JUDICI VISITA DEL PAPA

Correa declara que compartia compte a Suïssa amb el rei Joan Carles

Es vanta que la seva declaració en la primera època de la Gürtel va suposar un canvi de Govern

Assegura que quan va parlar dels milions que havia donat al PP és pels seus pressupostos ajustats

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El capitost de la trama GürtelFrancisco Correa, va complir la seva paraula i va accedir a declarar davant del tribunal que jutja els tripijocs de la xarxa corrupta per enriquir-se amb la visita que el Papa va fer a València el 2006. N’havia de tenir ganes, perquè es va vantar que quan ho va fer en el judici de la primera època de la Gürtel hi va haver «un canvi de govern», amb referència a la moció de censura que va acabar amb Mariano Rajoy, i va acabar parlant del compte ‘Soleado’, a Suïssa, de la gestió de la qual s’ocupava Arturo Fasana, i per la qual, va dir, passava els diners de «les grans fortunes d’aquest país, inclosa la del rei d’Espanya», amb referència a Joan Carles I.

Tot i que l’existència d’aquest compte es coneixia, aquesta ha sigut la primera vegada que Correa ha inclòs amb rotunditat el Rei emèrit. Només es va aturar quan el president del tribunal, José Antonio Mora, li va demanar que no donés noms, que no al·ludís a «un cap d’Estat», que «no es podia defensar» per no estar present, i que se centrés en el que es jutja.

Aleshores ja havia explicat que ell tenia a Suïssa i a Mònaco «uns diners no declarats a Espanya». El seu assessor fiscal, Ramón Blanco Balín, li va presentar a Fasana i a l’advocat Dante Canónica –a qui ara veu molt «per televisió per l’assumpte del Rei emèrit», va dir– i li «obren un compte en el Credit Suisse», sobre el qual adverteixen que no pregunti, perquè no li podran respondre. «És ‘Soleado’ i per allà estan passant les grans fortunes d’aquest país, inclòs el Rei», va afegir.

Segons la seva opinió, Fasana, que acaba de ser exonerat de l’última peça del ‘cas Gürtel’ en instrucció, hauria d’haver sigut enviat a presó fins a identificar els propietaris d’aquests diners, com es va fer amb ell. És «gent que veiem tots els dies per televisió, amb molts més diners que jo, i jo soc a la presó i ells en llibertat», es va lamentar, perquè fa set anys que és a la presó sense veure la seva filla i sentint que la justícia és igual per a tothom.

Tanta verborrea va contrastar amb la de l’expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, que va negar haver tingut cap participació en les adjudicacions de la visita del Papa. Del tribunal es va acomiadar fins al torn d’última paraula amb un «si el coronavirus ens deixa, aquí serem».

Empresari modèlic

Abans que ell, Correa, ja recuperat dels dolors que aquest dijous van portar a suspendre el judici per l’hèrnia que pateix, s’havia presentat com un empresari modèlic, com ja va fer en la vista de la primera època de la Gürtel. Va afirmar que ell no coneixia ningú al PP, però va aconseguir introduir-s’hi, «de la mateixa manera que en les 500 empreses internacionals» per a les quals treballava, després d’un any d’esperar que l’extresorer Luis Bárcenas el rebés. 

Va insistir que això només va passar pels seus pressupostos competitius. En aquests va emmarcar les seves paraules sobre els milions que li havia donat al PP, gravades pel penedit José Luis Peñas, amb la seva «filla asseguda sobre els seus genolls», que és el que li fa més mal a Correa. 

Trump i mitjans

Notícies relacionades

Va afirmar que «la meitat de les coses que s’han explicat en aquesta història no són veritat», i va citar el president nord-americà, Donald Trump, en relació amb els mitjans de comunicació. El que sí que va dir que era veritat van ser «les 14 hores» que va declarar en relació amb la seva mediació sobre el pagament de comissions d’empresaris que volguessin ser adjudicataris en els ministeris de Medi Ambient i Foment.

Dins del seu discurs caòtic, passant d’un assumpte a un altre, Correa va citar el que va ser president de RTTV, Pedro García Gimeno, per dir que «va cometre un error a l’agafar uns diners que li van donar» amb els seus beneficis, per a continuació afegir que als funcionaris de la Generalitat valenciana acusats «no els havia convidat ni a un cafè».