TRÀMIT COMPLETAT EN DOS MESOS

El Govern utilitza una argúcia legal per renovar el Consell del Poder Judicial

Sánchez opta per la via de la proposició de llei, presentada pel PSOE i UP, per eludir els informes d'òrgans consultius i accelerar el tràmit

La reforma exprés rebaixa les majories per elegir els 12 vocals jutges (de tres cinquens a l'absoluta) i retalla el poder del CGPJ en funcions

GRAF9205. MADRID, 12/10/2020.- Los ministros de Transportes, José Luis Ábalos (i) y Consumo, Alberto Garzón (d), junto a la ministra de Igualdad, Irene Montero (c), y la vicesecretaria general del PSOE, Adriana Lastra (2d) antes del comienzo del acto organizado con motivo del Día de la Fiesta Nacional, en Madrid este lunes. EFE/Kiko Huesca/POOL

GRAF9205. MADRID, 12/10/2020.- Los ministros de Transportes, José Luis Ábalos (i) y Consumo, Alberto Garzón (d), junto a la ministra de Igualdad, Irene Montero (c), y la vicesecretaria general del PSOE, Adriana Lastra (2d) antes del comienzo del acto organizado con motivo del Día de la Fiesta Nacional, en Madrid este lunes. EFE/Kiko Huesca/POOL / Kiko Huesca (EFE)

9
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

El Govern va prémer aquest dimarts el botó per llançar la reforma legal que facilitarà la renovació del Consell General del Poder Judicial sense el concurs del PP. I la vol ràpid, arriscant-se a obrir una porta perillosa, la de la ruptura dels consensos i la rebaixa de les majories necessàries per al relleu en les institucions de l’Estat. Tant ha trepitjat l’accelerador Pedro Sánchez que ha preferit tramitar la modificació de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) com a proposició de llei al Congrés. És a dir, a través dels grups que sustenten el seu Executiu, PSOE i Unides Podem.

Amb això, guanya temps, ja que socialistes i morats calculen que en dos mesos pot estar llest el canvi en la norma, i sobretot s’estalvia el tràmit de la petició d’informes als òrgans consultius. Perquè quan és el Govern el que pren la iniciativa i porta un projecte de llei a la Cambra baixa, ha de comptar amb els dictàmens preceptius, tot i que no vinculants. L’Executiu de coalició s’evita així la previsible reprimenda de l’actual CGPJ, el directament concernit per aquesta reforma exprés que ha aixecat en armes l’oposició conservadora –acusa Sánchez d’una maniobra «dictatorial»– i que anticipa l’escenari de la següent batalla: el Tribunal Constitucional

Ja feia temps que el Govern treballava en com esquivar el «bloqueig» del PP a la renovació del CGPJ. Podem insistia a canviar la llei, però el PSOE no ho veia gaire clar. Però el que va empènyer el president a actuar va ser el fracàs del segon intent, a l’estiu, quan les negociacions estaven molt avançades. Des d’aleshores, la pressa al PP per rellevar el poder judicial, presidit per Carlos Lesmes des de desembre del 2013 i amb el mandat vençut fa gairebé dos anys, ha sigut contínua.

Sense èxit. L’Executiu ha constatat que la posició de Pablo Casado, que va prometre no accedir a la renovació fins que Unides Podem sortís del poder, no era un posat. «No volien renovar. Han decidit una actitud inconstitucional i punt», responen a la Moncloa quan es pregunta pel detonant. Per la raó última per llançar la reforma de la LOPJ, que es va decidir «aquest cap de setmana», indiquen a l’Executiu. L’inesperat va ser que es prengués el camí exprés, el de la proposició dels grups, perquè fins ara es comptava que la iniciativa sortiria del Consell de Ministres.

I va sorprendre el moment, perquè la setmana passada membres del Gabinet al cas de la redacció del text refredaven la tramitació, a l’espera de si el PP cedia. La mateixa portaveu, María Jesús Montero, indicava que la situació aconsellava «dialogar amb el temps que es requereixi», sense fer passos «en calent». Alguns ministres fins i tot aventuraven que es llançaria el canvi passada la moció de Vox, quan els populars se sentissin menys pressionats per la ultradreta. De fet, a Justícia preferien anar amb calma. I és que la revisió legal comptava amb l’opinió contrària o els dubtes de diversos ministres. Però, al cap i a la fi, ja assenyalaven aquestes fonts, «tot depèn de la decisió del president». I ell va determinar activar la reforma ara. Després d’un 12-O en el qual els qui van poder parlar amb Casado van concloure que no cediria

«Buscar acords»

El text registrat aquest dimarts al Congrés pel PSOE i Unides Podem pivota sobre dos elements claus. Un, la retallada de les atribucions conferides al CGPJ quan entra en funcions després d’esgotar-se els seus cinc anys de mandat. Això farà que els 20 vocals i el seu president mantinguin la potestat reglamentària i inspectora, però perdran la capacitat de nomenar la cúpula judicial (presidents de sala i magistrats del Suprem, presidents de les Audiències, dels TSJ i de l’Audiència Nacional, magistrats del TC...).

El vicepresident segon del Govern, Pablo Iglesias, amb el president del CGPJ, Carlos Lesmes, i els presidents del Senat i del Tribunal Constitucional, Pilar Llop i Juan José González Rivas, aquest 12-O al Palau Reial de Madrid. / juan carlos hidalgo (efe)

Dos: rebaixa de les majories per a l’elecció per Congrés i Senat dels 12 vocals del torn judicial. Es passaria de la majoria de tres cinquens actual, que va consagrar la LOPJ de 1985, a la majoria absoluta en segona votació. Per als vuit vocals juristes, no hi ha canvis, ja que la Constitució, al seu article 122, imposa que han de ser designats per les Corts per tres cinquens. Una reforma de la Carta Magna és impensable ara mateix, per la dificultat de compondre majories qualificades.  

«La societat espanyola necessita totes les seves institucions amb plena eficàcia. No ens podem permetre tenir bloquejat el CGPJ per causes partidistes»

Adriana Lastra

Portaveu parlamentària del PSOE

Els portaveus del PSOE i Unides Podem, Adriana Lastra i Pablo Echenique, van defensar la proposició registrada, insistint que es continua obligant a «buscar acords» però que s’hi incorpora una clàusula que permet desencallar les institucions, en paraules de la socialista. Per al seu homòleg morat, la reforma persegueix «protegir el poder judicial» de les «tàctiques partidistes» del PP, forçant la renovació d’un òrgan la composició del qual «és fruit d’una majoria que ja no existeix», l’absoluta que va guanyar Mariano Rajoy el 2011.

L’Executiu llança la revisió després de constatar que el PP no estava disposat a renovar

De fet, el seu primer ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va apuntar Lastra, va impulsar una revisió de la llei el 2013, en solitari, perquè les cambres poguessin procedir al relleu dels 10 vocals que els toca elegir a cada una de manera independent. El que fa el text presentat és separar el procediment de designació dels vocals jutges dels juristes de reconegut prestigi, al rebaixar les majories per als primers. 

Segons va recalcar la portaveu socialista, la Constitució no imposa una majoria qualificada per als candidats de la quota judicial i s’encomana a la llei orgànica, per la qual cosa no descarta la majoria absoluta si no és possible assolir la reforçada. «La societat espanyola necessita en aquests moments totes les seves institucions amb plena eficàcia. No podem permetre’ns tenir bloquejat el CGPJ per causes partidistes», va rematar Lastra, per a qui el PP pretén «perjudicar» les institucions. La reforma està «meditada i pensada» per «protegir» el correcte funcionament d’un òrgan «central» en democràcia. 

«Competència del Congrés»

La també número dos del PSOE va defensar l’alternativa de la proposició de llei perquè el nomenament dels vocals del Consell és «competència del Congrés, no del Govern», i perquè Lesmes ha instat a les Corts per a la seva renovació, igual que la Comissió Europea. Montero va incidir que qualsevol de les dues vies és «igualment legítima i democràtica». 

El TC, davant el qual el PP recorrerà, va validar la llei de 1985 perquè va incloure la «cautela» dels tres cinquens

L’Executiu s’obre un altre front important a les portes de la presentació dels Pressupostos del 2021, que continua sense tenir garantits. I no un de petit. Perquè s’evita la probable reprimenda del CGPJ, del Consell d’Estat o del Consell Fiscal, però no la crítica de les associacions judicials majoritàries, molt contràries a aquest canvi. A més, la dreta –inclosa Cs, la línia d’oposició del qual és més suau que la de Casado i Vox– va carregar amb duresa contra la reforma i el PP va anunciar recurs davant el TC i davant els tribunals europeus.

Al Govern, hi ha ministres que temen aquesta victòria en diferit dels populars, ja que una sentència de 1986 va validar la LOPJ promoguda l’any anterior, 1985, per Felipe González, la que va instaurar el sistema que les Corts elegissin els 20 vocals del Consell, precisament perquè incloïa aquesta «cautela» dels tres cinquens. Aquesta majoria qualificada, assenyalava la sentència del TC, assegurava la independència del Poder Judicial i garantia un equilibri, sense que s’hi traslladés la lluita partidista. 

Es busca «protegir el Poder Judicial. L’actual és fruit d’una majoria parlamentària que ja no existeix i no té legitimitat democràtica»

Pablo Echenique

Portaveu d’Unides Podem al Congrés

L’anunci va fer revoltar el PP, que veu en la maniobra un «atac a la independència judicial» i una destrucció de la separació de poders. Els populars ho tenen «fàcil», va respondre Montero: que desbloquegin l’òrgan. «La Constitució s’ha de complir de l’A a la Z, no es pot ser constitucionalista a estones», va denunciar la portaveu. La ministra va al·legar que si el PSOE i UP han fet el pas és perquè Casado ha deixat clar que no negociarà, i l’Executiu, per tant, no permetrà que es deslegitimin les institucions. A més, el Govern diu que no sent «cap inquietud» respecte a la constitucionalitat de la mesura, que comptarà amb totes les «garanties jurídiques». 

Alguns integrants de l’Executiu consideren que ha pogut operar en la decisió de Sánchez la «pressió» dels morats i, singularment, de Pablo Iglesias. UP ha estat denunciant les «resistències» de certs poders de l’Estat al canvi. El cert és que l’anunci d’aquest dimarts coincideix amb un moment de màxima tensió del Govern amb els jutges i quan el Suprem, que presideix Lesmes, ha de decidir sobre la imputació del vicepresident segon pel ‘cas Dina’

Notícies relacionades

El PSOE i Unides Podem compten amb el recolzament de la majoria de la investidura més JxCat per tirar endavant la modificació de la llei. 187 vots, 11 més que l’absoluta requerida. Tot i que un integrant d’aquest bloc, Íñigo Errejón, de Més País, advertia aquest dimarts de la necessitat de «contrapesos» quan s’està en el Govern i en l’oposició. A la Moncloa asseguren que la situació, amb les institucions paralitzades, és insostenible i per això calia actuar. I com diu un membre del Gabinet, «Pedro no ha tolerat que Casado li llancés un pols així». 

Què diu la proposició de llei

El text registrat aquest dimarts indica que cadascuna de les Cambres escollirà, en votació única i per majoria de tres cinquens dels seus membres, sis candidats provinents de la carrera judicial. Però si en primera votació no s’arribés a aquesta majoria qualificada, es procediria a efectuar una segona votació, 48 hores després, en què la Cambra corresponent escollirà els sis vocals del torn judicial per majoria absoluta. A més, el CGPJ de composició mixta –amb una part ja renovada i l’altra amb mandat vençut–, tindria plenes atribucions. El nou Consell no podrà revocar les designacions efectuades complerts els cinc anys de ple exercici.