Puigdemont apuja el to per batre Junqueras

El poeta i filòsof Fredrich Schiller va dir «que les casualitats no existeixen.  El que ens semblen mers accidents emergeixen sempre de la font més profunda del destí». Així, que la presentació del llibre de Carles Puigdemont coincideixi amb el dia després de l’entrevista d’Oriol Junqueras a TV-3 potser sí que es pot atribuir a aquesta voluntat del destí, però que la publicació del text editat arribi just quan ell ha trencat amarres amb el PDECat i durant la setmana de l’inici del congrés de la seva nova força, potser es pot tribuir a la mateixa voluntat de l’expresident. El que sí que tenen en comú tots els elements és que Puigdemont sembla haver pres la bandera de la remuntada demoscòpica sobre ERC. 

I que en aquesta remuntada, els efectes de la qual es comencen a veure, per exemple, a l’enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO publicada ahir, el desmarcatge de les sigles de CDC i l’abraçada a postulats més socialdemòcrates, quan no progressistes, són elements claus i res casuals. L’objectiu és restar ERC en el seu propi terreny.

Però per completar l’assalt al lideratge demoscòpic, que com bé se sap no garanteix un triomf a les urnes, Puigdemont busca també laminar la figura del mateix Junqueras. De manera ambigua i subtil. Dient una cosa i la contrària. Però dient-ho tot.

Relacions millorades

 En la presentació del llibre ‘M’explico: de la investidura a l’exili’, en concret, del primer dels dos volums de què es compon l’obra del periodista Xevi Xirgo, Puigdemont va reprendre les paraules del president d’ERC sobre la millora de les relacions.

Va afirmar que la relació entre tots dos «ara que s’ha pogut reprendre perquè ell ha estat tres anys a la presó» és més que òptima, tot i que, fins i tot, se suposa que per motius de seguretat cibernètica, «amb persona interposada», és a dir, sense contacte directe. L’expresident va concedir que Junqueras i ell es reconeixen «com a membres del mateix bàndol», és a dir, de la independència de Catalunya.

Fins i tot va apuntar que malgrat les «legítimes diferències de visió i tàctiques», d’aquesta relació «pot sortir una estratègia unitària, per ser aliats d’un mateix bàndol i fer front a un adversari molt poderós», va asseverar en relació amb l’Estat.

Però en l’altre fidel de la balança, Puigdemont va reconèixer no dedicar precisament bones paraules a Junqueras en el seu llibre. En concret, en algun passatge el titlla de «deslleial». Puigdemont té una explicació per a això, després de reconèixer que «és un llibre arriscat per a l’època de Twitter», perquè conté frases que «si es transmeten per si soles són esbiaixades, mentre que la lectura completa dona una altra imatge», l’expresident afirma que Junqueras va ser lleial «per exemple, en el moment més important, en l’1-O».

Però també en la roda de premsa virtual d’ahir, Puigdemont va sembrar d’interrogants l’actuació de Junqueras, sobretot en aquells dies que es van esdevenir a la declaració d’independència. Així, va descriure que va convocar una reunió al Palau de la Generalitat la tarda que es va proclamar la independència, el 27 d’octubre del 2017, una trobada «clau amb el Govern i els aliats, és a dir, les entitats sobiranistes, en les quals calia prendre decisions sobre els passos a seguir. 

Perquè no podien ser decisions només del president. I Junqueras no va poder venir».

 És més, entre la sessió del Parlament, d’aquest 27 d’octubre, i la vigília de l’entrada a la presó de Junqueras i els altres presos, l’1 de novembre, és a dir, en el lapse de temps en què Puigdemont va emprendre el camí de Brussel·les, no va existir cap contacte directe. Aquest primer de novembre es va celebrar una multiconferència amb diversos assistents.

Puigdemont, curiosament, va preferir no fer cap comentari sobre l’actualitat més candent del seu espai polític, és a dir, el seu nou partit i la necessària negociació que haurà de fer amb el PDECat. Potser per no revelar la casualitat gens casual de la successió d’esdeveniments.

Els dies d’octubre

 Si va aprofundir en el succeït en els dies d’octubre, recuperant cert relat èpic que, segur, freqüentarà els missatges del nou JxCat, donat que, per exemple, la gestió dels rebrots sembla que no deixarà gaires dividends d’imatge. 

Notícies relacionades

Puigdemont sospesa nomenar Comín portaveu del seu partit

La Crida aprova convertir-se en una fundació de recolzament a JxCat

Així, Puigdemont va afirmar haver sigut «salvatgement enganyat per l’Estat quan, el 10 d’octubre, se li va demanar no prendre cap decisió irreversible «a canvi d’obrir un diàleg». Una proposta que no es va completar. També assevera que, en les converses que va mantenir amb Pedro Sánchez, llavors sol líder del PSOE, «hi va haver plantejaments que podrien haver arribat a trobades», però que tot això va acabar amb el discurs «colpista» de Felip VI el 3 d’octubre. L’atac a la monarquia es prefigura com un altre dels eixos en campanya de Puigdemont.

ERC, per la seva banda, va obviar totes les referències de Puigdemont a Junqueras, convençuts que el cos a cos amb l’expresident no els beneficia. Al contrari. Amb tot, cert optimisme recorre ERC per tal com, a diferència del 21-D, aquesta vegada, si el TS no dicta el contrari, els missatges de Puigdemont trobaran rèplica en els de Junqueras.