'El segon cafè' de La 2Cat
L’Editorial de Cristina Villanueva: Viure en una habitació, no és viure
Cristina Villanueva, al frente de El segon cafè. /
Vivim en un país on tenir una casa s’ha convertit en un privilegi. Avui mirem una realitat que amaguem perquè explica el pitjor de nosaltres.
Ens agradaria dir que el sensellarisme està en decreixement, però tot el contrari, més de Mil 500 persones viuen al ras... 16 murals als carrers de Barcelona ens ho recorden, ens obliga a mirar però posar sostre, dignitat i drets...
Hi ha una altra cara invisible del sensellarisme que també s’estén: famílies, pensionistes, estudiants o treballadors que viuen en una habitació. Una habitació sense llum, sense intimitat, sense futur.
El 87% dels joves no es pot emancipar, i molts han de compartir sostre com si la vida sencera fos un lloguer temporal.
Diuen que la precarietat ha canviat de nom: abans era laboral, ara és de l'habitatge. I la ciutat, que vol ser exemple de drets, no pot mirar cap a una altra banda.
Perquè viure en una habitació no és viure. I viure al carrer tampoc no hauria de ser una condemna. Benvinguts al Segon Cafè.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
