L’estressant estiu de Laporta

¿On jugarà el Barça el seu primer partit a casa?

No se sap, per molt que la junta mantingui la idea d’estrenar la seva nova casa d’aquí només 17 dies. Mentre espera que l’Ajuntament li concedeixi la llicència de primera ocupació parcial, el club no ha emès cap detall concret de l’estadi que acollirà el cap de setmana del 13 i 14 de setembre el duel contra el València corresponent a la quarta jornada de Lliga. Ja va anunciar, a so de bombo i platerets, utilitzant i, de passada, erosionant la figura del president Joan Laporta que el trofeu Gamper del 10 d’agost significaria la reobertura del nou Camp Nou. El Barça es va enganxar els dits. No tenia ni els permisos ni tampoc les llicències necessàries. Es va refugiar a l’Estadi Johan Cruyff per celebrar la seva tradicional festa estiuenca. No ha dit si podrà tornar. Tampoc si reclamarà a la Lliga canviar l’ordre d’aquella jornada (del Barça-València al València-Barça, però a Mestalla, cosa que no veu factible la patronal dels clubs que presideix Javier Tebas) o si haurà de trucar al Girona perquè li cedeixi Montilivi, ja que Montjuïc està descartat pel concert de Post Malone (divendres 12). I l’última via seria tornar al Johan Cruyff, tot i que no compleix les condicions que marca la Lliga. No té muntat el sistema del VAR.

¿En quin estadi jugarà la 1a fase de la Champions?

Tampoc se sap. Ni s’ha anunciat encara. La directiva, que va rebre la visita de la UEFA la setmana passada, confiava a fer-ho al Camp Nou i ja amb 60.000 espectadors a les grades. La segona via és la del retorn a Montjuïc, el pis de lloguer en el qual ha viscut les dues últimes temporades. No li queden més opcions si no aconsegueix els permisos necessaris per reobrir el nou estadi perquè el termini fixat per l’organisme europeu per facilitar el nom de la instal·lació que acollirà la lligueta expira demà dijous, coincidint amb el sorteig. Retornar a la muntanya olímpica implica també el cost de tornar a customitzar el recinte, cosa que s’havia desfet al final de la temporada passada. Dels 60.000 aficionats que havien de ser al nou Camp Nou es passarien als 50.000 de Montjuïc, que tampoc té la impressionant Botiga, una màquina de facturar diners en dies de partit. Ni pot aprofitar l’impuls de la competició per omplir de més visitants el Museu. El club s’ha limitat a confirmar que s’ha garantit el lloguer fins al gener, inclosos els quatre partits de la primera fase i un hipotètic play-off per arribar a vuitens de final.

¿Per què no estan inscrits ja tots els jugadors?

Perquè el Barça no ha aconseguit arribar a la regla de l’1:1, imprescindible per operar amb normalitat en el mercat. Està superat. Continua superat. Fa justament un any, el club va viure una situació pràcticament idèntica perquè no podia inscriure Dani Olmo i Pau Víctor fins a la tercera jornada, aprofitant, a més, les lesions de llarga durada que patien Christensen i Araujo.

Idèntic escenari que ha utilitzat també el club aquest estiu amb Ter Stegen per poder registrar Joan Garcia a la Lliga. "No estem en la regla 1:1 perquè no hem volgut", va proclamar Laporta amb orgull el 3 de setembre del 2024, revelant que si hagués firmat amb presses l’acord amb Nike hauria arribat a la normalitat de fitxar i inscriure sense cap problema. És més, el president va arribar a dir que a l’octubre sí que s’arribaria a l’1:1, abans fins i tot de l’últim mercat hivernal.

Un mes més tard, ja al novembre, el club anunciava el pacte amb Nike per als pròxims 14 anys per una xifra (no es va donar de manera oficial) que s’acostaria als 1.700 milions d’euros. Però el problema del fair play continua sense resoldre’s, entrant Joan Garcia i Rashford, els dos grans fitxatges d’aquest estiu, hores abans del debut a Son Moix. Però aquesta porta ja la pot creuar aviat Szczesny, que podria aprofitar la cessió d’Iñaki Peña a l’Elx per ser registrat a la Lliga i obtenir el marge salarial necessari d’aquesta sortida. Mentre Gerard Martín, a qui Flick va esperar en va el cap de setmana passat per utilitzar-lo a València, Roony, la tercera contractació de l’estiu, i Marc Bernal esperen la sortida d’Oriol Romeu i Héctor Fort. I en cas que ni així es donessin les condicions adequades per registrar-los a la Lliga, la directiva no descarta, com ja ha fet en altres mercats, ampliar l’aval perquè Flick els tingui abans de dilluns –data límit– a tots.

¿Una gran venda com la de Fermín al Chelsea arreglaria el problema?

Tot i que oficialment es negava, el Barça sap que un potent traspàs en aquest mercat de l’estiu alleujaria, i molt, els seriosos problemes econòmics que l’aclaparen. I ho sabia des de l’inici, quan va posar sense èxit altres futbolistes a l’aparador. Havia de sortir Ter Stegen, però era molt complicat (tenia contracte fins al 2028) i, a més, va passar pel quiròfan per operar-se de l’esquena.

Un altre dels que figuraven en la llista de grans candidats a deixar el vestidor era Andreas Christensen, que va arribar lliure i li quedava només un any de contracte, de manera que la seva venda era un bon negoci per al club. Tot i que la inesperada marxa d’Iñigo Martínez al futbol àrab va frustrar la sortida del central danès. El focus s’anava, per tant, reduint i quedava al final resumit en dos joves de la pedrera: Marc Casadó i Fermín. Jugadors que no tenen cap cost –han sigut formats a La Masia- ni penalitzen tampoc perquè hi ha amortitzacions per carregar en el balanç. Són diners dues vegades nets, que entrarien immediatament a la caixa del club. Flick ha deixat dit amb rotunditat que "no volia perdre més jugadors ara". Ho va anunciar divendres passat. I dissabte va fer titular Casadó de mig centre al Ciutat de València, mentre se’l veia tranquil·litzar Fermín minuts abans de començar el duel amb el Llevant. Ni un minut va jugar l’andalús dissabte. Ara arriba, segons el diari Sport, el Chelsea amb una oferta de 50 milions per emportar-se’l a la Premier.

Notícies relacionades

"La meva meta és fer el que vull fer"

La Vuelta es prepara per al combat a Catalunya

Fermín va renovar amb el Barça l’octubre passat. Va segellar un contracte fins al 2029, amb una clàusula de rescissió de 500 milions. Però la seva sortida suposaria, en l’àmbit econòmic, una palanca per esquivar l’angoixa que ha presidit aquest mercat.

Si es confirma la marxa de l’andalús, de 22 anys, a Stamford Bridge per aquesta quantitat, això li permetrà entrar en el selecte grup de les cinc millors vendes de la història del Barça: Neymar encapçala aquest rànquing a l’executar el París SG els 222 milions que figuraven en la seva clàusula de rescissió (2017). Arthur, en aquella operació d’enginyeria financera amb la Juventus i el seu intercanvi amb Pjanic, és el segon, amb 80 milions (2020). Figo, i els 60 que va dipositar el Madrid per la seva clàusula (2000), és el tercer. Dembélé, que li va costar 50 al París SG (2023), seria el quart junt amb Fermín (50). I a La Masia trobaria, de nou, Laporta la solució d’ultimíssima hora. Si finalment se’n va empenyeria llavors amb força Dro, 17 anys.