Compte amb deixar el pa abans d’hora: l’error que pot "complicar" el teu diagnòstic de celiaquia

S’estima que a Espanya hi ha entre 400.000 i 900.000 persones amb malaltia celíaca, és a dir, entre l’1 i el 2% de la població. Encara que en els últims anys ha augmentat considerablement el nombre de nous diagnòstics, els especialistes alerten que "encara hi ha molts casos sense detectar".

De fet, es creu que fins a un 70% de les persones amb celiaquia al nostre país no estan diagnosticades.

Des de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu assenyalen que aquesta situació posa de manifest la importància de fer un diagnòstic correcte, per la seva elevada freqüència, per l’impacte en la qualitat de vida dels pacients i per la possibilitat de desenvolupar patologies més greus si no es comença el tractament.

Símptomes d’alerta: del dolor abdominal al meteorisme

“El diagnòstic de la malaltia celíaca s’ha de plantejar en persones amb símptomes susceptibles de ser-ho o en aquelles amb més risc de patir-la”, com ara “aquelles que pateixen diabetis de tipus 1 o familiars celíacs”, declara el doctor Luis Fernández Salazar, expert de la FEAD, metge especialista en aparell digestiu a l’Hospital Clínic Universitari de Valladolid (HCUV) i professor a la Universitat de Valladolid.

En els últims anys s’ha posat de moda la dieta sense gluten en persones no celíaques.

La malaltia celíaca presenta símptomes com alteracions en el ritme intestinal, dolor abdominal o meteorisme (flatulències o distensió abdominal, borborigmes i deposicions amb molt de gas explosiu), entre altres, també comuns en altres patologies com el Síndrome de l’Intestí Irritable (SII).

“Aquí és important que el metge consideri diferents diagnòstics possibles, i un d’ells ha de ser la celiaquia”, aquest és el primer pas “per començar amb un diagnòstic fiable”, remarca l’especialista.

No s’ha de seguir una dieta sense gluten abans del diagnòstic

Perquè el diagnòstic de la celiaquia sigui segur, cal que en el moment de sospita la persona no hagi eliminat el gluten de la dieta, “una cosa que no és poc freqüent, donada la popularitat de la dieta sense gluten”, afegeix.

Així, “es fa una anàlisi de sang per detectar la immunoglobulina A contra la transglutaminasa tisular” i, si és positiu, “es confirma el diagnòstic amb una biòpsia de la mucosa duodenal”.

Aquí “és molt important tenir en compte que aquest diagnòstic ha de ser ferm i basar-se en dades objectives”, primer “perquè cal explicar els símptomes del pacient” i, a més, “perquè el diagnòstic de la malaltia celíaca implica seguir una alimentació exempta de gluten durant tota la vida, i la dificultat que això comporta requereix un diagnòstic segur”.

Tanmateix, hi ha casos en què el test de sang és negatiu i la sospita continua sent forta, per la qual cosa cal “fer una biòpsia de la mucosa per recolzar el diagnòstic de celiaquia, considerar altres diagnòstics i comprovar si la dieta sense gluten resol el quadre clínic”.

En aquest sentit, s’han desenvolupat nous procediments, entre els quals destaca l’anàlisi genètica, que actualment no serveix per identificar celíacs sinó per detectar qui podria ser-ho.

Notícies relacionades

La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó

Retirat un altre fuet tallat per salmonel·la: ja són tres marques afectades per aquesta raó

Tot i això, hi ha situacions en què, encara que no es compleixin els criteris mèdics per al diagnòstic, les persones noten una clara relació entre el consum de gluten i l’aparició de símptomes compatibles amb la celiaquia.

“Aquesta situació s’anomena ‘sensibilitat al blat no celíaca’” i aquí “la principal diferència és que la celiaquia es diagnostica amb criteris i proves mesurables”, mentre que per la sensibilitat al blat no celíaca “encara no disposem de biomarcadors ni criteris diagnòstics clars”.