¿Què se sap del robatori al Louvre i qui són els lladres? Les dues hipòtesis que estudien la policia i els experts

Mentre França es recupera del xoc i del que consideren alguns «una humiliació» després d’un robatori a plena llum del dia i en tan sols «set minuts», les autoritats continuen investigant qui hi ha al darrere de l’assalt per recuperar com més aviat millor les vuit joies napoleòniques sostretes. Entre aquestes es troben el collaret de safirs de Maria Amèlia, l'última reina de França (dona de Lluís Felip I, rei de 1830 a 1848), que està format per nombrosos safirs i 631 diamants. També la corona d’Eugènia, que conté prop de 2.000 diamants, i que va ser trobada hores després als voltants del museu.

El temps corre en contra dels més de 60 investigadors que treballen en el cas i que temen el pitjor; que les joies hagin estat desmuntades i foses. Aquest ‘modus operandi’ és el més comú en aquest tipus d'assalts, ja que és la manera més ràpida i fàcil de recol·locar les peces al mercat negre. No obstant, els experts alerten que si això passa el valor patrimonial de les joies seria «irrecuperable» i insisteixen que en aquest cas, revendre aquestes joies en el seu estat original és impossible, ja que aquestes figuren en els inventaris reials i imperials, així com als del museu. Segons el subhastador Olivier Valmier, la prioritat ara és evitar la destrucció d’aquestes joies, l’or de les quals es podria fondre ràpidament. «L’or ha arribat a un preu extremadament alt. Aquesta setmana va arribar a un preu rècord de 120.000 euros per quilo», va afirmar a la premsa.

«Un encàrrec privat»

Una altra hipòtesi que estudien els experts és que al darrere d’aquest tipus de robatoris hi ha els «encàrrecs privats». Persones anònimes amb un gran poder adquisitiu, amants de l’art i sense escrúpols, que encarreguen a màfies el robatori d’aquest tipus de peces per a les seves col·leccions privades a canvi d’un suculent botí. El gemòleg i taxador Maxime Voillot insistia aquest dilluns que tot apunta que es tractaria d’«algú que buscaria peces d’art amb gran valor».

Mentrestant, les autoritats investiguen cada càmera i cada detall de l’atracament. Durant les primeres hores, el Ministeri de l’Interior no va descartar que els lladres del Louvre tinguessin relació amb altres robatoris comesos fa unes setmanes al Museu d’Història Natural de París i al Museu de Llemotges, atesa la semblança del ‘modus operandi’ i la precisió a l’hora de cometre el crim. 

Problemes de seguretat

No és la primera vegada que el Louvre pateix un robatori. L’últim que es recorda va ser el 1998 amb la sostracció d’un quadre del pintor francès Camille Corot, que mai es va recuperar. Tot i així, el d’aquest diumenge ja es considera el robatori del segle pel seu «incalculable» valor econòmic, però també per la gran rellevància històrica que té per a França. 

Des dels sindicats denuncien que aquest succés tard o d’hora es produiria, ja que «en 10 anys, el museu ha perdut 190 llocs de seguretat i vigilància al Louvre. Això suposa una retallada del 15% de la plantilla», va lamentar Elise Muller, responsable de seguretat del Louvre i representant de SUD Cultura.

No és l’única que ha alçat la veu. El gener passat, la directora del Louvre, Laurence des Cars, també va criticar els problemes estructurals del museu, incloent-hi la seguretat, amb goteres,humitats,falta de personal o la massificació de visitants que suposaven en ocasions «un risc per a les obres i per a les persones». Després d’aquest crit de socors, el president Emmanuel Macron va visitar el museu i va anunciar un pla de renovació amb un cost que podria ascendir als 500 milions d’euros. 

Aquest dilluns, la cúpula del museu juntament amb el Ministeri de l’Interior i el de Cultura s’han reunit en un gabinet de crisi per valorar la seguretat dels museus i el patrimoni francès, i han pres la decisió de sol·licitar a les prefectures que reforcin la seguretat d’aquests espais.

El Tribunal de Comptes assenyala la direcció del Louvre

Per al Tribunal de Comptes, aquest robatori podia haver-se evitat. L’organisme prepara un informe que publicarà el novembre vinent, però el mitjà France Info ja ha tingut accés a les primeres pàgines, en què s’assenyala la deixadesa de la mateixa direcció del Louvre en temes tan bàsics com la seva seguretat.

Notícies relacionades

Les ruïnes de Gaza

El pla de Trump per a la pau no serveix a Netanyahu de salvavides polític

Segons els càlculs del Tribunal de Comptes, tot just més d’un terç de les sales compta amb almenys una càmera. En cinc anys, només s’han instal·lat 138 càmeres addicionals, malgrat el pressupost operatiu anual de 323 milions d’euros. «El museu no ha aconseguit posar-se al dia en el desplegament de material destinat a garantir la protecció de les obres», lamenten des del tribunal, que assenyalen retards «considerables» i «persistents» respecte al rendiment tècnic del museu.

De fet, els persistents problemes estructurals del museu han obligat en diverses ocasions a tancar sales com a conseqüència d’inundacions o humitats. No només això: la modernització del sistema de protecció contra incendis, iniciada el 2010, «encara no ha finalitzat», lamenta l’informe.