06 jul 2020

Anar al contingut

ELS EFECTES DE LA PANDÈMIA

La reconstrucció catalana neix sense un rumb clar

La falta de definició i les possibles eleccions són un llast per al futur post-Covid a Catalunya

L'oposició obté una comissió al Parlament que es posa en marxa amb friccions

Júlia Regué Fidel Masreal

La reconstrucció catalana neix sense un rumb clar

A mesura que avança la desescalada, els governs activen mecanismes per definir la reconstrucció davant la crisi socioeconòmica que la pandèmia deixa al seu pas. Catalunya no és una excepció, però la seva estratègia de tres potes –Govern, Parlament i grup d’experts– es mou encara en la nebulosa de la indefinició i la descoordinació, més enllà de la necessitat compartida d’injectar, de forma massiva, fons i recursos als sectors i col·lectius més afectats. No serà una feina fàcil posar blanc sobre negre com es vol arribar al que el president Quim Torra anomena un futur «disruptiu».

En el cas del Govern, funciona l’anomenada CORECO, que és la comissió per a la reactivació econòmica i la protecció social, que té l’objectiu d’«elaborar un pla per a la reconstrucció del país». És una mica com un ‘minigovern’ dirigit per Torra, amb les àrees d’Economia, Empresa, Agricultura, Presidència, Territori i Afers Socials. De moment, les tres reunions fetes fins ara han servit per anar anunciant injeccions econòmiques en diferents sectors. Divendres passat, sobre el turisme i un «pla de xoc cap a la transició energètica», així com ajuts al sector marítim. 

En paral·lel, i se suposa que amb la mirada posada a llarg termini, el cap del Govern ha creat un grup de 30 experts amb l’objectiu d’elaborar l’«estratègia 2022» de Catalunya. Es tracta de professionals de diferents procedències i sensibilitats coliderats per Genís Roca i Victòria Alsina. «No és a les meves mans aconseguir un compromís d’un Govern que encara no s’ha format», admet Roca respecte a la utilitat que puguin tenir les seves conclusions, previstes per al febrer de l’any que ve.

L’expert admet el risc que la seva proposta i el seu encàrrec es converteixi en una més que creen els governs. «No tinc garantia que puguem prometre un resultat diferent, però tinc indicis que em fan ser optimista. No hem vist tants grups com aquest, amb aquesta llibertat diversitat. I no farem un document per tenir raó, sinó un document que es pugui implementar», amb propostes concretes ordenant prioritats. 

L’embolic del Parlament

Paral·lelament al CORECO i al grup d’experts, l’oposició també vol prendre la paraula i el Parlament, igual com al Congrés dels Diputats, tindrà la seva comissió per a la reconstrucció. Però, malgrat conjurar-se per aparcar els desacords, els grups parlamentaris ja han deixat anar les primeres objeccions en el més bàsic: el títol de la comissió. Per Cs cal «reconstruir»; pel PSC  també cal «recuperar»; pels comuns, «repensar»; pel PPC  es tracta de «reactivar», i la CUP empeny per «transformar». Els matisos en aquest cas són substancials: els populars neguen que el coronavirus hagi «destruït» la societat, creuen que només l’ha deixat en ‘stand by’, mentre que els anticapitalistes desdenyen tornar a la situació pre-Covid, una normalitat que ja veien com un «problema» abans de la crisi sanitària per la desigualtat social.

Els socialistes, impulsors del fòrum, van aconseguir unir l’oposició en la seva proposta, que finalment JxCat i ERC van avalar malgrat les reticències inicials. La CUP va ser l’únic partit discordant i va registrar una abstenció. Els partits es conviden a aparcar el xoc que s’ha instal·lat al Parlament des de la tardor del 2017 i es reclamen els uns als altres ser «productius» en aquest front ampli, tot i que hi ha temor que es converteixi en un espai de propaganda preelectoral o que les seves conclusions arribin massa tard.

Els socis del Govern català, en aquesta ocasió en sintonia, utilitzaran la comissió com a «acompanyament» als plans de l’Executiu i com a altaveu per reclamar al Govern central els recursos necessaris per atendre l’emergència socioeconòmica que deixa el virus. No obstant, els republicans ja van avançar en el ple que buscaran el consens, però van demanar «no posar-se aquesta obligació al preu que sigui». «De consensos irrellevants la història en va plena», va etzibar Ernest Maragall, i va dir que el Govern «no pot esperar» les conclusions de la comissió per prendre decisions.

Cs mirarà de posar en pràctica la seva nova estratègia de recolzament als governs en plena pandèmia com a partit frontissa a favor de la «unitat» després d’una època de xoc constant amb el Govern. Els taronges estan perfilant encara les seves propostes, però els ajuts a autònoms i pimes presidiran la seva aposta. El PPC, per la seva banda, se centrarà a mirar de donar un impuls a l’activitat econòmica, especialment al sector turístic. 

Mentre el PSC espremerà el seu paper com a promotor, per això ja ha plantejat les línies mestres que proposarà a la comissió: reforçar el sistema sanitari, canviar el model de les residències de majors, adaptar la renda mínima garantida, reforçar els serveis d’ocupació i d’inspecció laboral, crear un fons català d’inversió pública amb ajuts i crèdits, i elaborar plans de xoc sectorials en turisme, hostaleria, comerç i transport.

Algunes d’aquestes propostes coincideixen amb l’òptica dels comuns, que també han esbossat les seves prioritats. Els seus objectius més concrets són: que Catalunya destini el 7% del PIB a salut, l’1,5% a polítiques de vivenda, que es reforci la renda mínima garantida amb l’ingrés mínim vital, que es creï un pla per a una reindustrialització «verda i intel·ligent» i un altre per a la «sobirania alimentària», i idear una fiscalitat «justa».

La CUP procurarà incloure mesures de nacionalització d’empreses, prohibir els acomiadaments i millorar els ajuts a la vivenda. I, com JxCat i ERC, no trauran de l’equació l’autodeterminació de Catalunya.

No obstant, tots aquests plans poden quedar en paper mullat si hi ha una convocatòria electoral.