rei emèrit

Cronologia: del «no tornarà a passar» de Joan Carles I a l'AVE a la Meca

El pare de Felip VI s'ha vist assetjat per les informacions sobre aquesta infraestructura els últims dos anys

030820 cronologia rey ep / periodico

4
Es llegeix en minuts
El Periódico

«Ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a passar». Però va tornar a passar. Era l’any 2012 quan Joan Carles I va començar a cavar la tomba de la seva impopularitat. S’havia escapat amb la seva entranyable amiga Corinna a Botswana a caçar elefants, però va caure i va haver de tornar a Espanya per ser operat.

Aquest episodi va ser el principi del final, un ocàs del rei emèrit catalitzat amb la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem d’investigar el presumpte pagament de possibles comissions per la construcció de l’AVE a la Meca. Ara, Joan Carles I comunica que abandona Espanya.

Aquestes són les principals fites en relació amb aquest cas ocorregudes els últims anys:

2018

- 20 juliol.- El jutge de l’Audiència Nacional Diego de Egea cita a declarar l’excomissari José Manuel Villarejo després de conèixer-se unes gravacions d’una conversa mantinguda el 2015 a Londres en què l’examiga del rei Joan Carles Corinna Larsen sembla que va revelar que aquest té comptes a Suïssa on va cobrar comissions de l’AVE a la Meca i que la va utilitzar com a testaferro.

- 26 juliol.- La Fiscalia Anticorrupció creu que cal analitzar l’autenticitat de les gravacions entre Villarejo i Corinna per posteriorment valorar si el rei emèrit pot ser que incorregués en delicte sense estar protegit per la seva inviolabilitat.

- 7 set.- La fiscalia no veu delicte en els fets revelats per Corinna en la seva conversa amb Villarejo, tret d’un possible delicte de corrupció en la contractació de l’AVE a la Meca, tot i que llavors era inviolable.

- 26 desembre.- La Fiscalia Anticorrupció obre diligències d’investigació després de rebre la informació sobre el presumpte pagament de comissions a l’obra de l’AVE a la Meca per decidir si presenta una querella per aquests fets.

2019

- 16 abril.- El Tribunal Suprem arxiva la querella interposada per Izquierda Unida i el PCE contra Joan Carles I per 13 delictes.

- 2 juny.- L’anterior cap de l’Estat es retira de la vida pública i de l’activitat institucional coincidint amb el cinquè aniversari de la seva abdicació.

- 12 setembre.- Corinna Larsen declara a Londres davant un fiscal espanyol que coneix «fets limitats» i a través de «tercers» sobre la construcció de l’AVE saudita.

- 11 octubre.- La Fiscalia suïssa demana a l’Audiència Nacional els àudios de Villarejo i Corinna per incorporar-los a la investigació que té oberta a presumptes testaferros de comptes al país helvètic de la fundació Lucum, establerta a Panamà, i el beneficiari de la qual és Joan Carles I.

- 19 desembre.- El fiscal suís Yves Bertossa pren declaració a Arturo Fasana i Dante Canónica, gestors del compte de Lucum, i a Corinna, al considerar que els 100 milions de dòlars que van arribar a un compte a Panamà de la fundació procedeixen del rei saudita Abdullah.

2020

- 3 març.- El diari suís ‘Tribune de Gèneve’ publica que el fiscal Bertossa ha trobat evidències del moviment de 100 milions de dòlars per Fasana i Canónica.

- 4 març.- L’advocat de Corinna Larsen assegura que els 65 milions d’euros donats per Joan Carles I a la seva clienta van ser «un regal» i que l’aristòcrata alemanya no està relacionada amb cap investigació judicial.

- 5 març.- La Fiscalia Anticorrupció envia una comissió rogatòria a Suïssa per accedir a les dades que disposin sobre la presumpta donació de 65 milions d’euros des de Lucum a un compte de Corinna.

- 10 març- El Congrés rebutja les peticions de diferents grups, entre els qulas, Unides Podem, per crear una comissió d’investigació sobre els negocis de Joan Carles I.

- 14 març.- El diari britànic ‘The Telegraph’ revela que Felip VI apareix com el segon beneficiari de la fundació Lucum.

- 15 març.- Felip VI renuncia a l’herència del seu pare i li retira l’assignació que rep cada any de l’Estat.

- El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, es mostra partidari de conèixer per via judicial l’origen de la presumpta fortuna oculta del rei emèrit.

- 17 març.- El rei Joan Carles no ha rebut de moment cap notificació o requeriment de cap autoritat judicial o fiscal, ja sigui nacional o estrangera, segons assenyala el seu lletrat, Javier Sánchez-Junco.

- 18 març.- Corinna revela que es va reunir el 2019 amb Joan Carles I per buscar «un diàleg de bona fe» que posés fi a «la campanya d’abús» de què es considerava víctima.

Notícies relacionades

- 2 maig.- L’advocat Arturo Fasana va declarar a la Fiscalia suïssa que Joan Carles I li va entregar 1,9 milions de dòlars presumptament donats pel sultà de Bahrain el 2010, segons revela ‘El País’.

- El president del Govern, Pedro Sánchez, reconeix que l’impacte internacional i nacional sobre les informacions del rei Joan Carles és «gran» i el Govern «no és aliè a això».  

Temes:

Joan Carles I