ENTREVISTA A 'LA HORA DE LA 1' DE TVE

Calvo redobla l'avís a Torra: si és inhabilitat, no podrà asseure's a la taula de diàleg

Atribueix al president la responsabilitat per no haver-se reunit al fòrum dels dos governs

Envia un subtil missatge de crítica a Iglesias per les seves gestions amb ERC i Bildu per als Pressupostos

carmencalvoconsejo

carmencalvoconsejo / DAVID CASTRO

8
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

La segona reunió de la taula de diàleg sobre Catalunya encara no té data, però és clar que, almenys per al Govern, si Quim Torra és inhabilitat pel Tribunal Suprem, no podrà asseure-s’hi més

La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha recalcat aquest missatge a ‘La hora de La 1’ (TVE) aquest matí, dues hores abans que el Suprem revisi en una vista pública la condemna al president d’un any i mig d’inhabilitació que li va ser imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver desobeït a la Junta Electoral Central (JEC), que li havia ordenat retirar les pancartes i símbols independentistes durant el període electoral de les generals del 28 d’abril de 2019. 

   Calvo, sobre la taula de diàleg amb Catalunya: «En aquesta taula només es podrà asseure qui no estigui inhabilitat» 

Calvo va defensar a la televisió pública que el Govern de Pedro Sánchez va apostar pel diàleg des del primer minut per donar una sortida al conflicte polític a Catalunya. L’«intent de ruptura de l’ordre constitucional» que va suposar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i la posterior declaració d’independència, que va tenir una «resposta molt contundent» per part del Suprem, «no es pot tornar a repetir», així que «l’única sortida és la política i trobar acords», va al·legar. De manera que, com que per a l’Executiu només hi ha aquest camí, cal «continuar» amb la taula que es va constituir al febrer amb la presència dels dos presidents, Sánchez i Torra, en la qual «es podrà asseure qui sigui president i no estigui inhabilitat». «És elemental», va afegir. 

La mà dreta de Sánchez ja havia enviat aquest missatge ahir dimecres a ‘Julia en la Onda’ (Onda Cero), però després de la seva entrevista Laura Borràs, portaveu de JxCat en el Congrés, havia advertit (sobretot a ERC) que cap grup independentista podria permetre que es pogués reunir la taula sense que hi fos al capdavant el cap de la delegació catalana. 

Complir les normes

La Moncloa volia que el fòrum d’interlocució dels dos governs es reunís aquesta setmana, però el cap del Govern català ho va rebutjar. Calvo li va endossar la culpa, sense embuts. Va explicar que el Govern de Sánchez «sempre» ha estat disposat a reunir la taula, excepte durant l’estat d’alarma –per atendre les urgències de la pandèmia–, igual que està «disposada ERC». «Si no hi ha hagut reunió no ha sigut per culpa nostra», va indicar la vicepresidenta, que va indicar que «moltes coses s’expliquen per l’origen», perquè van ser els republicans els que van fer la proposta de creació d’aquest instrument per abstenir-se en la investidura de Sánchez i qui va plantejar que hi participés el seu soci en el Govern, JxCat, qui no obstant mai ha defensat la seva utilitat si no es discuteix l’exercici del dret d’autodeterminació i l’amnistia. 

No precisa quan pot estar llesta la reforma de sedició, però indica que pot sortir de Justícia abans del 2021

Calvo va assenyalar que no creu que es reprodueixin les imatges de tensió de fa gairebé un any, després de conèixer-se la sentència del procés, perquè també Catalunya està sent molt afectada per la pandèmia de la Covid-19 i la crisi econòmica és més preocupant. Tampoc es va voler situar en un escenari en el qual Torra desobeís el Suprem si és inhabilitat. Sí va recordar que tots els ciutadans, i per descomptat els càrrecs públics, estan sota l’imperi de la llei i «tots» han de complir les normes i els pronunciaments dels tribunals. «Tots, ciutadans i institucions, sabem quin és el nostre lloc». 

El Govern, com va avançar EL PERIÓDICO, ha inclòs la reforma de la sedició, la pena per la qual van ser condemnats els líders del procés, en el seu pla anual normatiu 2020. Calvo no va avançar quan serà aprovat en primera lectura l’avantprojecte per part del Consell de Ministres, tot i que sí que va detallar que l’esborrany del Ministeri de Justícia està «bastant avançat» i pot estar preparat «en qualsevol moment», fins i tot per abans de final d’any.

Aquesta reforma del Codi penal inclourà no només una revisió dels delictes contra la Constitució –que el Govern creu que ha d’emmotllar a la doctrina europea–, sinó també incorporar altres matèries com la protecció del medi ambient i dels animals o reforçar els delictes contra la llibertat sexual de les dones. Comprendrà, per tant, diverses qüestions i que l’Executiu vol tramitar de manera «ràpida». Calvo va apuntar que no sap si la reforma estarà presentada abans dels Pressupostos però, en tot cas, «és igual», donant per descomptat que són qüestions diferents i no van lligades. 

«Tres: amb qui, per aquest ordre»

Respecte als comptes de l’Estat per al 2021, Calvo va fer referència a la ronda de reunions prèvies que està portant a terme amb els grups –dilluns ho va fer amb el PP, dimecres amb ERC i les formacions que integren el Grup Plural, aquest dijous ho farà amb Ciutadans. La vicepresidenta va apuntar que està parlant amb els partits per «ordenar el treball parlamentari» dels pròxims mesos, tasca que li correspon com a ministra de la Presidència i Relacions amb les Corts, i la fa «amb gust»; és «lògic» que també parli dels Pressupostos, perquè està en els «prolegòmens» de la negociació de veritat. 

Calvo remarca que ha de «pesar molt» la força de cada partit (o sigui, el PSOE o UP) en les decisions del Govern

Calvo, davant Pablo Iglesias, que insisteix que els PGE s’han de pactar amb la majoria de la investidura –cosa que deixaria Cs fora de l’equació–, va mantenir que en una situació «absolutament excepcional» com aquesta és important jerarquitzar. I el primer és «tenir aquests Pressupostos». Dos, el contingut dels Pressupostos, perquè donin una resposta «solidària, responsable i social» a la crisi. I tres, «amb qui». «Per aquest ordre»

A partir d’allà, va donar un toc d’atenció a Unides Podem, tot i que molt subtil i sense citar-lo. Les urnes, va dir, han donat a cada força «unes proporcions», han indicat quin ha de ser el seu pes en la Cambra, convertint els seus vots en escó. «Això s’ha de respectar i molt, perquè és el que han dit els ciutadans». «I jo observo, en una part del debat polític al nostre país, que és igual gairebé tot això i que importa molt més qui té més pes mediàtic o de soroll, que qui està sostenint un pes important de milions de vots darrere de seu, i aquesta és la veritable democràcia, i això ha de pesar molt en el que hàgim de fer, en tots els ordres». És a dir, que els 120 diputats del PSOE pesen més que els 35 d’UP, per tant és el partit de Sánchez el que porta el timó, va voler dir. 

Calvo ha tornat a recordar que és Hisenda qui està preparant l’esborrany dels PGE i ho està fent «a tota màquina», no només ara, que està negociant les partides amb els seus socis morats, sinó que ho ha estat fent «tot l’estiu», ja que va haver d’elaborar el text ‘ex novo’, perquè els de Cristóbal Montoro, del 2018, no valen «per a res» per la devastació de la Covid-19. A continuació, ha reiterat aquest avís als podemistes: «Hi ha massa gent que es mou en la superfície i aquí l’important és quan la ministra d’Hisenda faci el pas de col·locar l’esborrany [de PGE] a dalt i després s’haurà de pronunciar tothom en relació amb quines són les prioritats socials d’aquest país, al marge de les definicions ideològiques. Alguns estan en el debat previ de les coses». 

Sobre els terminis, la vicepresidenta ha assegurat que María Jesús Montero està treballant per tenir al més aviat possible llest l’esborrany. El Govern encara està «en els terminis de temps» perquè els Pressupostos estiguin aprovats abans del 31 de desembre, «tot i que sigui al tall». Però «no passa res si s’han de prorrogar dues setmanes» els comptes de Montoro, els últims que va elaborar el PP abans de ser desallotjat del poder. 

Sobre la situació epidemiològica a Madrid, Calvo, com també avançava ahir aquest diari, ha descartat decretar l’estat d’alarma. L’Executiu es declara «preocupat, atent i disposat a ajudar la Comunitat de Madrid en totes les mesures que prengui». Estarà en la «coordinació i ajuda lleial». 

Notícies relacionades

Però, «com que el problema és a Madrid», ha argüit, el Govern se sent impel·lit a no «trepitjar les competències» de l’Executiu autonòmic. El Govern està per a «coordinar i ajudar». La vicepresidenta ha recordat com Isabel Díaz Ayuso va clamar contra el comandament únic durant a l’alarma i parlava de «dictadura constitucional», carregant duríssimament contra Sánchez. 

Sobre la nova llei de memòria democràtica, l’avantprojecte de la qual va presentar ella mateixa dimarts passat, Calvo ha confirmat que ni «deroga» ni «toca» la llei d’amnistia del 1977, però això no impedirà que la Fiscalia de Sala al Suprem, que crearà la norma, pugui investigar els crims del franquisme i busqui la «veritat» de la repressió.