El Suprem adverteix la Generalitat que excarcerar els presos de l'1-O pot ser delicte

La Conselleria de Justícia de la Generalitat estudia escletxes legals del reglament penitenciari per poder enviar a confinar-se a casa seva els presos que podien sortir de dia a treballar o fer voluntariat en virtut de l’article 100.2, entre els quals, els líders del procés. Tres d’aquests (Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Raül Romeva) han sol·licitat al Tribunal Constitucional poder passar el confinament a casa seva.

Des del Tribunal Suprem, que va ser el tribunal que els va condemnar i, per tant, a qui correspon l’execució de la sentència, s’ha preferit no esperar que aquesta hipotètica excarceració es produeixi i ha respost a l’anunci amb una advertència: fer-ho pot ser constitutiu d’un delicte de prevaricació, informa Ángeles Vázquez.

La consellera de Justícia, Ester Capella havia explicat al matí que el seu departament havia donat instruccions a les juntes de tractament de les presons perquè estudiïn si la llei permet que els reclusos del 100.2 puguin romandre als seus domicilis mentre duri l’estat d’alarma, com passa amb part dels que estan en tercer grau.

En un breu comunicat, el Suprem, com a tribunal sentenciador dels líders del procés, ha respost que «en el cas que la junta de tractament de les presons on es troben els presos» del procés «acordi la seva excarceració per complir el confinament als respectius domicilis», es dirigirà a cada una d’aquestes «juntes de règim general i a la direcció dels centres respectius perquè al més aviat possible expliquin el fonament jurídic que justifica aquesta decisió i identifiquin de forma nominal els funcionaris que han recolzat aquest acord». Afegeix que això «s’emmarcaria en l’exigència de responsabilitats penals per la possible comissió d’un delicte de prevaricació».

Tot i que l’advertència del tribunal del procés només afecta els líders independentistes, l’execució de condemna dels quals és la que els correspon, fonts jurídiques consultades per aquest diari admeten la possibilitat que altres tribunals reaccionin igual davant de l’excarceració de presos per condemnes l’execució de les quals els correspon, si, com el Suprem, entenen que pot implicar un delicte de prevaricació.

La versió del Govern

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha defensat que una ordre de «la secretària general d’institucions penitenciàries de l’Estat» ha dictat que els presos en tercer grau o els que tenen una flexibilitat de l’article 100.2» puguin passar el confinament a casa seva.

Aquesta seria, segons Budó, la «base legal» que «ha de permetre» que les juntes de tractament estudiïn aquests casos i decideixin el confinament d’aquests presos, entre ells els dirigents independentistes del procés, a casa seva. Sobre l’avís del Suprem d’una possible prevaricació, Budó ha replicat: «Algú podria pensar que hi ha un delicte de prevaricació, sí».

Per la seva banda, la portaveu del Govern central, María Jesús Montero, ha evitat carregar les tintes contra la Generalitat i ha recordat que són les juntes de tractament de les presons les encarregades de decidir sobre el règim dels presos. No obstant, ha assegurat que el Ministeri de l’Interior està «reforçant el control» als centres penitenciaris per evitar l’expansió del Covid-19 entre els interns.

Comandament únic estatal

I és que la Generalitat ha donat aquesta instrucció malgrat que l’autoritat penitenciària des que es va decretar l’estat d’alarma està en mans del Ministeri d’Interior. De fet, el passat 18 de març, Institucions Penitenciàries va dictar una ordre per la qual facilitava que els presos classificats en tercer grau o amb el 100.2 que tinguessin ja control telemàtic aprovat prèviament per un jutge de vigilància penitenciària poguessin seguir amb les seves condemnes des de casa.

L’endemà, el 19 de març, Institucions Penitenciàries va negar que la mesura autoritzés que els presos se n’anessin a casa de forma generalitzada. A més, els presos de l’1-O van assegurar que seguirien les seves condemnes a la presó, al quedar suspesos els permisos de sortida o en aplicació del 100.2.

Escull legal

L’escull legal per a la Generalitat és que el reglament penitenciari només permetria, en principi, el confinament domiciliari dels reclusos en tercer grau, no dels que estan classificats en segon, com és el cas dels presos de l’1-O.

Des que es va decretar l’estat d’alarma, els reus que s’han acollit al 100.2 estan dia i nit a la presó, ja que es van suspendre les seves sortides. L’objectiu de la mesura, segons Justícia, seria «esponjar» les presons per evitar la propagació del coronavirus. Fins ara s’han confirmat 9 casos positius d’interns –34 més estan en estudi– i 20 de funcionaris.

Només presos no perillosos

L’excarceració dels presos del 100.2, una «mesura excepcional en una emergència sense precedents» segons la conselleria, s’aplicaria només als reclusos amb un baix risc de reincidència i que disposin d’un domicili fix i, tot i que d’aplicació immediata, haurà de ser avalada després pel jutge de vigilància.

Actualment, 101 presos de les presons catalanes tenen autoritzades les sortides de l’article 100.2. Abans de l’estat d’alarma, n’eren 157, però 56 han passat a ser classificats en tercer grau en les últimes setmanes. Capella ha explicat que ha ordenat als directors de centre que «busquin» el que la llei «permet» per esponjar les presons catalanes».

«Ens ho demanen les Nacions Unides, i el departament de Justícia ja fa dies que està prenent decisions i que recorre camins que fins ara no havia recorregut. En aquests moments, tenim el 69% de les persones classificades en tercer grau confinades a casa seva. Però no és suficient, necessitem que hi hagi menys gent a les presons», ha apuntat.

Les juntes de tractament

Notícies relacionades

Cuixart demana al Constitucional passar el confinament fora de presó

El 55% dels presos en tercer grau passen el confinament a casa

En relació amb si aquesta mesura afectarà els líders independentistes a la presó –tots ells confinats a la presó actualment–, la consellera ha precisat que «les decisions les prenen i les prendran les juntes de tractament».

«I estic convençuda que, com sempre han fet, ho faran amb objectivitat, professionalitat i tenint en compte que en aquests moments hem de preservar més que mai la salut i la vida de les persones que es troben privades de llibertat als centres penitenciaris catalans», ha afegit.