El motor del Dúo Dinámico

Era el gran entusiasta, l’extravertit i el que més lligava del Dúo Dinámico, tàndem que va donar forma al primer fenomen pop de la música espanyola. Un equip que va deixar una empremta profunda al cançoner popular, sigui en les seves pròpies veus o en d’altres, i que va continuar actiu als escenaris fins fa només tres anys.

Manuel de la Calva, mort ahir als 88 anys a l’hospital Anderson de Madrid, era l’"amic de l’ànima, més que germà, company de cent aventures i de mil cançons", indicava aquest dimarts, a la xarxa X, el seu còmplice Ramón Arcusa. I demanava que refrenéssim el duel: "No ploreu per ell, no li agradaria. Era l’ànima del Dúo. Sempre alegre, optimista, positiu".

Tenia 21 anys quan The Dynamic Boys, així anomenats al principi, van ser rebatejats com a Dúo Dinámico pel locutor del programa La comarca nos visita, de Ràdio Barcelona, on van cantar per primera vegada el 28 de desembre de 1958. De la Calva (nascut a Barcelona el 15 de febrer de 1937) havia coincidit amb Arcusa treballant a la fàbrica de motors Elizalde. Freqüentaven el club Hondo, on va conèixer Tete Montoliu, i va traslladar un influx jazz i swing al Dúo Dinámico inicial, mirant Frank Sinatra i The Platters. D’allà als vents del doo-wop i a un incipient so pop, amb Paul Anka i les harmonies vocals de The Everly Brothers com a models. El seu Cowboy, de Renato Carosona, gravat en l’epé de 1959 Recordándote, apuntava al rock and roll. L’any següent van rodar, com a actors i cantants, el remake de Botón de ancla, pel·lícula que va ser la llançadora de l’èxit Quince años tiene mi amor.

Encadenant èxits

Van tenir fans abans que ningú en l’escena espanyola, i van encadenar èxits: Quisiera ser, Perdóname, Lolita twist, Amor de verano… Cançons firmades a l’uníson, música i lletra, per Arcusa i De la Calva. La seva popularitat galopant, que els va portar a protagonitzar una revista setmanal (Dinámico, d’Editorial Bruguera), va continuar projectant-se a través d’altres pel·lícules, com Escala en Tenerife i Búsqueme a esa chica (amb Marisol), totes dues el 1964. Dos anys després, van guanyar el Festival de la Cançó del Mediterrani amb Como ayer, peça que van cantar amb Bruno Lomas, si bé es pressentia el final d’una època i el Dúo Dinámico va deixar d’operar amb aquest nom per convertir-se en Manolo i Ramón.

Van seguir component junts, responent a la trucada de TVE per a Eurovisió-68 (La, la, la, que van crear pensant en Serrat i que Massiel va portar al triomf) i treballant per a veus com Nino Bravo, Miguel Gallardo i Ángela Carrasco. El 1972, l’associació es va suspendre, si bé el posterior i llarg vincle d’Arcusa amb Julio Iglesias, com a productor, va refer el tàndem de composició en temes com Soy un truhán, soy un señor (1977) i en l’adaptació al castellà de J’ai oublié de vivre, peça prèviament gravada per Johnny Hallyday convertida en Me olvidé de vivir (1978).

Notícies relacionades

Deu pel·lícules per al trampolí de la Mostra

Non Stop Festival, 1996: ¿com he anat a parar aquí?

La tornada del Dúo Dinámico la va provocar l’editor Antonio Asensio amb la seva proposta d’actuar en els actes de presentació d’EL PERIÓDICO, a Barcelona i a Madrid, el 1978. Van tornar les gires, en forma de revival, i ja el 1987 van aconseguir anotar-se’n un altre hit amb una música de Manuel de la Calva a la qual va posar lletra el periodista Carlos Toro: Resistiré, peça que molts anys després es va alçar en himne resistent de temps pandèmics.

El seu repertori va donar lloc a un musical, Quisiera ser (2007), i el festival Sonorama els va rendir homenatge (2016), en un temps en què el barceloní Liceu els va acollir repetidament. El Dúo Dinámico va oferir el seu últim concert al Festival de Terramar, a Sitges, el 30 de juliol del 2022, una actuació després de la qual Manuel de la Calva va patir un desmai. Els seus col·legues en recorden "la simpatia devastadora, i que era el que més lligava", assenyalava ahir a aquest diari Leslie, cantant de Los Sírex, grup que als anys 60 va tenir el mateix mànager que el Dúo Dinámico, Lasso de la Vega. "Ell era la primera veu del Dúo, la que més destacava. Ells han sigut part de la vida de tots nosaltres: quan ells van començar amb temes com Oh, Carol, aquí encara estàvem escoltant Joselito".