Corruptes i corromputs

Notícies relacionades

Junts manté el veto al Govern i desconfia de les promeses de Sánchez: «No cola»

Sánchez assumeix els seus incompliments amb Junts i mira de revertir la ruptura amb un decret econòmic

Sembla que el rellevant sigui seguir qui acusa a qui, i qui és pitjor que qui. El PP va obtenir finançament irregular durant anys, pagant fins i tot la seu del partit a Madrid. ¿Quantes persones han sigut condemnades per això? I, en qualsevol cas, ¿com fa això que el cas Koldo-Ábalos sigui menys dolent? Un va demostrar que la mateixa estructura del partit estava basada en una visió mercantilista de la política, en la qual gestionar bé el que recaptem entre tots per fer el bé comú quedava a un costat davant el lucre privat i l’avarícia. Esperem que encara quedin més investigacions i casos per jutjar respecte a aquest finançament il·legal. En canvi, Koldo i Ábalos no són el PSOE, de moment. No sembla que el partit s’hagi beneficiat de les seves vergonyoses pràctiques ni de bon tros que l’hagi encobert, però no importa. Que aquests comportaments hagin existit des del primer nivell de la política nacional i ningú ho veiés o parés abans és motiu de vergonya i un error greu. El PSOE hauria de ser encara més ferm i no caure en el "i tu més" perquè la realitat, senyors meus, és que tots els que tenen el privilegi i l’honor d’ostentar un càrrec públic i l’acaben utilitzant per al seu lucre personal, són una vergonya per a la democràcia i per a tota la societat.

Maletes a part, el que sembla clar aquests dies és que Ábalos encara espera poder enganyar l’opinió pública. Honestament, quedar-se en l’anècdota de si cridaven als bitllets xistorres o enciams és innocu. Movien diners. Molts diners. En efectiu. I ho feien mentre vivien pagant els serveis de dones explotades i se’n vantaven amb naturalitat. Tenen tan integrada aquesta manera de viure i funcionar que es permetien viatjar i allotjar-se en hotels amb diverses dones alhora, en vista d’altres hostes, i amb diners bruts. Ara els preocupa entrar a presó, és clar. Qui ha viscut a un ritme molt per sobre del que guanyava amb el seu propi treball, de forma immerescuda i per malgastar-lo en gustos detestables, ara no vol veure’s entre parets grises i en companyia de presos corrents. Als ciutadans només ens queda desitjar que la justícia deixi la política a un costat, en tots els casos, i jutgi i sentenciï d’acord a la llei. Només així es repara el mal que fan els que defrauden, corrompen o són corromputs..