El PSOE i Ciutadans es donen una altra oportunitat

Al cap de poques hores, la nova líder d’un partit en ruïnes va decidir cridar al Govern, recorda un membre de la direcció, per demanar que s’actués al més aviat possible i oferir-se a ajudar. «Hi havia molta desconfiança per totes dues parts, però de seguida els vam demostrar que anàvem de debò, perquè no vam fer peticions ideològiques», afegeix aquest dirigent. 

A aquelles altures de l’any, no hi havia ni un pont de diàleg entre les dues vores. Tots havien saltat en mil trossos el 2019, amb la negativa d’Albert Rivera de recolzar Pedro Sánchez després de les generals de l’abril, un dels motius que va portar a la repetició de les eleccions. Però l’enfonsament en la convocatòria del 10-N, la dimissió de Rivera i el relleu d’Arrimadas van obligar el partit a repensar el seu rumb i mira de revaloritzar la capacitat dels només 10 escons amb què compta.

El moment va ser l’estat d’alarma. Llavors, l’Executiu va acceptar el cop de mà. La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, diuen des del seu entorn, va contactar amb Arrimadas, i a aquesta trucada en va seguir una altra, de la cap de Cs al president. El Govern necessitava ajuda. Els números eren els justos per a les pròrrogues, especialment després que el PP advertís que no recolzaria més allargaments: al quart ja es va abstenir i als dos últims va votar en contra.

Des de l’abril, les dues parts, socialistes i taronges, han anat cultivant la seva relació, fins al punt que Cs és el soci preferent del Govern per als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE). I és possible perquè, com admeten des del nucli dur de l’Executiu, s’ha creat un espai d’«absoluta confiança» entre les parts, forjat a partir dels múltiples contactes entre Calvo i Edmundo Bal –la cara dels taronges durant la baixa per maternitat d’Arrimadas– i, en el dia a dia, del secretari general de la Presidència (i integrant de l’estret anell de poder del cap de l’Executiu), Félix Bolaños, i el vicesecretari primer de Cs, Carlos Cuadrado.

Les trucades, assenyalen els socialistes i els liberals, són setmanals. Els dos nous aliats han escenificat cordialitat en dues reunions fetes públiques, al juny i l’agost, però hi ha hagut més cites, reservades i fora dels focus, reconeixen tots dos, a banda de la trobada d’Arrimadas i Sánchez de dimecres passat. Cs va recolzar les sis pròrrogues de l’alarma i tres dels quatre documents de la reconstrucció. Tots menys el dedicat a la política social, en aquest cas per les discrepàncies respecte a l’educació concertada. A la Moncloa també aprecien que Arrimadas va intentar influir en la difícil negociació sobre els fons europeus, parlant amb els seus homòlegs liberals –la posició més dura, de fet, era la de l’holandès Mark Rutte–, per convèncer-los que cedissin. 

«Llegir el tauler»

«A poc a poc, ens vam descobrir, i es va anar obrint pas de manera natural la conversa sobre altres temes, com els PGE», explica un alt càrrec de l’Executiu. «Parlem amb claredat, veiem fins on pot arribar cadascú –afegeixen des del cercle de Sánchez–. Cs ha procurat que la seva posició sigui propositiva. La intel·ligència d’Inés és que ha sabut llegir el context, entendre que el moment és excepcional. La pandèmia del coronavirus ha obligat tothom, fins i tot ERC, que ja no diu ‘no’, a moure fitxa. I tots han mogut fitxa menys el PP. Inés Arrimadas ha llegit bé el resultat electoral [quan Cs es va enfonsar, des dels 57 escons del 28 d’abril als 10 del 10-N], però Pablo Casado té un problema amb la realitat». 

Arrimadas té com a objectiu no seguir minvant en les pròximes generals, una cosa que al PP donen gairebé per feta, obviant històries recents de resurrecció com la de Sánchez. «És impossible remuntar quan el teu partit cau per sota del 7% dels vots», diuen des de la cúpula conservadora, on veuen sense temor l’estratègia de la dirigent liberal. 

Dimecres, Arrimadas va exhibir la seva «voluntat real i ferma» de negociar els PGE. Al Govern persisteix l’optimisme: «No es pot ser responsable amb l’alarma i després no ser-ho amb els Pressupostos, que són la continuació, el curs del riu», «el pont que han bastit no és per tornar-lo a volar», manifesten dues fonts del màxim nivell. Per al PSOE, el seu marc de mínims són uns comptes «progressistes per a una sortida inclusiva de la crisi» i que s’aixequin els «vetos creuats». «Será complicadíssim, sí, però caldrà veure si la classe política està a l’altura», apunta una vicepresidenta de l’Executiu. 

Tot i que a la Moncloa no es renuncia encara a ERC, es creu més probable que els PGE tirin endavant gràcies al recolzament de Cs. «No els queda més marge. No crec que hi hagi massa problema amb la fiscalitat –remarca un pes pesant del Consell de Ministres–, perquè ara mateix no es poden apujar gaires impostos, i CS tampoc es pot oposar a polítiques socials. I d’ingressos, gràcies als fons europeus, n’hi haurà. El sector econòmic està expectant amb els ajuts de la UE» i pressiona perquè hi hagi comptes.

Mentrestant, «ERC segueix atrapada en la seva disputa amb Junts per Catalunya, com el PP està atrapat per la ultradreta de Vox», continua dient aquest membre del Gabinet. No obstant, per al Govern ara és una oportunitat la ruptura entre el PDECat –compta amb quatre dels vuit escons de la llista que va liderar Laura Borràs– i JxCat, ja que la primera es pot diferenciar dels de Carles Puigdemont acostant-se a Sánchez.  

Passi el que passi, Sánchez vol aprofundir les relacions amb Cs. Com apunten fonts de Ferraz a EL PERIÓDICO, ja ha donat a la cúpula del PSOE la indicació, encara difusa, que es teixeixin llaços orgànics, més enllà del diàleg amb la Moncloa. De partit a partit. Amb vista al futur. «El següent pas lògic –raonen des de l’aparell– seria que Cs revisés l’estratègia de Rivera», de pactes només amb el PP, per resituar-se en el centre. 

Els populars no creuen que aquesta entesa entre el PSOE i Cs comporti un acostament a les autonomies que ara els taronges governen amb ells (Madrid, Andalusia, Múrcia i Castella i Lleó). Tampoc en la formació liberal admeten que aquest pugui ser el següent pas.

Notícies relacionades

Sánchez llima asprors amb les autonomies

Les vuit conseqüències del divorci Puigdemont-PDECat

«No estem pensant com a partit. Necessitem una treva política i per això tots hauríem de deixar la ideologia de banda i fer uns Pressupostos de l’Estat que ajudin a mitigar la greu situació econòmica i social que estem vivint», afirmen des de la direcció.

Sánchez té més a prop que mai unir Unides Podem i Cs. Sap que incomoda els morats. Però per ara no vol frenar.