Podem accentua la pressió al PSOE per allunyar-lo de Ciutadans

Podem pressiona, però el PSOE no s’atura. Ni ho vol fer. Per molt que els morats pressionin i mostrin sense vacil·lació la seva incomoditat amb la possibilitat, cada vegada més pròxima, que Pedro Sánchez acabi negociant els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2021, la llei que pot garantir la legislatura, amb Ciutadans. La Moncloa seguirà amb el seu pla d’acostament a la formació d’Inés Arrimadas, i per tant no farà cas de la protesta dels de Pablo Iglesias. 

Però la queixa de Podem cada vegada ressona més fort. I el partit insisteix que no és cap engany. No ho va ser, remarquen des de la cúpula, el seu moviment d’aquest divendres. Una compareixença posterior a la reunió de la direcció, presidida pel vicepresident segon, destinada a reforçar el missatge que no transigirà amb uns comptes que comptin amb el recolzament de Cs, perquè el que persegueix són uns PGE ratificats per la majoria que va fer possible la investidura de Sánchez. O sigui, amb ERC dins l’equació i no fora. Però els socialistes adverteixen que no veuen els republicans disponibles fins que no passin les eleccions catalanes –ja siguin a la tardor o bé a principis del 2021–, per la seva ferotge competència amb JxCat. 

Isa Serra, portaveu de Podem, va ser l’encarregada de transmetre l’avís als socialistes. El projecte del seu partit, va dir, és «incompatible» amb el de Cs, i «el PSOE sap» que no pot comptar amb el seu soci de coalició si pacta els PGE amb els taronges. «Confiem que el PSOE cuidi la majoria que sustenta aquest Govern», va afirmar Serra en roda de premsa, acompanyat del seu homòleg Rafa Mayoral. 

Segons va afirmar Serra, l’actual crisi de la Covid-19 s’està afrontant de forma «antagònica» a la del 2008, i això es deu, va adduir, a la presència d’Unides Podem dins el Govern. Així que el partit manifesta el seu «veto» a les polítiques de «retallades» i «desigualtat» que encarna la dreta. El to d’advertència pujava diversos esglaons, i les dates ja són crucials, a les portes de la negociació de veritat dels PGE de 2021. 

Per a la formació morada, Ciutadans defensa les mateixes polítiques que el PP i això es palpa en territoris com Madrid, on els taronges cogovernen amb els populars i avalen les mesures de la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, que pivoten sobre uns serveis públics «degradats», sense badar boca. Per no parlar que els liberals, va afegir, governen unes quantes comunitats, també Madrid, gràcies al recolzament de Vox. 

Uns «Pressupostos socials»

La conclusió, per Podem, és senzilla: cal sortir de la crisi amb «més drets», però en canvi uns Pressupostos avalats per la dreta són sinònim d’uns comptes «antisocials». Mayoral va ser igual de contundent: «És un camí tancat». El diputat va remarcar que no es pot parlar d’uns PGE de PSOE i Cs perquè «senzillament» la formació taronja no forma part del Govern, i el projecte de llei, va recordar, el confeccionaran els dos socis que comparteixen Gabinet, el PSOE i Unides Podem. 

Poner de acuerdo a la mayoría progresista que posibilitó la moción de censura y la investidura es el camino para construir unos presupuestos sociales que se alejen de las recetas de austeridad que tanto gustan a PP y Cs. pic.twitter.com/otKCPYrfKs

— Irene Montero (@IreneMontero) 28 de agosto de 2020

El missatge oficial del partit va ser ratificat per la ministra d’Igualtat, Irene Montero: «Posar d’acord la majoria progressista que va possibilitar la moció de censura i la investidura és el camí per construir uns Pressupostos socials que s’allunyin de les receptes d’austeritat que tant els agraden al PP i Cs», va afirmar. 

Així, Podem reiterava l’advertència que ja va fer al juliol. I a l’agost. No vol trampes amb la formació d’Inés Arrimadas. «No estem disposats a posar Cs a remoure la paella. Si regalen els seus vots, genial, però no és així. Demanaran coses a canvi que faran que la suma sigui menor», afirmen fonts del partit morat en conversa amb EL PERIÓDICO. A Podem censuren que Sánchez hagi «decidit», abans d’explorar l’entesa amb ERC, «girar cap a la dreta en el primer Pressupost de la coalició». 

«Que es vegi amb ells, que busqui el seu recolzament, que Esquerra digui no, i llavors en parlem», afirmen. La direcció d’Iglesias també percep com un senyal d’alarma que el president arrenqui el curs polític, dilluns que ve, amb una conferència amb grans empresaris (i membres de la societat civil).

Per als morats, és un altre gest d’acostament a la dreta, i per això alcen la veu. Sobretot quan dos dies després, el dimecres 2 de setembre, comença la ronda de contacte de Sánchez amb líders polítics, que s’iniciarà amb Pablo Casado i, immediatament després, amb Inés Arrimadas. Ella té passi preferent, perquè ja serà dijous quan el president rebi Gabriel Rufián (ERC, amb 13 diputats, tres més que Cs) i Aitor Esteban (PNB). Aquest és un senyal clar de quines són les intencions de Sánchez.  

🔴DIRECTO | @Yolanda_Diaz_, ministra de Trabajo @empleogob, sobre la negociación de los próximos presupuestos:

"No se puede excluir a nadie, y menos en pandemia. Estamos en plena crisis económica y social."https://t.co/tDTj52a7ZJ pic.twitter.com/K3KM718rHz

— Las Mañanas de RNE (@LasMananas_rne) 27 de agosto de 2020

«Marcar perfil» i «gelosia»

No obstant, la posició expressada per Serra, Mayoral i Montero aquest divendres es distancia de la manifestada la vigília, a RNE, per una altra ministra d’UP, Yolanda Díaz. Ella va assegurar que en la negociació pressupostària «no es pot excloure ningú», i «menys» ara que hi ha una pandèmia per combatre. Fonts del partit morat indiquen que no hi ha discrepàncies internes, i sí repartiment de papers: Díaz posava veu al missatge institucional, mentre que Serra i Mayoral projectaven el sentiment, més ferm, de la formació. 

A primera hora de divendres Carmen Calvo ja havia fixat posició des de Mèrida. La vicepresidenta primera seguia els passos del seu cap, i advertia: per tirar endavant els PGE caldrà fer renúncies. Apuntava que si sembla que empresaris i sindicats estan disposats a «posar l’espatlla», els partits han d’entendre que «el moment no és normal i, per tant, les respostes no poden ser normals». L’estratègia del PSOE és diàfana: apel·lar a «tots» els partits perquè ajudin i tirin endavant uns Pressupostos «de país». En aquest «tots» està emboscat Cs, perquè el Govern dona per fet que el PP no s’avindrà a negociar uns nous comptes. Sánchez, amb tot, pensa en uns PGE transversals, i Iglesias, nascuts de la majoria de la investidura.

Dimarts el líder socialista ja ho va dir de manera nítida durant la seva compareixença davant els mitjans [aquí en PDF]: «Volem aprovar els PGE amb tant recolzament parlamentari com es pugui. Volem i necessitem uns Pressupostos de país, no uns pressupostos d’un Govern o un altre. Els Pressupostos antics [els de 2018, del PP] ja eren inservibles abans de la crisi provocada per la pandèmia. Ara, després de la crisi, són pitjor que inútils, són contraproduents i nocius. La negociació d’uns nous Pressupostos mesurarà la responsabilitat i també el sentit d’Estat de totes les forces polítiques i de quines anteposen els interessos generals als partidistes». 

La part socialista de l’Executiu descodifica l’avís de Podem com un intent de «marcar perfil», de «gelosia» i «recerca d’espai» propi. «Serà igual el que diguin. Que portin els vots d’ERC». «Són impresentables. Hi ha d’haver Pressupostos sí o sí», indica una ministra. «No entenc que es fiquin en aquests carrerons i després les passin magres per sortir-ne», intervé una altra. 

A les altures de l’Executiu i del PSOE, i també del PSC, s’ha instal·lat la convicció total que ERC no ajudarà en aquests PGE per la seva pugna amb Carles Puigdemont. Per això insisteixen que l’aritmètica mana, i només hi podria haver comptes de l’Estat si Cs els recolza, una opció que s’acaricia cada dia més com a possible, ja que a més aquests mesos de pandèmia han servit per enfortir la relació amb els d’Arrimadas. A més, Sánchez vol continuar controlant les dues baralles. Al mantenir el diàleg amb Cs, el preu del recolzament d’ERC baixa. Si, com pretén Podem (Izquierda Unida no ha fet aquest envit), ERC ha de ser l’únic interlocutor, llavors els republicans tindrien dret de veto. Un camí que el PSOE no accepta i que veu molt arriscat. 

La coalició no perilla

«La pregunta no és si vols aprovar els PGE amb Cs, és si vols els PGE o si vols prorrogar els de Cristóbal Montoro [del 2018]. Podem et diu que vol uns comptes nous. La segona pregunta és amb qui. ¿Algú pensa que ERC donarà aquesta carta a JxCat? És impossible, i no els podem esperar a les eleccions catalanes», diuen fonts governamentals del màxim nivell. «¿Quina és l’alternativa de Podem? Que es quedin els de Montoro», afegeixen. Per als morats, no obstant, els números que es fa el PSOE no són tan fàcils, ja que el ‘sí’ d’Arrimadas restaria vots de les formacions petites, però importants, a l’hora de quadrar els recolzaments. És a dir, la seva tesi és que Cs resta, no suma. 

Notícies relacionades

Les autonomies afronten la segona onada amb més restriccions tret de Madrid

Espanya autoritza el primer assaig d'una vacuna contra la Covid-19

A la Moncloa insisteixen que els Pressupostos seran de reconstrucció, expansius, amb segell progressista perquè els firmarà el PSOE. Però avisen: són «necessaris» per poder canalitzar els ajuts europeus, imprescindibles. «Governar no és fer el que et doni la gana», reflexiona un alt càrrec, «és adaptar-te a la realitat. Per això no acabo de veure la jugada de Podem. Perquè si hi ha PGE per Cs, s’hauran menjat la seva contradicció. I si no hi ha comptes, anem a unes eleccions», afegeix. Però en el nucli dur de l’Executiu i a Ferraz insisteixen: el full de ruta és clar i l’ordre de Sánchez, sumar tots els recolzaments possibles. La prioritat és treure els PGE —resumeix un membre de la cúpula del PSOE del màxim rang— i els negociarem amb tothom». Li agradi a Podem o no. 

El malestar del PSOE amb els morats creix, i més en una setmana marcada per l’acusació de «falta de lideratge» que aquests van transmetre sobre la ministra d’Educació, Isabel Celaá. Però la coalició, malgrat tot, indiquen des del Govern, «no està en risc». Els dos socis assumeixen que, malgrat les tensions, han de continuar convivint perquè no hi ha alternativa. Ni, probablement, n’hi hagi en molt temps. El seu és un matrimoni de conveniència, i la parella, apunten, ha de suportar les discrepàncies. Sense que s’entrevegi, ara per ara, la ruptura.