalment assessorant comunitats de muntanyes, explica que la regeneració no és immediata ni senzilla. "El primer després d’un incendi és tallar la fusta, i això pot demorar-se en el temps, sobretot quan es produeixen catàstrofes que afecten molta superfície, amb una sobreoferta que el mercat no és capaç de digerir. Si hi ha fusta comercial, es tala; si no, de vegades n’hi ha prou de triturar les restes. El normal és que la repoblació es pugui afrontar a partir d’un any", assenyala.

Millor si és natural

L’assessor es mostra taxatiu: deixar dempeus fusta cremada de grans dimensions és condemnar-ho a l’abandonament. "Al cap de pocs anys aquests arbres cremats acaben caient i bloquegen qualsevol actuació posterior, cosa que acabarà retardant sensiblement els treballs de restauració", adverteix.

Notícies relacionades

Les flames no donen treva a Zamora i Lleó i s’acarnissen amb Lugo

Puigdemont cita els seus parlamentaris a Waterloo el pròxim dia 15

Davant els elevats costos de repoblació, Rodríguez defensa la regeneració natural com l’opció més eficaç quan les condicions ho permeten: "Com més regeneració natural utilitzis, menys costos tindràs i més possibilitats d’èxit. Tret que la massa prèvia estigués malalta o molt deteriorada", és la millor opció.

Mentre Galícia mira de recuperar-se de l’onada de focs, la seva conclusió és clara: regenerar no és només plantar arbres, sinó que també és dissenyar muntanyes capaces de resistir el pas de temps i del foc.