Sánchez arriba a un acord amb Alemanya per avançar en l'oficialitat del català a la UE després de l'ultimàtum de Junts

Es farà amb urgència amb l'objectiu que en el pròxim Consell d'Afers Generals es pugui incloure en l'ordre del dia i presentar un text per al debat, segons apunten fonts de Moncloa. Aquest pas és significatiu atès que Alemanya era el principal país que vetava fins ara aquest compromís amb Junts per al qual es necessita la unanimitat dels Estats membres. "Un canvi substancial respecte a totes les negociacions que s'havien dut a terme fins ara", reconeixen al Govern amb satisfacció.

Per a l'impuls d'aquesta mesura a la UE, que inclou l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera, des de l'Executiu sempre apunten que Alemanya té un "paper clau". Des del convenciment que si s'aconsegueix reconduir la posició dels alemanys, fins ara contrària, altres països seguiran la seva estela per aixecar el veto. El ministre José Manuel Albares ja va incloure la "defensa de la identitat plurilingüe" en la seva tríada de prioritats de la política exterior espanyola, al costat d'Ucraïna i Gaza.

Per limar asprors davant un assumpte sobre el qual es requereix unanimitat i presenta dubtes legals entre alguns estats membres, el Govern ja es va prestar a què la seva mesura es revisi pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Així mateix, Espanya es va comprometre a assumir els costos derivats de la seva implantació, que la Comissió Europea va calcular en uns 132 milions d'euros a l'any.

Notícies relacionades

Mor als 81 anys Anna Balletbò, exdirigent del PSC

Montero crida a «intensificar el diàleg» amb Junts després de la seva amenaça sense al·ludir a una reunió de Sánchez amb Puigdemont

Pedro Sánchez ja va aprofitar la seva reunió bilateral el passat 18 de setembre amb el canceller alemany, Friedrich Merz, per posar sobre la taula l'oficialitat del català a la UE i intentar erosionar l'oposició d'Alemanya. "Portem 40 anys esperant aquest moment i espero que puguem aconseguir-ho en un futur no gaire llunyà", va pressionar el cap de l'Executiu. La posició del canceller alemany es va mantenir monolítica, encara que es va mostrar comprensiu respecte a l'"interès" del Govern espanyol respecte als "desafiaments lingüístics aquí a Espanya".

"Cada llengua multiplica la necessitat de traduccions. A mitjà termini, amb la IA no necessitarem intèrprets, podrem parlar en tots els idiomes de la UE", es va posicionar aleshores Merz per enfocar aquesta qüestió des d'un punt de vista més pragmàtic o merament logístic.