AUDIÈNCIA DE BARCELONA

Absolt un ex alt càrrec de la Generalitat d'espiar un empleat

La sentència argumenta que Carles Flamerich no va cometre un delicte de revelació de secrets

El tribunal argumenta que no queda acreditat que l'acusat tingués accés a uns 'e-mails'

zentauroepp55038516 carles flamerich200921122651

zentauroepp55038516 carles flamerich200921122651 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

L’Audiència de Barcelona ha absolt l’expresident del Centre d’Informació de Catalunya (Cesicat), Carles Flamerich, i l’exresponsable de gestió d’incidents, Xavier Panadero, d’un delicte de revelació de secrets. La fiscalia, que reclamava quatre anys i tres mesos de presó per a cada un, els atribuïa haver espiat el correu electrònic d’un empleat extern, Albert G., que va denunciar presumptes irregularitats en el funcionament de l’organisme especialitzat en ciberseguretat i que és conegut com el ‘CNI català’, en al·lusió al servei d’espionatge espanyol.

La sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, afirma que «no ha quedat acreditat» que els acusats «tinguessin accés o intenció de fer-ho» als correus remesos per Albert G. el 2013 a alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals els llavors exconsellers Felip Puig i Ramon Espadaler, i que, a través d’un filtre de seguretat instal·lat, eren emmagatzemats en una bústia. Segons el tribunal de la Secció Cinquena de l’Audiència, tampoc s’ha provat que Flamerich i Panadero, defensats pels advocats Daniel Salvador i Judit Gené, tinguessin intenció de descobrir els secrets o vulnerar la intimitat de l’empleat, ja que els cinc correus dipositats al filtre de seguretat «no eren de contingut personal, íntim o sensible».

El tribunal avala la instal·lació d’aquest sistema de seguretat denominat ‘'filtre atabis’ 'en el cas d’Albert G., ja que aquest va remetre als alts càrrecs un ‘e-mail’ d’«alt risc o crític» que contenia les claus d’accés a més de 3.000 funcionaris, amb les seves dades personals, sanitàries i patrimonials, a més d’altres pàgines de l’entorn de la Generalitat, inclosa la de recursos humans i els Mossos.

Amenaça externa

«L’amenaça va ser externa. Es va remetre pel querellant (Albert G.) un correu des del seu compte societari a diferents comptes de càrrecs o empleats de la Generalitat que va fer saltar totes les alarmes», que va desencadenar una incidència, i amb això, la implantació del filtre de seguretat, relata la resolució judicial. Precisa que empreses i administracions compten amb filtres de seguretat informàtics que es gestionen o instauren quan es detecta una amenaça externa i que la implantació ve recollida en una «ingent normativa». En aquest cas, va ser un altre organisme tècnic de la Generalitat, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), qui va configurar i executar l’aplicació.

Els magistrats recullen el guant de les acusacions, tant de la fiscalia com de la particular, que es van queixar que la investigació judicial va ser «insuficient o deficitària», ja que no es van arribar a practicar indagacions en l’entorn del CTTI. A l’entendre dels togats, els retrets creuats «venen a reconèixer veladament la falta de prova de càrrec».

Conducta conflictiva

Notícies relacionades

La sentència reitera que no s’acredita que els acusats accedissin al contingut dels ‘e-mails’ que s’anaven dipositant a la bústia creada per l’aplicació, «ni tan sols de manera accidental, menys encara intencionada». El tribunal destaca, en canvi, que els testimonis «van posar en relleu la conducta conflictiva» d’Albert G., «la seva dificultat de treballar en equip» i altres circumstàncies sobre la seva personalitat.

«No és objecte d’acusació o debat, però ha servit per tenir en compte que la relació enverinada i complexa (personal i laboral) entre les parts entela en ocasions la seva versemblança», incideix. Fins i tot Felip Puig, detalla, era coneixedor de la «relació conflictiva que s’havia suscitat al si del Cesicat» i del «ressentiment» i les «tensions» que mantenia Albert G. amb el departament en el qual havia col·laborat. Els magistrats també expressen els seus dubtes sobre si la documentació aportada amb la querella d’aquest empleat extern s’havia o no manipulat.