La CUP repescarà exlíders en les seves llistes per «tornar a ser decisiva»

A la papereta recorreran a cares conegudes, pesos polítics dins del partit, i amb bagatge en les institucions per liderar la candidatura. A les quinieles sona amb força l’exdiputat David Fernández –malgrat que ell en les últimes entrevistes ni ho confirma ni ho desmenteix– i l’exregidora barcelonina Eulàlia Reguant –que va tenir seient al Parlament–. També guanya punts la portaveu del secretariat nacional i exregidora del mateix consistori, Maria Rovira, i la que va ser candidata a Barcelona, Anna Saliente, que no va arribar a entrar a l’ajuntament.

La carta d’Anna Gabriel

Fonts de la CUP apunten que cavil·len l’opció de presentar quatre dones com a caps de llista en les quatre circumscripcions per donar un cop d’efecte. Una d’aquestes, van plantejar bases del partit, podria ser Anna Gabriel, malgrat que no arribaria a recollir la seva acta. Portaveus oficials de la formació es limiten a insistir que tot continua obert i que fins a mitjans d’octubre no mostraran les seves cartes.

«Volem condicionar la política institucional al màxim, volem tornar a ser decisius, ser una força important per moure JxCat i ERC a les nostres posicions en la línia de continuar el conflicte polític existent fins a la seva resolució», argüeixen fonts de la CUP immerses en el redisseny de l’estratègia.

El 2016, els seus tres diputats van forçar el pas al costat d’Artur Mas, i el 2017, van collar Carles Puigdemont per convocar una consulta a canvi d’aprovar els seus pressupostos. Des dels episodis més àlgids de l’octubre del 2017, poc han comptat amb ells des de les files postconvergents i republicanes amb tan sols quatre diputats. Si aquest voler ser «decisius» es tradueix en assumir responsabilitats en el Govern està per veure. «En funció de la força que tinguem» responen, si bé es mostren «disposats» a formar part del Consell Executiu si els seus plans concorden.

Tornar a intentar-ho

No hi haurà peripècies estratègiques en el nou full de ruta, el seu plantejament passa per recuperar la unitat i preparar «diversos embats a l’Estat»: «L’aprenentatge de l’1-O és que no n’hi pot haver un de sol, hi ha múltiples fronts, i s’han d’encarar amb pactes a nivell institucional i autoorganització popular», remarquen des de la CUP.

Notícies relacionades

Illa busca una victòria que li permeti governar la Generalitat

El PPC confia a ser decisiu per a la futura governabilitat

«Un altre embat», però... ¿quan i amb quines circumstàncies? Aquí és on no es mullen. El context de desorientació independentista i el Govern fracturat, a punt d’unes eleccions, hi ha de posar fi. Això està clar. I després, una vegada enfrontats a les urnes, tornar a començar amb «un nou cicle» que contempli aquesta segona consulta. Segons el seu parer, ha de ser unilateral perquè la comunitat internacional «intervingui». Tot això, amb una mobilització «massiva i sostinguda» als carrers.

Un escenari que miren de compatibilitzar amb una pandèmia i davant una emergència socioeconòmica a la qual volen posar remei amb receptes nacionalitzadores i dosis d’inversió en el sector públic. Un altre propòsit és sumar a la seva papereta descontentaments amb l’entrada d’Unides Podem en el Govern de coalició, com l’organització Anticapitalistes, per forjar una candidatura «àmplia» sota les sigles de la CUP.