LA MONCLOA ES DEFENSA: «NO ES POT NORMALITZAR EL BLOQUEIG»

El Govern planeja renovar el Defensor i el Tribunal de Comptes sense el PP

L'Executiu està disposat a canviar les lleis que regulen ambdues institucions per forçar-ne la renovació

El PP carrega contra la reforma «polonesa» per al CGPJ i avisa: Sánchez posa en risc els fons europeus

La vicepresidenta primera del Gobierno, Carmen Calvo; y el presidente del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, a su llegada a la presentación de la obra ’Los derechos constitucionales. Un paseo por El Prado’ en la Sede del Tribunal Constitucional, Madrid, (España), a 14 de octubre de 2020.

La vicepresidenta primera del Gobierno, Carmen Calvo; y el presidente del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, a su llegada a la presentación de la obra ’Los derechos constitucionales. Un paseo por El Prado’ en la Sede del Tribunal Constitucional, Madrid, (España), a 14 de octubre de 2020. / Eduardo Parra (Europa Press)

Es llegeix en minuts

«En canviarem una rere l’altra». El Govern no només està disposat a seguir cap endavant amb la seva reforma de la llei per forçar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També planeja ja la revisió d’altres normes per propiciar el relleu en altres institucions, cas del Defensor del Poble i del Tribunal de Comptes. En els dos casos no faria falta tocar la Constitució, sí, modificar la llei orgànica que regula els dos òrgans, per la qual cosa el PSOE i Unides Podem en tenen prou garantint-se la majoria absoluta. 

L’avís el va deixar anar la setmana passada la ministra portaveu, María Jesús Montero, però va cobrar més força aquest dimarts, amb la ressaca del registre de la proposició de llei que rebaixarà les majories per elegir els 12 vocals jutges del CGPJ i que retallarà les atribucions de l’òrgan quan entri en funcions. Fonts de la Moncloa van ser rotundes: es renovaran les institucions encallades «una rere l’altra», vulgui o no el PP. Perquè aquest és el missatge que defensen a l’equip directe de Pedro Sánchez: Pablo Casado «no pot pretendre normalitzar el bloqueig». «Feia dues setmanes que semblava que s’havia naturalitzat que el CGPJ no tenia sortida. Ara els hem trencat l’agenda. Això torna a col·locar la pilota a la teulada del PP», apunten aquestes fonts, indicant que el cap dels conservadors encara està a temps de paralitzar la iniciativa, pactant els noms dels 20 vocals del CGPJ. 

En el Govern avisen: el PP no pot «normalitzar el bloqueig» institucional

El mecanisme del canvi legislatiu val al Govern, en principi, per a dos òrgans constitucionals: el Defensor i el Tribunal de Comptes (TCU). La Carta Magna no explicita quines majories es requereixen per nomenar-los, i ho deixa per a la llei orgànica. Va ser el legislador qui, el 1981 i el 1982, va fixar que per designar-los es necessita l’aval de tres cinquens de Congrés i Senat. Una majoria reforçada que l’Executiu podria rebaixar en segona votació –o bé a través d’una proposició de llei promoguda pels grups que el sostenen, el PSOE i Unides Podem, com ha fet amb el CGPJ– per garantir-ne la renovació quan no hi ha acord dels grups. 

El concurs d’RTVE

El relleu en el Defensor és més urgent, perquè l’actual titular, l’exdiputat socialista Francisco Fernández Marugán, està en funcions des de juliol del 2017, ja que la seva antecessora amb comandament al lloc, Soledad Becerril, va esgotar el seu període de cinc anys al capdavant de la institució. El mandat dels 12 consellers del TCU no s’acaba fins a l’estiu del 2021, tot i que un d’ells, Lluís Armet, va renunciar al càrrec el 2018 i la seva plaça continua des d’aleshores vacant.

A la Moncloa no temen que Sánchez sigui qüestionat a la UE per la reforma

No obstant, el Govern no pot procedir a la renovació de 4 dels 12 magistrats del Tribunal Constitucional el mandat del qual va caducar el novembre del 2019, perquè la seva forma d’elecció està taxada a la Carta Magna. Un dels que han de ser remoguts és Fernando Valdés Dal-Réva dimitir aquest dimecres després de ser processat pel Suprem per maltractaments, i els altres tres són els actuals president i vicepresidenta, Juan José González Rivas i Encarna Roca, i el quart és Andrés Ollero. Respecte a RTVE, l’Executiu no necessita canviar res, perquè l’última reforma de la llei, del 2017, ja preveu el desbloqueig per majoria absoluta en segona ronda. Però abans Congrés i Senat han de deslligar el concurs públic.

«Mentre no retiri aquest atropellament legal, no hi ha res a pactar. A mi no em pressiona ningú, i menys vostè»

Pablo Casado

President del PP

La sessió de control d’aquest dimecres al Congrés, com era esperable, va ser molt aspra i va estar dominada per la reforma legal del CGPJ. Casado va advertir que mentre no retiri aquest «atropellament legal», a la «polonesa», no s’avindrà a negociar res. «A mi no em pressiona ningú, i menys vostè», va etzibar a Sánchez, avisant-lo que pot «posar en risc» els fons de reconstrucció europeus per «atacar el nostre Estat de dret».

Fonts del Govern van replicar que no temen que el president sigui interpel·lat aquest dijous i divendres en el Consell Europeu pel canvi exprés de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), perquè no és possible, al·leguen, la comparació amb Polònia o Hongria. «Ni hi és ni s’espera aquest debat», van concloure des de la Moncloa. 

Des de l’Executiu, tant en la part socialista com a la morada, van multiplicar l’ofensiva d’explicació de la polèmica reforma del CGPJ. «El Govern no podia no reaccionar. Som el garant de l’ordre constitucional. Estem amb un Consell la composició del qual no es correspon amb les urnes», ja que l’actual, el presidit per Carlos Lesmes i en marxa el desembre del 2013, reflectia la majoria absoluta que llavors tenia el PP.

La coalició encara no ha avançat si el nou CGPJ comptarà amb perfils conservadors per equilibrar

Et pot interesar

També a la Moncloa insisteixen que si la iniciativa surt dels grups, i no del Consell de Ministres, és perquè Lesmes s’ha dirigit als grups» i perquè l’elecció dels vocals «toca al poder legislatiu, no al Govern, que no està concernit», i això que ha sigut l’equip pròxim al president, liderat per Carmen Calvo, qui ha pilotat la redacció del text. ¿I què ocorre si, quan governi el PP, potser amb el recolzament de Vox, compongui un CGPJ escorat a la dreta? «És fal·laç aquest debat, el Parlament farà el que hagi de fer», van respondre.

El que encara no han concretat socialistes i morats és si el CGPJ que resulti de la renovació estarà equilibrat. És a dir, amb perfils conservadors en una proporció poc inferior al 50%, com hauria passat si s’hagués pactat amb el PP. Si els 12 vocals de la quota judicial que es rellevaran tenen orientació progressista, el Govern controlaria 17 del total de 21 membres del CGPJ (aquests 12, més els quatre juristes que es mantindrien als seus llocs, més el president de l’òrgan, al seu torn president del Suprem). «Això és anar molts quilòmetres davant». I és que la proposició de llei ni tan sols ha sigut presa en consideració, i podria frenar-se si quallés un pacte –gairebé impossible– amb el PP, o bé tenir modificacions durant el tràmit parlamentari, que la coalició espera que duri uns dos mesos.