El Suprem avala que la JEC deixés vacants els escons de Puigdemont i Comín a Europa

El Tribunal Suprem ha avalat l’acord de la Junta Electoral Central (JEC) que va deixar vacants els escons de Carles Puigdemont i Antoni Comín al Parlament Europeu (PE) per no acatar la Constitució, i ha rebutjat preguntar a la justícia europea si aquest requisit és compatible amb el dret de la UE.

Totes les parts –l’expresident de la Generalitat, l’exconseller, la fiscalia, els lletrats de les Corts i els de la JEC– van sol·licitar que es plantegés una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però el Suprem ho veu improcedent perquè Puigdemont i Comín ja han sigut reconeguts com a eurodiputats pel PE i la resposta d’Estrasburg no els afectaria.

En dues sentències, la Sala Contenciosa Administrativa desestima així els recursos de Puigdemont i Comín contra tres acords de la Junta Electoral Central del 13 i 20 de juny de 2019, en els quals es va comunicar a l’Eurocambra que es deixaven vacants els seus escons fins que no prestessin acatament a la Constitució espanyola, i es va denegar la seva inclusió en la llista d’electes remesa al Parlament Europeu. 

La resolució del TJUE

Notícies relacionades

Torra amaga les seves cartes malgrat el setge de la justícia

Antoni Bayona: «Soc partidari de l'amnistia després de revisar el delicte de sedició»

Malgrat que el Parlament Europeu va acreditar Puigdemont i Comín en aplicació de la sentència del TJUE que reconeixia la condició d’eurodiputat i la immunitat d’Oriol Junqueras des del moment en què es van conèixer els resultats de les eleccions europees del 13 de juliol, el Suprem fa cas omís d’aquesta decisió de la justícia europea i assenyala que la decisió de la JEC va ser constitucional i legal perquè «es va aplicar amb tota correcció la Llei Orgànica del Règim Electoral General» i no hi va haver «discriminació» ni «cap arbitrarietat o infracció dels drets fonamentals» de Puigdemont i Comín. Afegeix que no hi va haver «cap persecució» i que la JEC «no ha obrat per motius polítics» contra ells.

Els jutges del Suprem afirmen que en els seus recursos Puigdemont i Comín no inclouen «ni un sol precepte» que demostri que la justícia europea els empara i, per contra, «ens trobem que a l’Acta Electoral de 1976, a més de la remissió al dret dels estats, no hi ha cap previsió que impedeixi exigir l’acatament de la Constitució». El tribunal considera que aquest acatament «no es pot reduir a una mera formalitat intranscendent».