El Parlament rebutja l’OPA del BBVA al Sabadell i exigeix frenar-la per «interès general»

Poques qüestions generen ara mateix tanta cohesió al Parlament com l’oposició a l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. Aquest dijous s’ha aprovat una moció d’ERC per la qual la Cambra catalana ha expressat de «manera contundent i inequívoca el rebuig» d’aquesta operació bancària que hi ha en marxa i el desenllaç de la qual encara no està escrit. La iniciativa ha tingut el vot a favor del PSC, Junts, ERC, els Comuns i Aliança Catalana; l’abstenció del PP i la CUP i l’únic vot en contra de Vox.

La moció aprovada no té força efectiva per obstaculitzar l’OPA –això és una cosa que a hores d’ara només pot fer el Govern de Pedro Sánchez–, però torna a exhibir l’ampli rebuig polític que aquest tema genera a Catalunya. A més, el Parlament ha exigit a l’executiu de l’Estat una «posició clara i pública» en contra de l’operació i ha considerat que s’hauria de frenar atenent raons d’«interès general i estabilitat econòmica».

El text aporta diversos motius per sustentar aquesta oposició al moviment del BBVA. S’al·lega, per exemple, que si arriba a concretar-se el sector financer serà «menys competitiu» i «més dependent del poder econòmic centralitzat de l’Ibex 35». També argumenta que «suposaria un perill per al finançament de les petites i mitjanes empreses de Catalunya». Finalment, al·lega que el procés de consolidació bancària que va començar amb la crisi del 2008 ha donat com a resultat un sector bancari «oligopolístic amb un baix nivell de competència» que aquesta OPA només contribuiria a accentuar.

A partir d’aquí, tots els partits han desplegat els seus arguments. El diputat d’ERC Albert Salvadó ha criticat que aquesta operació només respon a la lògica dels beneficis privats: «Ni millora el servei ni el fa més efectiu». Antoni Castellà (Junts) ha acusat tant el Govern de l’Estat com el de la Generalitat d’haver-se oposat a l’operació amb massa tebiesa: «Amb aquest tema no es pot ser ambigu». En aquest punt, el diputat dels Comuns, David Cid, ha reivindicat que la vicepresidenta Yolanda Díaz, de Sumar, és la integrant del Govern que s’hi ha oposat amb més fermesa. El diputat del PSC Guillem Mateo ha ratificat el rebuig del seu grup per l’«elevada concentració bancària» que suposaria.

Una banca pública de promoció econòmica

La moció aprovada pel Parlament, més enllà de l’OPA, tenia un altre punt d’interès que és l’exigència que l’Institut Català de Finances (ICF) es pugui convertir en un banc públic català. Per aconseguir-ho, es necessita primer un informe favorable del Banc d’Espanya per, després, poder fer una petició formal al Banc Central Europeu (BCE).

Notícies relacionades

Sánchez talla el crit unànime dels presidents del PP que demanen eleccions: «Seran el 2027, quan toquen»

Sánchez anuncia un fons de 175 milions d’euros per accedir a l’educació gratuïta de 0 a 3 anys

¿Què canviaria si l’ICF evoluciona el seu estatus actual per convertir-se en la banca pública de Catalunya? En primer lloc, podria accedir de manera directa al finançament del Banc Central Europeu. També tindria accés a crèdit més barat, podria participar en subhastes de liquiditat i acceptar dipòsits d’empreses i institucions. En definitiva, podria tenir més marge per actuar respecte al marc l’actual.

Aquesta petició compta també amb un ampli suport al Parlament, però per dur-se a terme es necessita que el Govern convenci els rectors del Banc d’Espanya. Fins ara, han sigut diversos els executius catalans que ho han intentat sense èxit. Aquesta vegada hi hauria d’haver més complicitat, ja que a la plaça Sant Jaume hi ha un Govern del PSC i al capdavant del Banc d’Espanya l’exministre socialista, José Luis Escrivà. Els contactes ja han començat.