El final del canvi d’hora obre la porta que Espanya recuperi el seu fus horari natural

La Moncloa apunta que acabar amb el canvi d’hora és un primer pas. Una vegada s’aconsegueixi, s’haurà de debatre com fer-ho. El canvi d’hora està operatiu fins al 2026. Aquest dilluns el Consell de l’Energia podria decidir no allargar-lo més enllà d’aquest any. Si no ho fa avui, encara tindria marge de temps. Però ara és el moment ideal perquè deixaria un any per treballar el final d’aquesta pràctica.

Perquè no es tracta només d’acabar amb el canvi d’hora. Experts de tot Europa ja han presentat un pla tant al Govern d’Espanya com a les institucions europees en què es detalla com ha de ser aquesta reforma horària, incloent quin horari ens hauríem de quedar (defensen el d’hivern per motius de salut principalment) i l’ajustament als fusos horaris de cada país. En el cas d’Espanya, el fus horari natural correspon al del meridià de Greenwich. Això significa que Espanya passaria a tenir el mateix horari que ara tenen les illes Canàries i el Regne Unit: una hora menys.

L’actual fus horari d’Espanya és relativament nou, i s’emmarca en la dictadura: el 1940, Franco va canviar el fus horari espanyol per ajustar-lo al de l’Europa central i alinear-se amb l’horari de l’Alemanya nazi de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini.

Pla en dues fases

¿Què diu exactament aquest pla, que fixa una transició per acabar amb els canvis d’hora i establir zones horàries naturals de forma permanent a Europa? La idea, que EL PERIÓDICO ja va explicar el 2022 quan es va presentar en el marc de la conferència Barcelona Use of Time, és que cada país adopti durant tot l’any l’hora que li correspon segons el mapa de 24 franges horàries en què està dividida el planeta. Aquesta és la que es considera l’«hora natural» o «hora solar» de cada país. I, per deixar-ho clar en el vocabulari a peu de carrer, es tracta de quedar-nos amb el que anomenem horari d’hivern. Per fer-ho, els experts proposen un pla de dos passos.

Segons aquest pla, en una primera fase, tots els països de la UE eliminarien el canvi d’hora a la primavera i mantindrien l’hora que utilitzen a l’hivern. Aquells països la zona horària recomanada ja sigui la seva hora estàndard actual, no necessitaran realitzar més passos.

En una segona fase, aquells països en els quals, després d’executar la primera fase, la seva zona horària recomanada encara no sigui la seva hora estàndard (cas d’Espanya, Portugal, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg i els Països Baixos), retrocediran els seus rellotges per última vegada a la tardor, per poder adoptar la seva zona horària recomanada com a nova hora estàndard.

Notícies relacionades

¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar

Igualtat alerta en una campanya que «l’escola» del porno pot tenir «conseqüències devastadores»

La petició d’acabar amb el canvi d’hora i que cada país se situï en els seus horaris naturals parteix de l’evidència científica. En els últims 30 anys, un creixent nombre d’investigacions han assenyalat els efectes perjudicials de viure en zones horàries desalineades. Aquests impactes, recorda Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, «s’estenen més enllà de l’estalvi d’energia fallit i inclouen més risc de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics. Els estudis també han demostrat efectes negatius en el rendiment de les persones treballadores i estudiants, així com en el PIB general. A més, viure a la zona horària incorrecta pot provocar problemes de salut mental, fatiga, letargia i disminució de la concentració».

Entre els autors del pla de transició, figuren cronobiòlegs de renom com Till Roenneberg, Martha Merrow i Erik Herzog, així com organitzacions clau en el seu àmbit que advoquen per zones horàries saludables, per exemple, la International Alliance for Natural Time (Aliança Internacional per establir un horari natural), l’European Biological Rhythms Society (Societat Europea de Ritmes Biològics) i l’European Medical Association (Associació Mèdica Europea).