Les presons rebutgen que els presos de l'1-O es confinin a casa pel coronavirus

Les juntes de tractament de les presons han denegat aquest dijous el permís als  presos de l'1-O  perquè poguessin confinar-se a casa durant la crisi del coronavirus. La Conselleria de Justícia va plantejar aquesta opció als centres penitenciaris per frenar la propagació del Covid-19, cosa que va provocar l' advertència del Tribunal Suprem  als funcionaris de presons responsables de prendre aquesta decisió que podien incórrer en un delicte de prevaricació si autoritzaven les excarceracions dels líders del procés.

Aquest dijous, els funcionaris de les presons catalanes han acordat que  15 presos en segon grau  i als quals s'aplica l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet flexibilitzar el règim dels reclusos fins a condicions de semillibertat, romanguin als seus domicilis durant el confinament. En concret, quatre internes de la presó de dones de Wad-Ras i 11 reus de la presó de Quatre Camins.

No obstant, les presons de Lledoners (Barcelona), Mas d'Enric (Tarragona) i Puig de les Basses (Girona), on compleixen les penes (també en segon grau i acollits a l'article 100.2) els presos condemnats pel Tribunal Suprem pel procés independentista, no han aprovat la mesura per a cap dels interns.

Decisió «condicionada»

Després de l'anunci, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha acusat el Suprem d'haver volgut «condicionar» la decisió dels funcionaris de les juntes de tractament de les presons catalanes, cosa que ha considerat «inaudita, vergonyosa i inapropiada d'un Estat de dret».

Tal com ja va fer ahir, la titular del departament ha recordat a l'alt tribunal que els centres penitenciaris han de poder treballar «sense amenaces ni coaccions» i, en un vídeo, li ha recriminat que «assenyali amb el dit els funcionaris» de presons.

«A ningú se li escapa que qui va condemnar a llargues condemnes les preses i presos polítics és el Tribunal Suprem, el mateix que ara assenyala amb el dit els funcionaris i funcionàries dels centres penitenciaris, de les juntes de tractament», ha censurat.

📺 El Suprem ha volgut condicionar els funcionaris de presons per evitar el confinament a casa de presos i preses pllítiques pel #covid19:

❌ Amenaces ‼️
🚫 Coaccions ‼️

La responsabilitat és del tribunal. Els funcionaris de @justiciacat ni amenacen ni redacten sentències. pic.twitter.com/RXAuITXk7O

— Ester Capella Farré (@estercapella) 2 de abril de 2020

Escletxes legals

La Generalitat va desencadenar dimarts la polèmica a l'ordenar a les juntes de tractament de les presons catalanes buscar les escletxes legals que permetessin enviar a casa els interns el règim dels quals s'ha vist flexibilitzat mitjançant l'article 100.2, gràcies al qual poden sortir de presó per  treballar o fer voluntariat i entre els quals figuren els presos del procés.

Aquest anunci, que buscava «esponjar» les presons per evitar la propagació del coronavirus, pretenia estendre als reclusos amb el 100.2, les sortides dels quals van quedar suspeses arran de l'estat d'alarma, les mesures que ja s'apliquen a part dels presos en tercer grau , que estan passant el confinament als seus domicilis.

No obstant, el Tribunal Suprem es va apressar a sortir al pas i va advertir a les autoritats de les presons catalanes que podien incórrer en delictes de prevaricació i que tampoc emparaven les instruccions que el Govern havia dictat per a les presons arran de l'estat d'alarma. Els va avisar, a més, que, si s'excarcerava els líders independentistes, requeriria a les juntes de tractament que identifiquessin els funcionaris que avalessin aquesta decisió.

En mans del jutge

Els quinze interns a qui sí que s'ha permès confinar-se a les seves vivendes representen el 15% de tots els presos amb el 100.2  a Catalunya i cap estava en centres oberts.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

Es tracta, segons el Departament de Justícia, de «decisions inèdites, justificades per un context de crisi sanitària» i «sense precedents», ja que és la primera vegada que els centres penitenciaris catalans plantegen aquesta mesura, emparada per una «interpretació no restrictiva del reglament».

No obstant, la junta de tractament de Quatre Camins ha de traslladar ara la decisió al jutjat de vigilància penitenciària, que informarà la Fiscalia perquè es posicioni sobre això abans de decidir si ratifica la proposta de les presons; i l'última paraula la té l'Audiència Provincial.