Un Quixot per repensar la salut mental

La proposta parteix d’un clàssic: el Quixot com a mirall del deliri, la imaginació i la identitat. Però en aquesta versió, el deliri es converteix en espai de joc i recerca personal. Corbacho i Solivellas reinterpreten Cervantes amb un grup d’actors amateurs de Mallorca diagnosticats amb trastorns mentals severs. El resultat és una obra que combina art i comunitat, on la creació escènica es converteix en teràpia compartida.

Art com a espai d’igualtat, no d’heroisme

El documental és tècnicament preciós: barreja la ficció i el “making of” en formats visuals diferents i dona veu als participants sense dramatismes. “He rigut d’una manera que he sentit real”, diu un dels actors. Un altre afegeix: “Val la pena tenir un trastorn mental per estar amb aquesta gent tan maca”. Les seves paraules mostren que la salut mental no defineix qui som, sinó com ens relacionem.

Corbacho i Solivellas expliquen que el repte era no caure en la compassió ni en la idealització. “Ens aterria la idea de fer-los servir com a símbols”, diu Solivellas. “Hem intentat fer un viatge junts, no portar-los nosaltres”, hi afegeix Corbacho. El psiquiatre Alfons Suárez, president de 3 Salut Mental, destaca que “el documental mostra persones que volen el mateix que tots: una feina, l’estima de la seva família i sentir-se part del seu poble”.

L’art com a motor de benestar

“En un lloc de la ment” també parla de com la creació pot transformar l’experiència emocional. Corbacho reconeix que “si no tinc més problemes de salut mental dels que tinc, és per la meva professió”, mentre que Solivellas recorda que, com el Quixot, “la bogeria pot treure els altres de la seva vida grisa”. El teatre esdevé un lloc on tothom juga en igualtat de condicions i redescobreix la seva veu.

Notícies relacionades

Maria José Valiente, psicòloga: "Si ens obliguen a reprimir-la, la tristesa s'arrossega i hi ha un daltabaix"

Una setmana sense xarxes socials pot reduir símptomes d'anisetat en els joves

La pel·lícula que arriba al públic no és paternalista, sinó lúcida i empàtica. Els protagonistes no són símbols ni exemples de superació, sinó persones que troben en la creació un espai per habitar-se.

“Un lloc de la ment”: el dret a ser

Quan se’ls pregunta què significa el títol, les respostes són diverses: “És el lloc on estàs bé”, diu Corbacho. “On tornes a ser nen, sense prejudicis”, afegeix Solivellas. “Cada persona té la seva realitat, i això és l’essència”, conclou Suárez. Potser per això “En un lloc de la ment” funciona: perquè reivindica la idea que tothom té dret a un espai on ser sense demanar permís. On la bogeria no és un error, sinó una forma de mirar el món.