El Govern crea el consell assessor que fiscalitzarà la reforma de l’Administració

Es tracta d’un òrgan amb caràcter consultiu que avaluarà l’efectivitat de les reformes impulsades, proposarà millores i assessorarà el Govern en el procés de transformació dels serveis públics, un dels eixos troncals del projecte que Illa prova d’impulsar des de la Generalitat. L’ens, que formalment es denominarà Consell Assessor per a la Reforma dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya (CARE), s’ha creat just el dia després que el president encapçalés l’acte de presentació de l’informe de conclusions dels experts en què apunten les vies d’intervenció per simplificar l’administració.

De fet, el CARE estarà liderat per la mateixa figura que ha coordinat el procés de diagnòstic: Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política de la UPF i especialista en gestió pública, que s’integrarà a partir d’ara a la conselleria de Presidència i que dirigirà la fiscalització de les reformes junt amb cinc vocals més experts en gestió pública i transformació digital. No és l’únic organisme que es posa en marxa, ja que també ho farà, en paral·lel, la comissió interdepartamental que analitzarà la viabilitat de la implementació de les mesures en un termini de quatre mesos.

Mesures a curt, mitjà i llarg termini

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA

Per reformar l’administració, s’han posat a sobre de la taula intervencions tant a curt com a mitjà i llarg termini. De fet, segons el Govern, hi ha un terç del mig centenar de propostes dels experts que ja estan en marxa o en tramitació. Entre les mesures més immediates, el Parlament aprovarà aquest dimecres una llei que reconeix el «dret a l’error» dels funcionaris, una manera que els treballadors públics puguin operar amb més agilitat sense por d’exposar-se a «responsabilitats civils i penals».

A mitjà termini, el Govern vol promoure la intel·ligència artificial en diversos processos administratius i també simplificar 170 tràmits dels 2.400 que gestiona la Generalitat. Tot això per reduir una burocràcia que a Catalunya, segons diuen els experts, pot arribar a resultar «paralitzant» de l’activitat pública i econòmica. Més a llarg termini, es planteja una norma per millorar l’accés de la funció pública dels funcionaris i la seva mobilitat entre administracions i una llei perquè la majoria dels directors generals de l’administració no siguin elegits a dit per motius de confiança política, sinó que accedeixin al lloc per mèrit i professionalitat.