Feijóo amplia la majoria absoluta

La victòria d’Alberto Núñez Feijóo aquest diumenge aconsegueix engrandir la seva figura. Aconsegueix la seva quarta majoria absoluta, i iguala així el seu antecessor Manuel Fraga, però amb millor resultat que el primer (42 escons, davant els 41 del fundador del PP).

Dotze anys de gestió i la crisi de la Covid-19 no han afectat la confiança dels gallecs en el projecte del líder popular. Feijóo amplia la seva majoria, al passar de 41 a 42 escons, i ho fa després de la pandèmia del coronavirus i en una votació en què els gallecs van anar a votar amb la mascareta a la boca i el gel a les mans, i amb un rebrot de Covid-19 a A Mariña de Lugo, que va obligar a confinar ‘concellos’ i que va fer témer per una caiguda de la participació.  Al final l’abstenció no es va disparar. Ni el virus ni el bon temps, que animava a passar el dia a la platja, van perjudicar la mobilització. Al contrari. Va créixer cinc punts respecte al 2016, fins al 58,71%.

Per quarta vegada, Feijóo derrota l’oposició, especialment el PSOE i Galícia en Comú, que pensaven que amb Pedro Sánchez i Pablo Iglesias al Govern central ho tindrien més fàcil en l’assalt a la Xunta. No va ser suficient.

El PSdeG pateix un dur revés, ja que no aconsegueix sumar cap escó més, i torna a repetir el resultat del 2016: 14 actes. Serà la tercera força de la Cambra, cedint el lideratge al BNG.

Galícia en Comú, marca sota la qual es presentaven Unides Podem, Anova (els nacionalistes de Xosé Manuel Beiras) i les marees locals, desapareix de la Cambra autonòmica. Passa de 14 escons a 0. De ser la segona força a Galícia el 2016, a la irrellevància.

L’altre gran guanyador de la nit electoral d’aquest diumenge va ser el BNG.  Més que triplica la seva representació a la Cambra, al passar de 6 a 19 diputats. Ana Pontón millora el rècord de Xosé Manuel Beiras, que el 1997 va aconseguir 18 escons. I ho fa a costa de Galícia en Comú: la engoleix.

Fre a Ciutadans i Vox

La victòria de Feijóo s’engrandeix perquè torna a frenar l’entrada dels seus competidors directes en l’espai del centredreta. Regna al seu aire al seu feu. Ni Ciutadans ni Vox aconsegueixen representació a Galícia. Els seus resultats electors són mísers.

Feijóo és l’enveja dels dirigents del PP a bona part d’Espanya. Ha aconseguit mantenir a ratlla el partit d’Inés Arrimadas i el de Santiago Abascal i ho ha fet amb una estratègia que difereix de la de la direccción nacional del PP.  El seu discurs moderat i centrista, fins i tot dient que comparteix l’ideari socialdemòcrata del PSOE d’una educació i una sanitat pública de qualitat, ha triomfat. I tot i que Pablo Casado aquest diumenge s’afegia al gol de Feijóo, i el feia seu, segurament estarà inquiet. El líder gallec guanya empetitint les sigles del PP i apostant per situar-se al centre, mentre el PP basc, seguint les directrius de Génova, i amb un candidat imposat pel mateix Pablo Casado, ha perdut tres escons.

El successor de Mariano Rajoy no s’acaba de consolidar dins el PP. La pandèmia no li ha servit per erigir-se com l’alternativa a Pedro Sánchez, malgrat els errors de gestió del PSOE, i el triomf d’aquest diumenge de Feijóo li farà ombra. I ell ho sap. També ho sap el polític gallec, que no es cansa de dir que el seu tren a Madrid ja va passar, i no va voler pujar. En declaracions a aquest diari divendres, va assegurar que la quarta legislatura seria la seva última, però ¿suposa el tancament de la seva carrera política?

Rere els passos de Fraga

Feijóo, que iguala el seu antecessor al PP gallec, Manuel Fraga, amb quatre majories absolutes, serà el responsable de fer front a la crisi econòmica que ha implicat el coronavirus.  No és la primera crisi econòmica que li toca torejar. Ja va fer front a la causada per l’enfonsament del sector financer. I els gallecs han apostat, com ell els demanava, per l’experiència. Fraga va gestionar els destins de Galícia durant 16 anys. Va ser l’època de les vaques grasses: quan plovien els diners d’Europa per fer carreteres i aixecar altres infraestructures. Feijóo serà el president a qui li ha tocat fer front a dues crisis econòmiques.

Les enquestes aventuraven la reedició de la majoria absoluta del PP i així la incògnita de la nit d’aquest diumenge era com quedaven les forces de l’oposició. Hi va haver, com en altres ocasions, un transvasament de vots entre els partits d’esquerra. La gran sorpresa, la desaparició de Galícia en Comú, que les enquestes no predeien, i el ‘sorpasso’ del BNG al PSdeG, que s’intuïa però no estava clar. Galícia torna al 2009, quan al Parlament només hi havia tres forces. Queda laminat el rupturisme.

El PSdeG no aconsegueix emportar-se ni un dels 14 escons que perd Galícia en Comú. Són tots per al Bloc. El 2016, quan va caure de 18 a 14, era el pitjor moment del PSOE a nivell nacional. Una setmana després dimitia Pedro Sánchez com a secretari general, forçat pel Comitè Federal. No obstant, ara tenia a favor seu el partit en el Govern central, a cinc de les set grans alcaldies de Galícia i tres diputacions. Hi va haver un moment en què Gonzalo Caballero va pensar que tenia la presidència de la Xunta a l’abast de la mà, que seria ell qui derrotés l’invicte Feijóo. Va ser el 28 d’abril del 2019, en les eleccions generals, quan els socialistes aconseguien a Galícia la primera victòria electoral en 40 anys. Per primera vegada, eren els més votats a la comunitat. La repetició electoral el va tornar la realitat. El PP va recuperar el ceptre, pels pèls, però se’l notava nerviós.

Pontón trenca el sostre de Beiras

El BNG és el segon gran triomfador de la nit. El seu avenç és històric. Passa de 6 escons a 19. És la formació nacionalista liderada per Ana Pontón, candidata per segona vegada, la que rendibilitza l’enfonsament de Galícia en Comú. Els votants del moviment rupturista van tornar a la cleda frontista, d’on havien fugit. Amb una campanya assossegada, molt centrada en la figura de Pontón, i en què van jugar a liderar l’alternativa, disputant clarament el lloc al PSdeG, el BNG recupera 13 actes. Pontón trenca el sostre de Xosé Manuel Beiras, ara fora de la formació, que el 1997 va aconseguir 18 diputats. El seu pitjor moment va ser fa quatre anys, quan només va sumar sis actes, actes que va celebrar com a triomf perquè les enquestes el deixaven per sota de cinc i sense grup parlamentari propi a la Cambra.

Galícia en Comú és la perdedora del 12-J. La marca hereva d’En Marea va dilapidar el seu capital polític amb quatre anys de successives crisis internes. Els errors són propis. Els gallecs l’expulsen del Parlament. Fa quatre anys va arribar fins a la segona plaça. Amb la candidatura del jutge Luis Villares va obtenir llavors els mateixos escons que el PSOE, però el va superar en vots. Era el moment dolç de l’esquerra rupturista. Havia irromput amb força aconseguint les alcaldies de Santiago, la Corunya i el Ferrol i Podem era la força emergent a Madrid, i van pensar que podien fer doblegar el pols a Feijóo.

En aquesta ocasió, de poc va servir que Pablo Iglesias sigui vicepresident del Govern i Yolanda Díaz, la cara més coneguda d’Unides Podem a Galícia, ministra de Treball.  Antón Gómez Reino, el cap de cartell, és diputat a Madrid, i va tenir poc temps per donar-se a conèixer a Galícia. El seu àmbit d’acció se circumscrivia al Congrés dels Diputats.

Divisió a l’espai de Podem

Els rupturistes van arribar a la cita amb les urnes dividits, d’una banda Galícia en Comú, i per una altra Marea Galeguista (amb les restes dels que van renegar de l’intent de control de Podem d’aquesta força alternativa). Aquesta última, que aglutina els seguidors de Villares, que ja va fer un pas enrere en política, també es queda fora d’O Hórreo.

Ciutadans continua sense calar a Galícia. El 2016, amb la periodista Cristina Losada, va sumar 48.103 vots, un 3,38%, i ara amb una altra periodista, Beatriz Pino, en va aconseguir gairebé 9.000, un 0,73%.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Sense estructura a Galícia, el partit depèn de la seva força a nivell estatal, i Cs, després del daltabaix de les últimes generals, inclosa la dimissió d’Albert Rivera, no aconsegueix remuntar. A més, la nova líder, Inés Arrimadas, ha fet un gir en la seva estratègia, pactant amb el PSOE, cosa que pot haver desconcertat els seus potencials votants. A Madrid, Arrimadas es fa la foto amb Pedro Sánchez, i a Galícia va fer una campanya en què prometia apuntalar el PPdeG, si perdia la majoria absoluta. 

A Vox li passa el mateix.  No va ser suficient l’empenta de Santiago Abascal per fer-se un lloc a la comunitat. La tercera força del Congrés dels Diputats només va recollir a les urnes una mica menys de 25.000 vots, prop d’un 2%. El seu discurs contra el gallec i les seves propostes de recentralitzar competències no convencen la ciutadania. A les enquestes, l’idioma no apareix com un problema, i la majoria dels gallecs defensen l’actual grau d’autonomia de què disfruta la comunitat.