Article del conseller de Política Lingüística Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un pacte per fer créixer el català, per Francesc Xavier Vila
El català està en una situació complexa i delicada. Però hi ha partit, i ara toca remuntada.
Acto de firma del Pacte Nacional per la Llengua /
La situació del català desperta preocupació en amplis sectors socials, que fa temps que reclamen actuacions per fer que el català recuperi el tremp en un món marcat per les noves tecnologies, els moviments poblacionals i la força creixent de les llengües més parlades. Aquest dimarts, després de més de tres anys i mig de treball intens en què han participat entitats, sindicats, partits i institucions i sota un sol radiant al pati de l’Institut d’Estudis Catalans, s’ha firmat finalment el Pacte Nacional per la Llengua, l’instrument dissenyat per liderar-ho.
Arribar en aquest punt no ha estat fàcil. Els treballs per aconseguir-ho van arrencar la tardor del 2021, amb una proposta de resolució aprovada pel 85 % del Parlament que encarregava al govern d’aleshores, format per Junts i ERC, d’elaborar “un pacte nacional que proporcioni el màxim suport social i institucional al desenvolupament de les polítiques necessàries pel que fa a l’ús i el coneixement de la llengua catalana i que faci del català un instrument de coneixement i cohesió social”. D’entrada, els responsables del pacte van sol·licitar un informe sobre la situació del català a un equip d’especialistes de camps diversos. Tot seguit es va passar la paraula al conjunt de la ciutadania mitjançant un procés participatiu, que va recollir més de 2.500 aportacions de ciutadans i agents socials, polítics i culturals d’arreu del territori. L’elaboració del text del Pacte va quedar congelada a partir de la convocatòria d’eleccions el 2024, però el nou govern, ara liderat pel PSC, va assumir el compromís d’investidura de reprendre’n els treballs, i dimarts el text va veure finalment la llum.
En què consisteix aquest Pacte? El text, de més de 100 pàgines, inclou un diagnòstic de la situació de la llengua en tots els àmbits, una bateria d’acords per redreçar-ne d’aquí a l’any 2030, i un seguit de mesures —més de 200— per anar aplicant des d’aquest mateix 2025. Pel que fa al diagnòstic, el pacte assenyala que el català es troba sotmès a pressions molt diverses i poderoses, de tipus polític i legal, econòmic i sociodemogràfic, tecnològics, cultural i ideològic. Enfront d’aquestes pressions, el pacte commina a superar les limitacions de les polítiques lingüístiques aplicades fins ara i apostar per una més transversal, global i col·lectiva, amb més planificació i avaluació, i més basada en una anàlisi que vagi a l’arrel dels problemes i de les solucions.
I què ha de fer el català, per superar aquestes pressions? Bàsicament, el català ha de créixer i guanyar almenys 100.000 parlants cada any, és a dir, prop de 600.000 d’aquí a finals del 2030. Es tracta d’una fita ambiciosa però factible si tenim present que el català ha guanyat prop de 50.000 parlants anuals i prop de 25.000 usuaris entre 2018 i 2023. Aquest creixement, no cal dir-ho, demana modificar les estratègies seguides fins ara. És per això que el Pacte Nacional proposa maneres d’incrementar la presència del català en tots els àmbits, però posa un èmfasi particular en la integració lingüística dels nouvinguts i en el món del treball. Així, entre d’altres mesures, abans de l’estiu començarà una campanya de benvinguda de les persones nouvingudes per informar-les de la realitat lingüística del país i facilitar-los l’accés immediat als recursos per aprendre català des del primer dia. Igualment, ben aviat es posarà en marxa el grup de treball del Consell del Diàleg Social on hi ha patronals i sindicats encarregat de desenvolupar el pla específic de foment de la llengua en el món del treball.
Un altre canvi d’estratègia és la potenciació de les polítiques lingüístiques dels municipis, com a administració més propera a la ciutadania. Per això el Departament de Política Lingüística posarà a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística perquè puguin desenvolupar les seves línies de treball al costat d’una línia de subvenció per incentivar l’aprenentatge i ús de la llengua. I així, fins a més de 206 mesures en els camps de l’educació, la cultura, els esports, la comunicació i tota la resta d’àmbits de la vida quotidiana que permetran reforçar la llengua i fer-la molt més atractiva. I com que tot això no pot fer-se sense recursos, un altre dels acords bàsics del Pacte és que d’ara endavant el govern garantirà una inversió anual mínima de 200 milions d’euros per a la política lingüística. De fet, enguany la xifra ja serà superior, 256 milions d’euros, rècord històric d’inversió.
El català, i això és una evidència àmpliament compartida, està en una situació complexa i delicada. Però hi ha partit, i ara toca remuntada. És hora d’eixamplar consensos i sumar voluntats per remar tots alhora. No podem perdre l’oportunitat.
