El Constitucional no suspendrà les condemnes dels líders del procés

El Ple del Tribunal Constitucional no té previst suspendre les condemnes dels líders independentistes catalans mentre els magistrats resolen els seus recursos d’empara contra la sentència del Tribunal Suprem. 

Es tracta d’un dels assumptes que el tribunal de garanties abordarà en el ple que arrenca dimarts i que previsiblement avalarà les devolucions en calent d’immigrants quan es compleixin dos requisits, aquests són que s’executin després d’entrades massives i amb violència, segons informen Efe fonts jurídiques. Però abans de revisar aquest assumpte, que podrà anar dimecres o ja dijous, el tribunal de garanties resoldrà dues qüestions plantejades pels líders independentistes catalans. 

En primer lloc, els magistrats no accediran previsiblement a la petició de suspendre l’execució de les seves condemnes en tant que s’estudien els seus recursos contra la sentència, com així havien reclamat els nou condemnats per sedició. Segons les fonts, existeix una doctrina consolidada del mateix Tribunal Constitucional que diu que només se suspenen temporalment les condemnes quan les penes de presó són inferiors a cinc anys, cosa que no és el cas, perquè els líders del procés compleixen entre 9 i 13 anys, de manera que hi ha «poques possibilitats» que prosperi perquè és «un assumpte amb una actitud clara». 

Davant de tal negativa, Dolors Bassa, s’ha pronunciat aquest dimarts tuitejant un missatge en el qual fa un parell de preguntes: ¿Sorpresa? ¿Us estranya?». «847 dies a la presó esperant que resolguin... fins a arribar a la justícia europea», ha afegit. 

Ara bé, sobre la taula quedaran exclosos les peticions del líder d’ERC i exvicepresient del Govern, Oriol Junqueras, de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i de l’exconseller Raul Romeva, que es deixaran per més endavant, ja que abans urgeix resoldre les recusacions que van plantejar contra tots els magistrats. 

De fet, serà un dels primers assumptes en l’ordre del dia i del qual no consten opinions discordants entre els seus membres atès que la mateixa jurisprudència de la sala estableix que les recusacions massives del tribunal són inadmissibles, perquè de ser així no hi hauria qui pogués resoldre les empares contra la sentència del Suprem, ja que els magistrats no tenen substituts. 

El Constitucional pot admetre les recusacions individualitzades, però sempre que s’han plantejat en conjunt les has rebutjat, per la qual cosa res apunta que els magistrats optin pel contrari. 

Al marge de Catalunya, aquesta setmana tornarà a debat en el tribunal la sentència que ha de donar resposta als recursos contra la Llei de Seguretat Ciutadana impulsada pel Govern de Mariano Rajoy, coneguda com a ‘llei mordassa’, que van ser presentats per la majoria de grups que llavors formaven l’oposició. 

El TC va començar a abordar l’assumpte fa mesos, abans que es decretés l’estat d’alarma, però entre mitjanes es va fer pública la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va avalar les devolucions en calent en el cas de dos immigrants subsaharians i que esmenava la posició anterior d’Estrasburg.  La cort europea va condemnar l’octubre de 2017 Espanya, però el febrer passat va rectificar la seva posició després de resoldre a favor del nostre país en el cas de dos immigrants de Mali i Costa d’Ivori que van ser expulsats al Marroc després d’entrar il·legalment a Melilla l’agost del 2014.

Va dir la Gran Sala que tots dos «van decidir no utilitzar les entrades legals existents que els permetessin accedir de manera regular al territori espanyol» i que «es van posar ells mateixos en una situació d’il·legalitat», a l’accedir «a llocs no autoritzats, en un grup nombrós, aprofitant l’efecte massiu i recorrent per força». 

Ara, el ponent, el progressista Fernando Valdés, torna a sotmetre-la al debat dels magistrats una vegada que ha adaptat la sentència a la fallada d’Estrasburg per «seguir la mateixa línia».  D’aquesta manera, el Constitucional s’acull a aquesta doctrina i recolzarà les devolucions en calent, però sempre que es donin dues condicions: que l’entrada hagi sigut massiva i amb violència.

Fórmules d’acatament 

D’altra banda, la Sala Primera del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat avocar a un pròxim ple, que encara no té data prevista, la resolució de tres recursos presentats al seu dia pel PP i Ciutadans contra diferents acords adoptats per la Mesa i les presidències del Congrés dels Diputats i el Senat sobre les diferents fórmules d’acatament utilitzades per alguns diputats durant les sessions constitutives de les Corts el maig del 2019.

Notícies relacionades

Els recursos del procés amenacen la unanimitat del Constitucional

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

La falta de resolució d’aquest assumpte per part del tribunal de garanties va motivar que els parlamentaris que van ser elegits en els últims comicis generals juraran o prometessin la Constitució el mes de desembre passat sense que el tribunal de garanties hagués resolt encara sobre la validesa de les diferents fórmules d’acatament utilitzades per alguns diputats.

Els afegits a la fórmula original van tornar a repetir-se en els plens constitutius del període parlamentari vigent, tot i que en aquesta última ocasió va ser Vox la que va presentar recurs contra les fórmules fetes servir contra un total 29 diputats d’ERC, Bildu, Junts, CUP i fins i tot Unides Podem.