La fiscalia recorre les sortides de presó de Dolors Bassa per treballar

La fiscalia ha recorregut davant el Jutjat de Vigilància Penitenciària les sortides laborables de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, a qui se li van modificar les condicions del règim penitenciari i se la va autoritzar perquè acudís a una entitat externa que presta serveis essencials.

En el seu informe, el Ministeri Públic s’oposa a l’adaptació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, autoritzat a finals del mes passat per la junta de tractament de la presó Puig de les Basses (Girona), on Bassa compleix condemna pel procés.

L’exconsellera tenia prèviament autoritzades les sortides per ocupar-se de la seva mare, un permís que tenia l’aval del Jutjat de Vigilància Penitenciària i que va quedar en suspens arran de l’estat d’alarma pel coronavirus.

La Generalitat va permetre posteriorment que els presos a qui s’aplica el 100.2 poguessin reprendre les seves sortides sempre que disposessin d’ocupació a l’exterior i els centres de treball estiguessin físicament oberts malgrat el confinament, cosa que va permetre a la majoria de líders del procés reprendre les seves tasques.

En canvi, com que Bassa –igual com l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez– encara no havia pogut fer-ho, va sol·licitar la modificació de les seves condicions del 100.2 per acudir a treballar a la Fundació Hospital Asil de Pobres i Malalts, una entitat que presta serveis essencials, cosa que li va ser permès de manera immediata després del vistiplau de la junta de tractament.

No obstant, la fiscalia considera que la concessió del 100.2 ha d’estar vinculada al «requisit imprescindible» que el programa de tractament «estigui relacionat amb l’etiologia delictiva i que no puguin servir per fonamentar-lo activitats que poden realitzar-se al mateix centre penitenciari».

«Valorant l’adequació del contingut proposat a les exigències del règim de l’article 100.2 del reglament penitenciari, cap relació guarda l’àrea laboral amb la tipologia delictiva per la qual la interna compleix condemna, sense produir-se cap efecte de tractament, ja que la interna no va cometre els delictes per una necessitat econòmica», apunta.

Com altres líders del procés

Esgrimint arguments similars que ha fet servir per oposar-se als permisos d’altres líders del procés, el fiscal insisteix que no consta que Bassa hagi dut a terme tractaments específics vinculats als delictes de sedició i malversació pels quals va ser condemnada arran de l’1-O i defensa la necessitat d’«ensenyar» Bassa «a respectar la llei».

«L’esmentat tractament hauria d’orientar-se a treballar les necessitats criminògenes de la mateixa, a tractar les distorsions cognitives que van influir en el seu comportament, a fi de rebaixar el risc de reiteració delictiva», afirma el Ministeri Públic, que remarca, a més, que Bassa «no assumeix la seva responsabilitat» delictiva.

Emfatitza també la falta d’«excepcionalitat que justifiqui» l’aplicació del 100.2 i censura que els presos del procés hagin convertit «l’excepcionalitat en generalitat, donant carta de naturalesa al designi de l’administració de buidar de contingut la sentència del Tribunal Suprem que va condemnar la interna».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Per tot això, recalca que les sortides laborables de Bassa en virtut del 100.2 «no influiran de manera positiva en aquestes carències de tractament de la interna» i denuncia que en cap cas s’hagi detallat «quins són els dèficit que presenta en l’àrea laboral» ni per què les esmentades carències «no poden ser treballades al centre penitenciari, sobretot en un estat tan primerenc de compliment».

Uns «dèficit» que, de tota manera, s’apressa a desmentir al recordar la «preparació, competència i relacions personals» de Bassa, així com les seves «habilitats laborals àmplies» gràcies a les quals, assevera, «no tindrà cap problema per obtenir feina a l’exterior».