Com aprendre a dir no

Mar Arcos, professora del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la UB, parteix d’una premissa: "Realment no és fàcil dir no, tret que hagis fet una feina personal". Ingrid Mulero, psicòloga clínica, argumenta la importància d’adonar-se’n: "Com en tots els aspectes de canvi psicològic i conductual, el primer pas és prendre consciència de la dificultat".

¿Quan emprenem el canvi? "Quan ens compensa respecte als costos-beneficis emocionals i, moltes vegades, de salut física".

Xavier Guix, psicòleg i escriptor, descriu com "una gran part de la humanitat evita el conflicte", però hi afegeix: "Una cosa és evitar el conflicte i una altra és, quan el conflicte apareix, ser complaent". Mulero hi afegeix una altra clau, la baixa autoestima, i una qüestió de tipus més estructural: "Hi influeixen factors socials i culturals, probablement està més acceptat que el gènere masculí es mostri més ferm i assertiu". Les experiències vitals també afecten –afegeix la psicòloga clínica– en casos en els quals "la violència és un patró relacional".

Per a Mar Arcos, no saber dir no és part de la qüestió principal: l’assertivitat. "Hi ha dos pols extrems –descriu–, un és que arriba per defecte: és el de la dificultat de dir no; l’altre és el de la gent hostil per sistema i que no sap defensar-se si no ataca. El punt central és poder dir el que penses i sents de manera adequada i segons les teves necessitats. Són competències socials".

"El problema de les xarxes és que roben l’atenció dels joves –detalla Guix– i cada vegada són menys lliures d’escollir, ja que viuen en un món digital que no para d’oferir-los estímuls, i si tenen l’atenció segrestada, tenen poca voluntat de decisió." En aquest context, "el drama és dir que no". Per a Mulero, "en els adolescents, el problema pot també anar relacionat amb la necessitat de sentit de pertinença a un grup, cosa que els porta a no confrontar-se amb determinats comportaments".

¿Quan cal demanar ajuda professional? "Quan no pots ser tu mateix, quan estàs coaccionat o condicionat per no poder dir el que sents", detalla Arcos. Mulero afegeix que les intervencions han de ser guiades per professionals que apliquen estratègies cognitivo-conductuals "tenint en compte les experiències i bagatges emocionals de la persona perquè prengui consciència dels esquemes mentals, les creences i els valors subjacents en les seves conductes".

A partir d’aquí es treballa l’assertivitat, amb tècniques per tenir experiències que canviïn progressivament el comportament. Aquí, segons Arcos, entren entrenaments en habilitats socials. O fixant-se en persones que sí que tenen aquestes habilitats.

Fer-nos respectar

La bona notícia, segons els professionals, és que és relativament senzill aconseguir canvis. De vegades una conversa amb un amic pot ser un primer pas. Els resultats valen la pena, afegeixen.

¿Què guanya una persona que sap dir que no? "Es guanya en autocura, en salut mental i física i en temps de qualitat dedicat a aspectes rellevants de valor", descriu Mulero.

Notícies relacionades

Yadvinder Malhi, expert en boscos tropicals, guanya el premi Margalef 2025

La Generalitat prorroga un sol curs l’amenaçat ‘MIR docent’

Per a Guix, l’avantatge de saber dir no és, a més de l’autoconfiança, "respecte dels altres" perquè "quan ens mostrem ferms i serens davant del que volem i no volem" ens mostrem com una persona segura davant dels altres. "Fer-nos respectar és una de les fonts més grans d’amor propi que s’ha de conjugar amb l’amor als altres".

Hi ha diverses recomanacions per llegir. Des de contes per als més petits, com El supernó, de Màriam Ben-Arab i Montserrat Balada, fins a opcions provinents de la literatura com ara Els ulls del germà etern, de Stefan Zweig, recomanada per Xavier Vidal, propietari de les llibreries Nollegiu i col·laborador de SanaMent.