12 MESOS DESPRÉS DEL PACTE DE L'ABRAÇADA AL CONGRÉS
Sánchez i Iglesias, un any de convivència entre frecs
La coalició no perilla i no ha patit el risc de ruptura, tot i que sí friccions constants, la més potent pels socis dels Pressupostos i la Monarquia
Els dos socis fan una lectura positiva de la seva etapa en el Govern, més encara amb la lluita contra la Covid, i assumeixen que estan obligats a entendre's
undefined55529453 madrid 22 10 2020 politica moci n de censura de vox al go201107181642 /
«Vejam, Pablo. Jo crec que hem de formar un Govern de coalició per al qual compto amb tu com a vicepresident». Queia la tarda a la Moncloa aquell 11 de novembre, tot just unes hores després del tancament de les urnes del 10-N. I aquesta frase, aquest anunci de Pedro Sánchez a Pablo Iglesias asseguts els dos davant un cafè, aquesta asseveració que canviava radicalment les relacions entre el PSOE i Unides Podem, que enterrava una campanya aferrissada i la pretensió del president de governar en solitari, va accelerar la forja de l’aliança de govern, la primera a Espanya des de la II República.
L’endemà d’aquest passatge, que descriuen María Llapart i José Enrique Monrosi a ‘La coalición frente a la pandemia’, els dos líders van segellar el seu acord en el Congrés amb una abraçada. Era el 12 de novembre. Fa ara just un any. Encara faltarien dos mesos per a la formació de l’Executiu bicolor, després d’una costosa negociació d’investidura amb ERC, i gairebé sense respir va sobrevenir la crisi de la Covid que ha marcat aquests primers 10 mesos de vida d’un Gabinet amb «bona salut de ferro», tal com valoren socialistes i morats, i que just aquest dijous, un any després d’aquella abraçada, supera la prova parlamentària que li concedirà certa estabilitat: el debat de les esmenes de totalitat als Pressupostos de 2021, que seran derrotades folgadament, amb un marge molt més ampli que el que va fer president Sánchez, per dos vots.
La convivència en l’Executiu de coalició ha anat passant per diferents fases. Del bon rotllo de les primeres setmanes va passar a l’esclat de la primera disputa, per la llei de llibertat sexual –el ‘només sí és sí’–, i que va enfrontar els ministres morats amb la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Però amb prou feines posada la tireta sobre la ferida, el Govern es va veure desbordat per l’onada de la Covid, abocat a decretar un estat d’alarma amb confinament general i després a paralitzar l’economia. Decisions inèdites, duríssimes, que també van tensar el Gabinet per l’abast de l’escut social, i que va situar la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, en el punt de mira d’UP.
Però les friccions més poderoses van arribar a partir de l’estiu. Pels escàndols que queien sobre el rei emèrit i el xoc obert que Iglesias va buscar amb la Monarquia.
El paper de l’oposició
No obstant, el xoc de més calat es va produir arran de la negociació d’uns Pressupostos del 2021 hormonats amb els fons europeus. Els socialistes veien immòbil ERC i volien aprofitar la distensió amb Cs, demostrada durant l’alarma, per continuar bastint ponts. Però Iglesias va insistir que calia prioritzar la majoria d’investidura i treure de l’equació Inés Arrimadas. De moment, tots dos, ERC i Cs, rebutjaran les esmenes de totalitat, però molt probablement els taronges es baixin del barco.
Notícies relacionadesLa lectura d’aquests 12 mesos transcorreguts des del pacte de l’abraçada és positiva per als dos socis. No hi ha aparences de ruptura, de cap manera. Els dos coincideixen que la coalició s’ha cohesionat, per l’infortuni d’una pandèmia que ha obligat a fer el cor fort i decidir amb celeritat, i per la ferocitat d’una oposició, la del PP i Vox, que no dona treva. Però no neguen que són un matrimoni de conveniència, al qual no els uneix «l’amor», sinó l’obligació d’entendre’s.
«Els governs no estan fets per ser de coalició, però comparant-nos amb els que no es parlen, com el de PP i Cs a Madrid, ho suportem amb dignitat, no hi ha problemes estructurals», afirma un alt càrrec de la Moncloa. Ell denuncia, com altres comandaments socialistes, la «inexperiència» dels morats, la seva «obsessió pel focus mediàtic», el seu «activisme». Però tots destaquen que els canals d’interlocució funcionen i això ajuda a parar els cops, a més de la bona relació Sánchez-Iglesias. «S’ha fet un Govern que està funcionant molt millor del que molts creien. Hi ha dos partits que són dues ànimes i en alguns moments i alguns temes hi ha discrepàncies i diferents maneres de veure-ho», apunten a Unides Podem. Ara l’argamassa són els PGE i el pronòstic és que la coalició, malgrat les recurrents tempestes, durarà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
EH Bildu Emiliano García - Page Unides Podem Irene Montero Arnaldo Otegi Inés Arrimadas Ciutadans Congrés Eleccions generals PSOE Pablo Iglesias Pressupostos Generals de l'Estat Pedro Sánchez Felip VI Joan Carles I Félix Bolaños García Iván Redondo Isabel Celaá Nadia Calviño María Jesús Montero Adriana Lastra Guillermo Fernández Vara
- Ciberatacs Així és l'estafa que buida els comptes bancaris a Catalunya
- Alaska: "¿Em diuen musa de la dreta per col·laborar amb Losantos? És absurd"
- Catalunya rep les primeres nevades a més de 800 metres
- El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil
- Els blocs es reforcen amb Sumar a la baixa i Vox a l’alça
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Desapareguda Es busca la Irene: té 5 anys i va desaparèixer després de baixar d'un ferri a Barcelona
- La comunitat d’opositors a Espanya celebra el final del règim
- El canvi del règim a Síria afecta Israel, Hamàs i Hezbol·là