24 d’oct 2020

Anar al contingut

L'ONZE DE SETEMBRE

El coronavirus i el pont buiden una Diada preelectoral

L'independentisme exhibeix les seves divergències en una jornada sense gairebé incidents

«Estem farts de la divisió», avisa la líder de l'ANC a JxCat i ERC

Daniel G. Sastre

L’independentisme, que havia demostrat en les últimes vuit Diades la seva gran capacitat de mobilització, aquest any es va donar un respir. Les recomanacions sanitàries, les restriccions d’accés als actes per culpa del coronavirus i també el sol, que induïa a dedicar el pont més a l’oci que a la reivindicació, van fer tornar la Diada a magnituds de l’era prèvia al procés. No obstant, els missatges polítics van evidenciar que l’independentisme està en guàrdia i en «plena confusió» –en paraules de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie–, a l’espera que Quim Torra posi data a les eleccions que fa vuit mesos va prometre convocar.

Les fastuoses fotografies d’altres Diades, amb aglomeracions festives de centenars de milers de persones, es van canviar per imatges més pròpies d’aquest temps de pandèmia. La separació obligada entre els manifestants –poc més de 50.000, que s’havien inscrit prèviament– va deslluir els actes. Les cadires i els espais buits que es van veure en alguns van ser la resposta de la població a les advertències de les autoritats polítiques i els metges que s’extremessin les precaucions sanitàries.

Recés de pau

Des del principi del dia va quedar clar que la d’aquest divendres era una Diada diferent. La tradicional ofrena floral davant l’estàtua de Rafael Casanova, que en els últims anys servia per exhibir els baixos instints d’una part de l’independentisme, aquesta vegada va ser un inquietant recés de pau. Sense públic i sense orquestra –i per tant sense interpretació d’Els Segadors–, breus comitives de partits i institucions van deixar les seves flors en silenci.

Però aquesta instantània desangelada contrastava amb l’efervescència dels missatges polítics. En les declaracions posteriors a l’acte van ser presents els presos sobiranistes, els desitjos que se celebrin al més aviat possible eleccions a Catalunya –o els silencis sobre la qüestió, sobretot el del president de la Generalitat, que també va ser molt eloqüent– o la figura de Lluís Companys. Des del Govern central, la vicepresidenta Carmen Calvo qualificava d’«escarafalls» les exigències de Torra que el Rei i Pedro Sánchez demanin perdó per l’afusellament de Companys, i les contraposava amb el fet que l’Executiu tingui pensat aprovar una llei que anul·la la sentència franquista que el va condemnar a mort.

Puigdemont contra Rovira

Però, sobretot, es va reflexionar sobre la situació actual dels partits independentistes en aquest moment d’incertesa preelectoral. Les trinxeres van quedar delimitades amb claredat una vegada més. Carles Puigdemont, en plena ofensiva per sumar la major part de l’univers postconvergent al seu nou projecte polític, insistia en la necessitat d’una «confrontació inevitable» contra Espanya, perquè «amb estats autoritaris no es pacta»; ERC, per boca de Marta Rovira, carregava discretament contra les actituds puristes. «No volem anar pel camí que resta, que fa que només parlem de nosaltres mateixos constantment. Volem transitar amb tots els independentistes, els demòcrates i els sobiranistes disposats a lluitar per la llibertat i el progrés», va dir la secretària general republicana en un missatge des de Suïssa.

L’ANC i Òmnium Cultural havien previst per a aquest any protestes davant les seus d’edificis emblemàtics de l’Estat, com les de l’Agència Tributària, el Banc d’Espanya, Adif... En l’acte central, a la plaça Letamendi de la capital catalana, les entitats independentistes van estirar les orelles als partits.

‘Sit and talk’

Com en els millors temps de Carme Forcadell quan liderava l’associació, la presidenta de l’ANC es va erigir en àrbitre entre les dues visions independentistes en lluita i va esbroncar tant els postconvergents com els republicans. «Partits independentistes: ‘sit and talk’. Veiem cada dia renúncies que creen frustració. Estem farts de la divisió i la tàctica», va dir Paluzie.

També va recomanar a Puigdemont i a Oriol Junqueras, que han presentat novetats editorials recentment, que llegeixin cadascú «el llibre de l’altre», perquè «la paciència de la gent no durarà per sempre».

Aquest divendres els menys pacients es van fer notar poc. Hi va haver quatre detinguts per tallar les vies de l’AVEEn un acte d’Arran es va cremar la foto de la família reial, i en un altre dels CDR unes caixes que representaven el «règim del 78». Res a veure amb els aldarulls de l’any passat després de la sentència del procés. Torra afrontarà la seva, la que pot certificar la seva inhabilitació com a president, a partir de la vista del Suprem de dijous que ve.