La reconstrucció del país

Les autonomies desconfien de l'oferta d'alarma de Sánchez

Cap comunitat s'acull per ara a la invitació del president, tot i que algunes no ho descarten

El PP la rebutja taxativament i insisteix en el pla b, i el Govern dubta i evidencia la seva divisió interna

Les autonomies desconfien de l'oferta d'alarma de Sánchez

Chema Moya

5
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

No hi ha cua. Cap comunitat autònoma s’ha tirat en planxa per reclamar per als seus territoris un estat d’alarma total o parcial. Era gairebé l’esperat. Un gest més discursiu que real en el Govern –perquè continua descarregant la responsabilitat de la gestió del coronavirus en les autonomies– que va ser rebutjat de ple per les del PP i acollit amb indiferència, quan no desconfiança, entre les del PSOE, mentre que el Govern va mostrar la seva divisió interna. 

Els populars ja havien avançat la seva negativa al cap de poc que Pedro Sánchez convidés les comunitats a demanar l’alarma si la consideren necessària per frenar els rebrots, perquè en aquest cas comptaran amb l’aval de la majoria parlamentària que sosté l’Executiu. Pablo Casado va acusar el president d’«escapolir-se en les autonomies per no actuar». 

A partir d’aquest guió, va sobrevenir la cascada de rebutjos de l’oferta de Sánchez. «No podem tenir un Govern que renunciï a liderar la resposta jurídica, legal, per gestionar la pandèmia», va assenyalar el baró gallec, Alberto Núñez Feijóo, que va anticipar que enviarà a l’Executiu una proposta per canviar les lleis vigents i que s’eviti l’alarma. En aquest pla Sánchez ja va replicar dimarts: no falten més reformes legals, perquè amb l’ordenament n’hi ha prou i perquè tota privació de llibertats ha de ser ratificada pel Parlament o per un jutge.

Madrid, la regió on creixen sense parar els contagis (1.513 en les últimes 24 hores) i que pateix ja la pressió assistencial més gran de tot Espanya (el 13,6% dels llits estan ocupats per pacients Covid), tampoc preveu recórrer a l’alarma, el camí que va assenyalar el jutge que va tombar l’ordre de prohibir fumar al carrer i que tancava l’oci nocturn. Però la porta no està del tot tancada. Així, la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso, tot i que va exigir una «estratègia de país», ja havia advertit que sol·licitarà «tot allò que faci falta si serveix per protegir la salut dels ciutadans». La sortida que planteja l’Executiu autonòmic és la de confinaments puntuals i la restricció de la «mobilitat insegura», en paraules del vicepresident Ignacio Aguado, de Cs.

Pros i contres

I més ruixat de crítiques del PP: l’oferta és una «irresponsabilitat» per al conseller de Presidència de la Junta d’Andalusia, Elías Bendodo, i un «apartar-se» de Sánchez, per al president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, que demana una eina «eficaç», un criteri comú per a tot Espanya. 

Del rebuig del PP a la postura difusa del Govern. Quim Torra afirma que està estudiant la lletra petita de la proposta. És a dir, no es tanca a aplicar-la. En canvi, ERC està en contra de fer-ho. Ja ho va expressar dimarts la consellera de Salut, Alba Vergés, i ahir ho va ratificar el vicepresident del Govern i dirigent d’ERC, Pere Aragonès: «En la situació actual, amb les mesures que hem de prendre, tenim els instruments legals per poder-les aplicar».

Madrid no tanca del tot la porta i les CCAA socialistes valoren, amb diferències, la mesura

Els serveis jurídics del Govern analitzen els pros i contres d’aquesta possibilitat, però fonts de l’Executiu català apunten que fins ara la Generalitat ha pogut decretar tancaments perimetrals, confinaments o restriccions d’aforament sense utilitzar l’alarma. Aquest recurs, afegeixen, permetrà prendre decisions sense autorització judicial, però els serveis jurídics creuen que Catalunya no està en aquesta fase ara. No obstant, en l’entorn de Torra recorden els precedents de decisions del Govern anul·lades per determinats jutges, informa Fidel Masreal.

El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, tampoc creu que sigui necessària en aquest moment l’alarma. El cap de l’Executiu basc en funcions estima que és eficient l’actual coordinació i la «comunicació permanent», informa Europa Press. 

El no de Lambán

Entre les comunitats socialistes, l’oposició frontal la va protagonitzar l’aragonès Javier Lambán: l’alarma és la «solució fàcil», però després el virus «rebrota i mentrestant s’ha asfixiat l’economia i l’ocupació». Un altre baró llunyà a Ferraz, el castellanomanxec Emiliano García-Page, va apuntar que tampoc té en compte l’alarma: no li veu sentit a utilitzar aquesta eina sense limitar la «mobilitat entre regions». En el seu cas, l’afecta el flux de ciutadans amb Madrid. «Les mesures d’aquest tipus, o són de confinament integral o no valen la pena», va assegurar. 

«Si és necessari, ho acabaran demanant», auguren a la Moncloa després del rebuig autonòmic

Tampoc demanaran l’alarma, per ara, Francina Armengol (Balears), Ximo Puig (València) o Guillermo Fernández Vara (Extremadura), tot i que la seva actitud és més comprensiva cap al Govern central. Puig va valorar l’oferta de Sánchez i va dir que no entenia les crítiques cap a l’Executiu, i Vara va acusar el PP de «crear problemes». «Sánchez va exposar el que ja sabíem, que és poder exercir aquesta possibilitat», va indicar el mandatari extremeny. La consellera de La Rioja de Salut, Sara Alba (PSOE), sí que va manifestar estar estudiant ja demanar l’alarma o tornar a una fase de «microcirurgia» en alguns punts de la regió en funció de l’avanç de la pandèmia. I el màxim responsable del Principat d’Astúries, Adrián Barbón, va afirmar que no descarta «de cap manera» recórrer a l’alarma

Notícies relacionades

«Si és necessari, ho acabaran demanant», auguren a la Moncloa, on no es tanca la porta a assumir el control si les comunitats arrosseguen els peus i el virus es desboca. Seria, analitzen, una jugada guanyadora per a Sánchez: actuar quan les autonomies es neguen, presentar-se com el dirigent que agafa les regnes després de la resistència d’una comunitat que no és capaç de controlar l’expansió del patogen. Un ‘win win’. A l’equip de Sánchez recorden que «són altres [el PP] que han estigmatitzat l’alarma» i els que n’han fet un «ús polític». 

Múrcia, la primera a demanar rastrejadors

L’alarma a la carta no ha entusiasmat les comunitats, però sí que ha convençut més el reforç de 2.000 militars per a tasques de rastreig. El Govern de la Regió de Múrcia va ser el primer a demanar la col·laboració de les Forces Armades: va demanar l’ajuda de 60 efectius.