DESPRÉS DE LA DENEGACIÓ D'UN PERMÍS

Torra denuncia en una carta a l'ONU les «amenaces» del Suprem sobre el confinament dels presos del procés

La consellera Capella demana a la Fiscalia que investigui les «coaccions» del tribunal a les juntes de tractament de les presons catalanes

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL***

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL*** / EFE

2
Es llegeix en minuts
Efe

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha enviat una carta a l’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, per denunciar les «amenaces» del Tribunal Suprem que al seu entendre han provocat la denegació d’un permís perquè els líders independentistes presos podrien passar el confinament als seus domicilis. Així mateix, la Generalitat ha demanat a la Fiscalia que obri una investigació sobre aquestes «coaccions».

Així ha reaccionat Torra després que les juntes de tractament de les presons catalanes deneguessin als presos independentistes un permís per passar el confinament del coronavirus a les seves cases, una cosa que sí que va permetre a una quinzena de reclusos de segon grau que tenien sortides emparades per l’article 100.2 del reglament penitenciari.

La Generalitat va anunciar dimarts passat que estudiaria les escletxes legals per poder acordar el confinament domiciliari de presos amb el 100.2, però el Tribunal Suprem va advertir que si s’enviava a casa els líders del procés els funcionaris de les juntes de tractament podrien incórrer en un delicte de prevaricació.

En la seva carta, Torra remarca que el 25 de març passat Bachelet va manifestar públicament que «ara, més que mai, els governs haurien d’alliberar totes i cadascuna de les persones que estan empresonades sense prou base legal, incloent-hi presoners polítics i altres detinguts».

Segons Torra, això no ha sigut possible «complir-ho» en el cas dels líders independentistes perquè el Suprem «va advertir i va amenaçar les autoritats penitenciàries catalanes de possibles conseqüències legals, de caràcter penal». «Les amenaces del Tribunal Suprem van ser abocades perquè aquesta mesura afectaria, entre d’altres, els presos polítics catalans que actualment compleixen condemna a dues concretes presons catalanes», afirma en la seva missiva Bachelet.

I afegeix: «Com a advocat que soc, estic convençut que mantenir-los a la presó a risc de la seva salut i posant-los en risc vital implica una clara vulneració» de diversos articles del Conveni Europeu de Drets Humans de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. 

Capella demana a la Fiscalia que investigui

En aquesta línia també s’ha expressat la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha demanat a la Fiscalia que investigui aquest «fet inaudit» en l’actuació del Tribunal Suprem. Capella considera «inaudit» que el Tribunal Suprem «amenaci» i «coaccioni» les juntes de tractament de les presons per «influir» en la seva decisió sobre els presos del procés».

En declaracions a Catalunya Ràdio, la titular de Justícia ha considerat «inaudit» i «sorprenent» que el Suprem «se salti les regles del joc» pròpies d’un Estat democràtic mirant d’«influir» en les decisions dels funcionaris de les juntes de tractament de les presons catalanes.

Notícies relacionades

«No sé què hauria passat si (aquests funcionaris) no haguessin rebut whatsapps del Tribunal Suprem, però aquests han de poder fer la seva feina sense amenaces ni coaccions», amb «serenitat i criteris objectius», ha dit Capella, que creu que les juntes de tractament han fet una interpretació «estricta» de la normativa.

Capella, a més, ha criticat que l’Estat «s’hagi saltat» també les recomanacions de l’ONU i d’altres organismes internacionals: «Estem en una emergència sanitària i continuem amb l’excepcionalitat de decisions incomprensibles fora de l’Estat de dret», ha denunciat.