Podem, entre els polsos al PSOE i les contradiccions

L’abraçada dels dos líders va deixar enrere mesos de desavinences i insomnis, però va ser el tret de sortida a un pols continu per tirar endavant les mesures d’uns i d’altres. «Hi ha dos partits que són ànimes i, en alguns temes, hi ha discrepàncies i diferents maneres de veure-ho», expliquen veus del partit morat que reconeixen certs xocs amb els socialistes. La dinàmica, segons apunten, és resoldre’ls «amb normalitat» al Consell de Ministres o entre els equips de Sánchez i Iglesias.

No obstant, si l’entesa no acaba d’arribar, el líder morat ha après a pressionar el seu aliat. No sempre amb el mateix resultat. El pols més sonat es va produir a finals d’octubre, quan Sánchez va anunciar que l’endemà el Consell de Ministres aprovaria el projecte de Pressupostos. «No s’ha tancat encara un acord», van sentenciar des d’Unides Podem, posant sobre la taula les seves exigències d’última hora: un acord per frenar la pujada del preu dels lloguers i agilitar el pagament de l’ingrés mínim vital (IMV). Ja entrada la nit, van arribar a un acord.  

Pressionar els seus socis

«Les discrepàncies no han fet que el Govern se’n ressenti», defensen fonts d’Unides Podem que expliquen que els frecs són normals en un Executiu format per dos partits. «El fet que sigui una coalició i hi hagi dos partits, reforça i optimitza les possibilitats de complir el que s’ha pactat», insisteixen, recuperant la màxima esgrimida per Iglesias que des de dins del Govern és més fàcil controlar que el PSOE no es desviï del que van acordar abans de la investidura. 

No obstant, la relació entre les dues formacions es complica quan aborden temes sobre els quals no han deixat res per escrit. L’exemple clar, els Pressupostos. Fa mesos que Iglesias mira d’excloure Ciutadans de l’equació per aprovar els comptes públics. Per activa i per passiva, el líder morat ha mirat de deixar clar que la majoria de la investidura ha de prevaler. Fa molt temps que treballem perquè el Govern mantingui una direcció d’esquerres [...] Continuem treballant amb discreció», va sentenciar ahir Iglesias després de conèixer el ‘sí’ d’EH Bildu als Pressupostos. Una pas que allunya més Inés Arrimadas de l’entesa amb el Govern.

Navegar incoherències

Pressionar el PSOE no ha sigut l’únic repte que ha hagut d’enfrontar el vicepresident segon. Dos dies després de l’abraçada amb Sánchez, va advertir la militància del seu partit que haurien de fer front a nombroses contradiccions. I així ha sigut. Tot just entrar a l’Executiu, van haver d’acceptar el nomenament de Dolores Delgado –a qui havien criticat durament– com a Fiscal General de l’Estat i van transigir que José Félix Tezanos seguís al capdavant del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), malgrat haver-ne demanat el cessament mesos abans.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

No obstant, on més s’ha notat la cotilla que suposa estar assegut en un Consell de Ministres amb el PSOE és en la seva posició respecte a la monarquia. Davant la sortida d’Espanya de Joan Carles I –de la qual Iglesias no en va ser informat–, el vicepresident i la resta de ministres morats es van posar de perfil, deixant als portaveus del partit la tasca de carregar contra el Rei. A més, resulta difícil conciliar les seves pretensions d’aconseguir un «horitzó republicà» a Espanya alhora que es veuen obligats a acompanyar Felip VI a diversos actes.

Els jutjats

Els primers mesos de Iglesias al Govern també han estat marcats per diversos casos judicials. A mitjans d’agost, Podem i tres dels seus dirigents van ser imputats per finançament irregular. Una investigació que ara està centrada en els pagaments efectuats a Neurona. A això se suma que fa un mes un jutge de l’Audiència Nacional va sol·licitar al Tribunal Suprem que investigui Iglesias per l’anomenat ‘cas Dina’, una polèmica que el persegueix des de fa temps.