El Govern central es defensa de les crítiques a l'aturada: «No hi ha economia sense salut»

El Govern espanyol es va resistir fins dissabte passat a decretar l’aturada de tot el sistema productiu, més enllà dels sectors considerats essencials. Algunes autonomies, com Catalunya, i una part dels grups de l’oposició l’hi reclamaven, amb diferents matisos. Fins i tot Podem, soci del PSOE en l’Executiu, va començar a defensar-ho la setmana passada. Però ara que ha aplicat l’anomenada hibernació, de manera una mica caòtica al no publicar el reial decret fins la passada mitjanit i veient-se obligat a aprovar una moratòria davant dels dubtes creats, no para de rebre crítiques.

De les mateixes comunitats, per no haver tingut en compte les singularitats dels territoris. De l’oposició, amb Pablo Casado, líder del PP, que acusa la Moncloa de «mentir» i anticipa que no recolzarà el reial decret perquè no està d’acord amb el fet que siguin les empreses les que hagin de fer-se càrrec del sou dels empleats durant aquesta paràlisi de la producció. I de les organitzacions empresarials, amb la CEOE al capdavant, que acusa el Govern central de «precipitació» en la mesura, que provocarà la pèrdua de 49.000 milions d’euros en un mes: el 2% del producte interior brut de tot l’any.

Davant l’allau de crítiques, el Govern espanyol s’ha vist obligat a sortir a defensar-se. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha comparegut a la Moncloa al costat del d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per llançar la següent idea: sense salut no hi ha economia. «Perquè hi hagi economia hi ha d’haver salut i perquè hi hagi salut cal derrotar el virus amb mesures com aquesta, que són difícils de prendre», ha dit Illa. «No hi ha cap contraposició entre salut i economia. Per gaudir d’una bona economia cal gaudir de bona salut», ha insistit el ministre.

L’evolució de la malaltia

Hores abans, el ministre de Transport, José Luis Ábalos, ha donat a entendre que l’evolució dels contagis, pitjor de l’esperada, ha sigut la causa que ha obligat l’Executiu a aturar el sistema productiu «¿Hi va haver canvi d’opinió per les dades?», li han preguntat a Ábalos a TVE. «Sí», ha contestat el ministre, que ha defensat que el Govern sempre ha intentat «equilibrar» el combat contra el Covid-19 amb el sosteniment, fins on fos possible, de l’activitat econòmica. «Hem d’assumir quines són les dades sanitàries. Això fa que hàgim de prendre les mesures actuals. Ha sigut una resposta exacta a la situació sanitària i hospitalària d’aquest país», ha continuat Ábalos.

Diumenge passat, després del Consell de Ministres que va decretar l’aturada econòmica, la ministra d’Hisenda i portaveu de l’Executiu, María Jesús Montero, va admetre que la detenció del sistema productiu pretenia guanyar temps i no saturar encara més les ucis dels hospitals, però va rebutjar que la mesura fos conseqüència d’una evolució dels contagis pitjor de l’esperada. «No hi ha hagut cap situació d’alarma afegida que hagin plantejat els experts», ha assenyalat des de la Moncloa.

La moratòria

Fins a l’últim moment, el Govern central va estar delimitant quines activitats havien de parar i quines no. El reial decret es va emetre al punt de la mitjanit. A pocs minuts de la seva entrada en vigor, no se sabia quins empleats havien d’anar o de deixar d’anar al seu centre de treball.

Quan es va publicar, la norma va introduir sorpresa. Davant les dificultats de parar abruptament algunes activitats, el Govern va incloure una moratòria, de la qual no s’havia dit res fins aleshores. «En aquells casos en què resulti impossible interrompre de manera immediata l’activitat, les persones treballadores incloses en l’àmbit subjectiu d’aquest reial decret llei podran oferir serveis dilluns 30 de març del 2020 amb l’únic propòsit de dur a terme les tasques imprescindibles per poder fer efectiu el permís retribuït recuperable sense perjudicar de manera irremeiable o desproporcionada la represa de l’activitat empresarial», estableix la norma.

Ábalos també ha negat que el retard a la publicació i la moratòria introduïda, sobre la qual el Govern no havia dit res quan va anunciar la decisió de parar l’activitat econòmica, tingués a veure amb el debat al si de l’Executiu, que des que es va decretar el confinament ha emès símptomes de divisió, amb els ministres de Podem sent partidaris prendre mesures socials de més envergadura que els del PSOE.

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

El Govern preveu una moratòria per als qui no puguin tancar avui

«En altres temes li podria admetre que hi ha debat. En aquest, cap n’hi un. No només en la presa de la decisió, també en tots els altres punts. El que hi ha hagut és molta feina, perquè cessar pràcticament tota l’activitat exigeix un treball tècnic. No hi havia una preparació prèvia dels tècnics com passa altres vegades. Un reial decret d’aquesta naturalesa, amb la seva complexitat, és el que va ocupar el temps. Però no hi ha hagut cap controvèrsia», ha argumentat el ministre.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, per la seva banda, ha demanat disculpes, però ha negat que darrere l’aturada de l’economia hi hagués falta d’organització dins del Govern. «No accepto la crítica d’improvisació, perquè no hem parat de treballar. Sens dubte no hi ha improvisació, però són mesures molt complexes, i la que vam adoptar ahir ens ha portat molt temps polir-la en termes jurídics i fer un treball de filigrana per encertar en quins són les activitats mínimes indispensables [...] Soc conscient que molts sectors empresarials estaven preocupats per saber fins on i com els afectava la mesura, i jo des d’aquí demano disculpes», ha dit a Antena 3.