Puigdemont sospesa nomenar Comín portaveu del seu partit

L’elecció de Comín, que no pot ser candidat efectiu per la mateixa raó que no ho pot ser el mateix expresident, és a dir, la seva residència a Bèlgica i la seva ordre de captura a Espanya, encaixa per partida doble en els esquemes en què s’ha mogut Puigdemont a l’hora de crear la seva força. La primera, situar-lo en un espai de centreesquerra, on, en vista dels resultats electorals, es troba el gruix de l’electorat independentista. És la mateixa raó que el va portar a designar Jordi Sànchez, primer president de la seva superada Crida per la República, i, ara, negociador en nom seu amb el PDECat de David Bonvehí.

Però a més, a diferència de Sànchez, Comín aporta la seva exproximitat amb ERC, i amb Oriol Junqueras, i els seus orígens maragallistes. Un perfil que, en la postconvergència, és únic. Segons les enquestes que tots fan servir, la frontera electoral entre l’espai postconvergent i ERC és la més volàtil de totes i on es jugarà el partit que decidirà els pròxims comicis.

Currículum canviant

Toni Comín és un d’aquests casos en què l’ombra gegant del seu progenitor, en el seu cas Alfons, no ha impedit que desenvolupés un perfil propi, extens i canviant. Els primers passos en política els va fer de la mà de Ciutadans pel Canvi, la plataforma d’independents amb què es va envoltar Pasqual Maragall, en coalició amb el PSC, per assaltar la Generalitat el 1999. Comín va ser elegit diputat dues vegades i va arribar a ser el portaveu del grup parlamentari. Quan Ciutadans pel Canvi es va dissoldre, Comín es va fer militant del PSC.

Després de la sentència de l’Estatut, de la qual ara fa 10 anys, encara defensava una reforma en clau federal de la Constitució, tot i que un parell d’anys després ja va començar a coquetejar amb el sobiranisme de tall més secessionista. Quan Pere Navarro va acabar amb la reivindicació històrica del PSC del dret a l’autodeterminació, Comín va ser un dels integrants del sector catalanista que van iniciar la diàspora. Va crear Socialisme, Catalunya i Llibertat, encara dins el PSC, per finalment estripar el carnet.

Va ser llavors quan es va acostar a ERC, via el seu líder, Oriol Junqueras, amb qui va compartir llargues xerrades sobre teologia i política, molt en la línia de les disquisicions que el seu pare, Alfons, marxista cristià, va llançar abans de la seva prematura mort. Amb Junqueras, Comín va ser conseller de Sanitat i després del 27-O se’n va anar a Brussel·les amb Puigdemont. Des d’aleshores la sintonia entre tots dos no va deixar de créixer fins que Comín es va presentar a les eleccions europees sota les sigles de Junts per Catalunya, amb Puigdemont.

Temors a Lledoners

Amb tot, el possible ungiment de Comín ha aixecat recels entre diferents personalitats de JxCat, entre els quals alguns dels presos de Lledoners, per entendre que el perfil ideològic de l’eventual portaveu escoraria massa el partit cap al centreesquerra i deixaria orfes els que simpatitzen amb el liberalisme o, directament, es consideren de centredreta i que, en el fons, suposen el gruix de l’electorat històric de CDC i CiU.

Les diferències no són una cosa etèria. Hi ha, fins i tot, qui avança futurs problemes, per exemple, en un assumpte sempre tan sensible per a l’espai postconvergent com la pujada dels impostos. Una mesura per la qual Comín, com a socialista autoreconegut, podria apostar, sobretot en un moment d’emergència com l’actual derivada de la pandèmia.

Negociacions amb el PDECat

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

I, evidentment, un portaveu orientat cap a l’esquerra, podria entorpir les negociacions que es preveuen amb el PDECat per després del congrés fundacional d’aquest cap de setmana. Un debat que es preveu difícil, després del recordatori del PDECat d’aquest dissabte que està en condicions de presentar-se en solitari als comicis, una contesa electoral sobre la qual la força reté els drets de participació en debats i espais electorals. No són pocs els que temen que, amb Comín (i Sànchez) com a caps visibles al costat del mateix Puigdemont, el sobiranisme més moderat i més de centredreta, es tombi cap al nounat PNC de Marta Pascal.

Una tercera via que s’estudia seria mantenir Comín dalt de l’escalafó fins a la celebració de les eleccions, precisament, per aconseguir els recolzaments entre l’electorat d’ERC que necessita el partit per mantenir la presidència de la Generalitat. I una vegada aconseguit l’objectiu podria ser el moment de la reestructuració interna.