28 d’oct 2020

Anar al contingut

Entrevista a 'La hora de La 1'

Sánchez contactarà amb el PDECat per als Pressupostos si es consuma la ruptura amb JxCat al Congrés

El president trucarà aquesta setmana a Torra per veure si és possible reunir la taula de diàleg

Apunta que tenia tancada amb Casado «al 99%» la renovació del Consell del Poder Judicial

Juanma Romero

Sánchez contactarà amb el PDECat per als Pressupostos si es consuma la ruptura amb JxCat al Congrés

Pedro Sánchez ambiciona uns Pressupostos Generals de l’Estat que tinguin un gran recolzament, fins i tot per sobre del llistó de la majoria absoluta, 176 diputats. I per això no tindrà objeccions en contactar amb els quatre diputats del PDECat al Congrés si finalment aquests consumen la ruptura amb Junts per Catalunya. El ventall s’obre i pot facilitar a l’Executiu de coalició que tiri els seus primers comptes endavant. 

El president del Govern va anar aquest dilluns a primera hora al plató de ‘La hora de La 1’, el nou contenidor matinal que estrenava TVE i presentat per Mónica López. Era la seva primera entrevista a la televisió del curs polític, després de la que la setmana passada va concedir a la SER, i va ser molt caut en les seves declaracions. Especialment respecte a la negociació pressupostària, encara molt verda. A més, el cap de l’Executiu va avançar que trucarà aquesta setmana al president, Quim Torra, per intentar reunir la taula de diàleg en els pròxims dies, va donar el seu plàcet a la fusió de CaixaBank i Bankia –«és una operació amb aspectes molt positius»– i va defensar que la informació sobre les converses, «molt sensible», només la coneixia Economia, per això no en va donar compte al seu soci de coalició, Pablo Iglesias. Operació que ha reobert les tensions internes dins del Govern. Quant a la renovació institucional, va assegurar que tenia «al 99%» l’acord amb el PP, però aquest, «inexplicablement», va trencar el pacte a l’agost. 

Sánchez va assegurar que espera tenir els Pressupostos aprovats «abans de finals d’any». ¿I tindran pujades d’impostos? El líder socialista va buscar ser deliberadament inconcret, i va donar a entendre que hi pot haver algunes alces però no una reforma fiscal progressiva, com li exigeix ja per a aquest primer any Iglesias. Sí que va admetre que «és un fet» que Espanya recapta menys que la mitjana de la UE», per la qual cosa hi ha «un problema quant a la recaptació d’impostos». Si alguna cosa ha demostrat la pandèmia, va dir, és que de la crisi ha de sortir amb un «Estat del benestar molt més fort» en àrees com ara sanitat, ciència i educació. Però, alhora, el coronavirus ha fet que el PIB caigui, en el conjunt de l’any, com mai abans ho havia fet. 

Sánchez avisa que la reforma fiscal s’ha d’«emmotllar a la situació econòmica»

«El que hem de fer és emmotllar els nostres objectius polítics i econòmics, com és per exemple una reforma fiscal que necessita el nostre país, a la situació econòmica. L’objectiu en el curtíssim termini, durant l’any vinent, ha de ser la recuperació econòmica i la creació d’ocupació i no deixar ningú enrere», va emfatitzar. És la tesi del Govern: primer, Pressupostos de l’Estat per al 2021, i més a mitjà i llarg termini, modificació fiscal progressiva. 

En tot cas, Sánchez no espera que la negociació dels Pressupostos trenqui el seu Gabinet. L’acord «segueix vigent» i «la coalició està forta i ferma», va assenyalar. I no preveu cap tipus de canvis en la composició del seu Executiu. «Som [el PSOE i Unides Podem] dos partits diferents, tenim un acord que ens lliga i ens compromet», i tots dos volen que els acords siguin «influents, no excloents», cosa que suposa «mirar més enllà dels blocs ideològics». El Govern, va assenyalar, farà un «esforç» per què els PGE obtinguin un recolzament tan «transversal» com sigui possible. 

«Empàtics» i «mirar a Europa»

En aquesta recerca de suports, Sánchez persegueix el sí de Ciutadans, el soci a qui més s’ha acostat en aquests últims mesos, tot i que sense renunciar a ERC i fins i tot al PDECat, el partit que ja ha trencat amb Carles Puigdemont i que aquest dilluns podria confirmar la seva escissió al Congrés, on disposa de quatre dels vuit diputats que va aconseguir la llista encapçalada per Laura Borràs –Sergi Miquel, Ferran Bel, Concepció Cañadell i Genís Boadella–. 

Sánchez, així, va assegurar que el Govern contactarà «amb tots els grups», i també amb el PDECat, «si es produeix l’escissió» amb JxCat a la Cambra baixa, perquè la seva «ambició» és una majoria que depassi els 176 diputats. Ara mateix, va assenyalar, no es posa en situació d’haver de convocar eleccions per no tenir uns nous Pressupostos. És a dir, que l’Executiu dona per fet que tirarà endavant els comptes, d’una manera o d’una altra. 

No obstant, el cap de l’Executiu va recordar un compromís d’investidura que «continua ferma»: la reforma del Codi Penal per revisar el delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els líders del procés fa gairebé un any pel Tribunal Suprem. Un poderós atractiu per a les formacions independentistes, ERC i el PDECat. Sánchez va defensar que cal «treure moltes lliçons» del procés, «no només des del punt de vista de l’incompliment legal, sinó per la ruptura emocional de part de la societat catalana».

Fa una picada d’ullet al sobiranisme: el seu compromís de revisar la sedició és «ferm»

«Hem de ser empàtics, sensibles, i mirar a Europa, que en algunes de les sentències ha dit clarament quins són els dèficits que té el nostre Codi Penal quan estem parlant d’aquest tipus de delictes, fins i tot la mateixa sentència del Suprem fa una referència a això –va sostenir–. L’objectiu del Govern, efectivament, es manté. El nostre compromís és actualitzar, modernitzar, revisar via modificació del Codi Penal, aquests delictes. És un compromís d’investidura i que mantindré». El president va aclarir que encara no hi ha data per tirar endavant aquesta reforma, perquè el Ministeri de Justícia que dirigeix Juan Carlos Campo hi està treballant. 

Automàticament, les paraules de Sánchez van ser aplaudides pel president del grup confederal d’Unides Podem, Jaume Asens, a través de Twitter: «Celebrem les paraules del president Sánchez. Sense aquesta reforma, el dret de protesta continuarà amenaçat i difícilment hi haurà solució al conflicte polític a Catalunya. No hi ha temps a perdre».

En roda de premsa posterior a Ferraz, després de la reunió de l’executiva, tampoc el secretari d’Organització i ministre de Transport, José Luis Ábalos, va avançar dates. El número tres de la nomenclatura socialista sí que va precisar que la reforma de la sedició «no s’utilitzarà com un element de negociació en absolut», perquè és un compromís d’investidura i, com a tal, cal «complir-lo». També va recordar que la pandèmia de la Covid ha fet que iniciatives com aquesta no hagin pogut ser tramitades per les urgències imposades per la crisi sanitària. El ministre va apuntar que la revisió seguirà endavant agradi o no a Cs perquè és una promesa de l’Executiu. 

Respecte a la taula de diàleg amb la Generalitat, el líder socialista no en va avançar el dia durant la seva entrevista a TVE: «Aquesta setmana parlaré amb el president Torra i espero que puguem tenir-la en els pròxims dies». 

Acords fets «pràcticament al 99%»

Una altra qüestió pendent, que va tractar la setmana passada amb els grups, va ser la renovació institucional, embussada per la negativa del PP, que al·lega que no facilitarà el desbloqueig mentre segueixi Iglesias al Govern. Sánchez va advertir als populars que buscarà majories alternatives sense comptar amb el PP. El problema és que en molts casos la Constitució exigeix majories qualificades que exigeixen el concurs dels populars. 

Sánchez va confirmar que a l’agost els contactes amb el PP per al relleu en el Consell General del Poder Judicial i d’altres òrgans estaven molt avançats i «van fructificar en acords pràcticament al 99%», però de manera «inexplicable» la direcció de Pablo Casado «els va trencar». «Això ho haurà d’explicar el PP», va apuntar, insinuant de manera indirecta que la negociació va saltar pels aires després que l’exportaveu conservadora al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, al·ludís a aquest pacte amb l’Executiu com a motiu del seu cessament. No obstant, el PP va emetre aquest dilluns un comunicat, després de l’entrevista de Sánchez en TVE, en què insisteix que la seva negativa a consensuar els òrgans institucionals es va deure a les crítiques de Unides Podem a la monarquia i a la seva «imputació per finançament irregular». Abans, per tant, de la caiguda d’Álvarez de Toledo. Per això va trencar els contactes, que segons Génova no estaven tan avançats. 

El president va mantenir que, en temps d’emergència sanitària, les institucions necessiten una «dosi extra de legitimitat», i ja va per a gairebé dos anys que el CGPJ continua sense renovar-se, i un any el Tribunal Constitucional. El PP, «que tant parla» de la Carta Magna, va denunciar, «l’hauria de complir» i no bloquejar el funcionament d’òrgans «tan importants». 

Adverteix al PP que buscarà al Parlament «majories» per salvar el bloqueig institucional

En aquest punt, el líder socialista va informar que en els seus contactes amb l’oposició de la setmana passada va instar els partits a articular «majories parlamentàries» alternatives que permetin el desbloqueig d’institucions. «No acceptarem el bloqueig institucional», va avisar, per retreure al PP que no hagi acceptat el seu resultat electoral, el seu enfonsament en les generals del 28 d’abril i del 10 de novembre. No obstant, aquest propòsit del Govern és difícil de complir: per renovar el CGPJ fa falta una majoria de tres cinquens (210 diputats) i ja només el PP i Vox sumen els 140 restants. 

Sí que ho tindria més fàcil amb RTVE: els lletrats van apuntar que una sortida és cridar tots els candidats que s’hi van presentar, per, entre ells, seleccionar els deu que componguin el nou consell d’administració. La renovació de la cúpula de la corporació requereix dos terços en primera volta, però en segona n’hi ha prou amb la majoria absoluta i que la candidatura sigui proposada per, almenys, la meitat dels grups de la Cambra corresponent.

Només RTVE i el Consell de Transparència

També podria intentar designar la presidència del Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), vacant des de la mort, el novembre de 2017, de la que havia sigut la seva titular, nomenada pel PP, Esther Arizmendi. En aquest cas, és l’Executiu que postula un candidat i el Congrés el ratifica per majoria absoluta. En el cas del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), el candidat proposat per Economia ha de comparèixer davant el Congrés, però no requereix l’aval parlamentari perquè l’Executiu formalitzi la seva designació, segons informa Europa Press. Els mandats del president i la vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) vencen al novembre, i són fets per l’Executiu. Però per al CGPJ, el Tribunal Constitucional o el Defensor del Poble la Constitució exigeix majories qualificades, inviables sense el PP. 

Des de Ferraz, Ábalos va collar més encara el PP, i va denunciar el seu comportament «de manera obstruccionista» i «genuïnament antidemocràtic». El número tres va qualificar les excuses del PP per no procedir al relleu als òrgans de «pelegrines», perquè va ser Casado que, en les negociacions d’investidura, va empènyer Sánchez a mirar Unides Podem per obtenir recolzaments i, ara que és al Govern, s’escuda en la seva presència per no desencallar les institucions. 

Ábalos colla més el PP i remarca que és sobretot una «advertència» a la responsabilitat del PP

El ministre va reconèixer que les paraules de Sánchez a TVE eren sobretot una «advertència», un gest per «apel·lar a la responsabilitat del PP», perquè, «més enllà» de les vies de construcció de majories alternatives, la formació conservadora «no es quedi al marge». 

També Ábalos va reclamar al PP que doni suport als Pressupostos, «que recapaciti i rectifiqui», que «no desprestigiï les institucions» i faci més cas als seus barons, que prometen col·laborar amb l’Executiu, i «menys» la ultradreta. Que «col·labori» i no posi «pals a les rodes». I ara que poden ser imputats per l’operació Kitchen els exministres Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, el PP va assenyalar el titular de Transports, té una oportunitat de «redimir-se del seu passat immediat», apostant per la «transparència interna» i ajudant a treure Espanya de la crisi». Si ho fa, va dir, trobarà «mà estesa» del Govern. Si opta per «tapar les clavegueres» i «boicotejar» la sortida de la crisi, va reblar, el futur de Casado quedarà «molt en dubte». 

El secretari d’Organització va donar per fet que hi haurà acord entre el PSOE i Unides Podem a l’hora d’elaborar els PGE. I va indicar que la prioritat seran els partits que han mostrat «disposició a col·laborar» i «ànim cooperatiu». No va detallar si l’ordre que s’ha de seguir és el que volen els podemistes (primer els que van votar a favor de la investidura, després els que es van abstenir, cas d’ERC, i finalment els que s’hi van oposar, com va ser el cas de Cs). Però tot i que «sempre és preferible» comptar amb les formacions que van avalar el president, el PSOE no es tancarà portes. I menys als taronges, amb qui creu que és més possible consensuar la llei que donarà al Govern la clau de la legislatura.