¡Salta la sorpresa a Europa!

Però abans de seguir: ni em crec tan important, ni soc tan neci com per deduir que Pedro Sánchez, president del Govern central, fes ahir un comunicat sobre aquest canvi horari gràcies al fet que va llegir (o algú l’hi va advertir) el meu article. A això hi arribo.

Tan sols passa que m’agrada ser previsor, han anat passant els dies i, per agenda, el president va advertir ahir sobre la conveniència de sol·licitar a Europa que deixem de moure les manetes del rellotge cada mig any: "Jo ja no hi veig sentit", va dir. Amb la qual cosa la proposta que porta l’Executiu central per a Europa defensarà que canviem l’horari diumenge i ens quedem així per sempre.

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre aquest octubre

¿Compromís per la pau?

Ahir, entre la caiguda d’Amazon, les conseqüències de la no fusió entre el Sabadell i el BBVA o els experts comentant el futur del canvi horari, aquest últim va ser el debat estrella del dia. Ja veurem si triomfa la moció i què en diuen els països de la Unió, perquè evitem en un futur aquelles normes tan irrisòries que sovint adverteixen des d’alguns mitjans de comunicació: "No fa falta que es despertin vostès a les tres del matí per retardar els seus rellotges una hora, però a partir d’aquest diumenge a les tres, tornaran a ser les dues del matí", o un altre encara pitjor i alhora mentider del tipus: "En la pròxima nit de dissabte a diumenge tornarem a dormir una hora més". Una altra fal·làcia. Dormirem el mateix. I diumenge ens despertarem, més o menys, una hora abans.

Però tot això dependrà de la capacitat persuasiva i de convicció del president i dels països que l’escoltin i votin. És més: per la televisió aquest moment podria ser molt llaminer. Jo inclús fins i tot televisaria la votació. Els països votarien un per un, i tindrien un minut per exposar els seus arguments per canviar o no una altra vegada l’hora. Això tindria moltíssima audiència, perquè és una cosa que segur que ens afectaria a tots. Estem a temps d’emetre la votació, vinga. Com si fos el festival d’Eurovisió. Ui, perdó.