26 set 2020

Anar al contingut

VISTA DE CASSACIÓ

La defensa de Torra esgrimeix tracte desigual a una «minoria nacional» per reclamar la seva absolució

Boye utilitza Pedro Sánchez i Álvarez de Toledo per combatre la condemna de l'expresident

La fiscalia fa un informe molt tècnic per defensar l'autoritat de la JEC per sancionar-lo

Ángeles Vázquez

«Nosaltres no som uns antisistemes, que pensen que ja han decidit» va començar la seva intervenció l’advocat del president de la Generalitat, Quim Torra, davant els cinc magistrats de la Sala Segona del Tribunal Suprem a les mans de la qual hi ha l’any i mig d’inhabilitació que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per negar-se a retirar els llaços grocs, malgrat el requeriment en aquest sentit de la Junta Electoral Central.

Boye va apel·lar a la sanció imposada al president del Govern, Pedro Sánchez, durant la campanya d’abril del 2019 i a l’exportaveu del PP Cayetana Álvarez de Toledo quan va anomenar terrorista al pare del líder de Podem Pablo Iglesias, malgrat que l’únic punt en comú entre aquests episodis és que van ser protagonitzats per polítics.

En aquest sentit es va referir a una suposada «minoria nacional» com a única explicació del que segons la seva opinió és un tracte desigual entre el cas de Sánchez, que la JEC va sancionar per concedir una entrevista des de la Moncloa en període electoral, i el de Torra, que va admetre la desobediència davant el TSJC però ho va justificar dient que ho va fer en exercici dels seus drets polítics i la llibertat d’expressió.

De fet, Boye va jugar sempre que va poder amb la carta d’insinuar una discriminació cap a Torra pel fet de ser català, per exemple, a l’assegurar que la jurisprudència del Suprem ja va establir que la JEC no era competent per donar ordres al president d’una comunitat autònoma com havia dit en el cas d’un altre polític que «no era català o sí, perquè era el president de les Balears», va afegir. 

La seva verborrea va contrastar amb la de la fiscal de Sala del Suprem Pilar Fernández Valcarce, que va fer un informe tan tècnic que pràcticament només es va centrar a defensar l’autoritat de l’àrbitre electoral per ordenar a Torra retirar la pancarta de la discòrdia. «És una activitat administrativa en un marc d’actuació política, com és un procés electoral», en què la JEC és l’autoritat, va argumentar la representant del ministeri públic.

A continuació, va intervenir Marta Castro, la vicepresidenta nacional jurídica de Vox, que va mirar de desbrossar l’argumentació de la defensa, que va qualificar de «màrqueting polític» per arribar el cor de la discussió jurídica: si hi va haver desobediència i si s’ha de sancionar. «No s’ha jutjat un acte polític, sinó l’obligació de Torra de mantenir la seva neutralitat en període electoral», va afirmar.

Exhibir la pancarta

Entre el públic els escoltava el president, que va arrencar el dia amb un missatge a Twitter en què es ratificava en el simbolisme de la pancarta que li ha suposat la condemna. «Doncs sí: llibertat presos polítics i exiliats», va escriure al costat d’una imatge de la polèmica pancarta penjada del balcó del Palau de la Generalitat. Després de la vista va fer una declaració sense mitjans a la delegació de la Generalitat a Madrid.

La defensa, que va ser la primera a intervenir, va esprémer els 20 minuts amb què va comptar apel·lant a la necessitat d’assimilar la jurisprudència espanyola a l’europea, argumentant que no pot castigar dues vegades la mateixa conducta, primer amb una sanció i després amb el retret penal que en el cas de Torra pot suposar-li la pèrdua de la presidència catalana. 

Execució pel TSJC

La dificultat tècnica de l’assumpte, que bàsicament consisteix a determinar si desatendre l’àrbitre electoral és sancionable penalment o no, una vegada que Torra va assumir la desobediència, no es correspon amb l’expectació mediàtica que ha despertat la vista. El motiu és que de confirmar-se la inhabilitació d’any i mig que li va ser imposada, haurà d’abandonar la presidència de la Generalitat, quan el TSJC, que va ser qui va imposar la primera condemna, li notifiqui la resolució ferma de l’alt tribunal en cas que com es preveu aquesta sigui condemnatòria.

Les fonts jurídiques consultades descarten en principi que això hagi de ser acompanyat d’una publicació en algun butlletí oficial, ja que serà una resolució ferma de la cúspide de la justícia i seria paradoxal dependre, almenys pel que fa al butlletí autonòmic, del propi inhabilitat. A més, qüestionen l’efectivitat que pugui tenir qualsevol decisió adoptada una vegada coneguda la decisió del Suprem, si aquest exigeix ratificar la seva inhabilitació.

El tribunal ha estat presidit per Andrés Martínez Arrieta, com a magistrat més antic de la Sala Segona, i el ponent de la sentència que es dictarà serà Juan Ramón Berdugo. La resta del tribunal l’han format Antonio del Moral, Susana Polo i Vicente Magro. Polo i Magro no van formar part del tribunal que va condemnar els líders independentistes per sedició.