Més de dos anys de presó per a un inspector dels Mossos per les càrregues del 15-M

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó i a suspensió de càrrec públic a Jordi Arasa, inspector dels Mossos d’Esquadra, per les càrregues policials en l’acampada d’indignats a la plaça de Catalunya de Barcelona, el 27 de maig del 2011. Històric cap de la unitat d’antiavalots de Barcelona, Arasa s’ha vist involucrat en diverses polèmiques, algunes de les quals han acabat als jutjats, per actuacions d’ordre públic. El 2014 ja va ser condemnat a pagar una multa econòmica per haver colpejat aquell mateix dia David Fernàndez, que seria diputat de la CUP temps després. Finalment ha sigut castigat amb duresa i, si la seva defensa no presenta un recurs, haurà d’ingressar a presó en els pròxims dies. 

Arasa va afrontar aquest últim judici el mes de febrer passat. Va acudir vestit d’uniforme policial per declarar per la seva actuació en uns fets que van tenir lloc fa nou anys i que van donar la volta al món: el desallotjament violent de la cèntrica plaça barcelonina ocupada pel moviment dels indignats. La resolució de l’Audiència considera que els dos manifestants que van acusar Arasa d’haver-los agredit tenien raó. En concret, els cops de porra que el llavors subinspector va clavar als dos indignats, segons la sentència, no estaven «justificats en cap cas». El text remarca que els manifestants estaven asseguts al terra de manera «pacífica» i intentaven impedir el desallotjament de l’acampada. Tots dos seran indemnitzats amb 1.500 euros. 

La defensa d’Arasa pot recórrer aquesta sentència presentant un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Si finalment ho fa, Arasa no hauria d’ingressar a la presó immediatament, sinó que podria esperar en llibertat la nova resolució. Per la seva banda, al conseller d’Interior, Miquel Buch, li tocarà decidir què fa amb Arasa si aquest recurs, com resulta previsible, acaba presentant-se. És a dir, Buch podria decidir suspendre el seu agent de totes formes o mantenir-lo en el càrrec fins que es dirimeixi la hipotètica resolució del TSJC. 

En el si del cos català es valora la capacitat de treball d’Arasa i el seu lideratge, un policia que sempre està en primera línia dels aldarulls. Des de l’interior de la seva unitat, no obstant, desperta sentiments contradictoris. Els seus agents lamenten la dura condemna contra el seu cap, però al mateix temps remarquen que l’ARRO de Barcelona feia temps que necessitava «un canvi d’aires». A Arasa se’l veu com un comandament «exigent» que sovint afronta situacions complexes de manera arriscada, prenent decisions que obliguen els agents a actuar amb contundència i, en conseqüència, a quedar exposats a futures denúncies judicials com les que finalment l’han arrossegat a ell.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

Des del prisma oposat la notícia sí que s’acull amb més satisfacció. Arasa és algú conegut per manifestants i un policia especialment enfrontat amb els sectors antisistema des de fa anys, amb els membres dels quals coincideix puntualment en manifestacions i desallotjaments. En realitat, és l’antiavalots més famós de Barcelona i per a qui tapar-se la cara havia deixat de tenir sentit. Ha estat al capdavant de l’ARRO durant els últims 10 anys.

Arasa també va ser el mosso que va acabar arrebossat d’escuma davant la Conselleria d’Interior durant una protesta dels Bombers de la Generalitat contra les retallades de l’expresident Artur Mas. La imatge del mosso, cobert d’escuma llançada per funcionaris del mateix Govern, va tensar la relació entre els dos cossos d’emergència, que van continuar xocant després davant el Parlament o amb l’eclosió del procés. Arasa va estar en gairebé tots aquests episodis.