Jordi Puigneró, el no líder de la candidatura per definir
El conseller de Polítiques Digitals publica un llibre i es deixa voler de cara a les pròximes eleccions catalanes
El PDECat guarda silenci i tots els sectors assumeixen que no només falta candidat, sinó també projecte
GRAFCAT2882 BARCELONA 5 8 2019 - El conseller de Politicas Digitales y Administracion Publica de la Generalitat de Cataluna Jordi Puignero aborda en una entrevista con Efe los retos de su departamento y anuncia novedades en torno al calendario laboral de los funcionarios de la Generalitat EFE Quique Garcia /
‘El cinquè poder, la república digital a les teves mans’. Aquest és el títol del llibre que acaba de publicar el conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública, Jordi Puigneró. Un text en què desglossa el contingut d’aquest concepte, la ’república digital’. El llibre té valor en si mateix (el que li atorguin els seus lectors), però també com a gest polític. I és que l’epíleg l’escriu l’expresident Carles Puigdemont, i fa mesos que per Puigneró es deixa voler com a eventual candidat de la postconvergència a les eleccions catalanes.
Fins aquí, tot s’entén. Però de seguida apareixen dos petits detalls. Un, Puigdemont és l’autèntic candidat, segons els seus fidels, vagi qui vagi de número u a la llista. I dos, encara està per saber-se amb quin partit, estructura i suports pujarà a la tribuna el candidat o candidata real i efectiu.
«Tenim molt bones opcions i, a més, tenim el candidat guanyador: Puigdemont», respon un dirigent de JxCat. Mentrestant, altres aspirants a encapçalar la llista recepten calma respecte a les opcions de Puigneró. I algun càrrec institucional es limita a afirmar que intentarà anar a visitar l’expresident quan s’obrin fronteres, per saber quina és la situació.
Interessos entrellaçats
En paral·lel, i de forma prioritària, JxCat, el PDECat i la Crida de Puigdemont i Jordi Sànchez s’havien proposat resoldre més aviat que tard l’encaix entre aquests tres espais de cara a una única candidatura. En joc hi ha una sèrie d’interessos entrellaçats: ambicions personals, posicions diferents sobre cap a on ha d’evolucionar l’independentisme, marques registrades per uns i d’altres, drets electorals i herències diverses, entre elles, sens dubte, la d’una Convergència que està en concurs de creditors i arrossega no només deutes, sinó sentències inapel·lables sobre la corrupció del partit en el ’cas Palau’.
La solució a aquest laberint està per definir. «Work in progress», assegura un dels implicats. La presència del PDECat en l’arena política és escassa, però també Puigdemont ha optat per un perfil baix durant la pandèmia. En paral·lel, el gran adversari, ERC, acumula missatges d’autoafirmació marcant perfil respecte a JxCat, i veu com les enquestes, de moment, li somriuen.
El PNC, nou actor
Davant això, els puigdemontistes confien en l’estrebada del seu líder, tot i que no sigui el candidat oficial. I es conjuren per donar la volta de nou als sondejos confiant en el fracàs de la taula de diàleg entre ERC i el PSOE, ara en ‘stand by’. En l’altre extrem del tauler postconvergent, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), sorgit del grup de Poblet d’exconvergents moderats i professionals liberals, segueix el seu curs per presentar-se com a alternativa de centre i moderada al puigdemontisme. També té pendent, com JxCat, un petit gran detall: el seu candidat o candidata.
