Puigdemont demana al Suprem que aixequi l'ordre de detenir-lo

Sol·licita que s'arxivi la causa seguida contra els fugits, de moment paralitzada

També demana que el jutge Llarena s'aparti de la instrucció per entendre que està contaminat

zentauroepp51502088 made using turbocollage from www turbocollage com191226135825

zentauroepp51502088 made using turbocollage from www turbocollage com191226135825

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont considera que la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va declarar que Oriol Junqueras va adquirir la immunitat des que va resultar elegit eurodiputat ha de tenir un efecte immediat en la causa que es manté oberta en l’alt tribunal contra ell:l’arxiu immediat de les actuacions, perquè és eurodiputat i els fets que se li imputen no són «constitutius de cap delicte».

L’escrit, de 63 pàgines, respon al requeriment fet a les parts pel jutge Pablo Llarena Pablo Llarena, instructor de la causa del procés i a les mans del qual segueix la peça relativa als fugits, després de conèixer-se la sentència relativa a Junqueras. L’advocat de l’expresident, Gonzalo Boye, demana que sigui apartat perquè les seves decisions han sigut tan oposades a l’acordat per la justícia europea que la seva imparcialitat s’ha vist compromesa i l’insta a aixecar qualsevol mesura cautelar disposada en contra seu, com les ordres nacionals i internacionals dictades per les quals hauria sigut empresonat de tornar a Espanya.

«No hi ha més camins. Qualsevol altre serà, una vegada més, un salt al buit legal que només servirà per deteriorar, més si hi ha, la posició del poder judicial espanyol en el context europeu que, com diem, és el de tots nosaltres», proclama.

A més, en resposta directa a la petició fiscal de sol·licitar al Parlament Europeu com més aviat millor la possible retirada de la immunitat que se li ha concedit com a europarlamentari, afirma que no procedeix l’adopció de cap mesura privativa de llibertat o restricció de moviments ni sol·licitar-ho a l’Eurocambra.

Qualifica aquesta posició d’«extravagant, grollera i palmàriament il·legal» i afegeix que aquesta «il·legalitat en res s’atenua pel suggeriment de tramitar en paral·lel el preceptiu suplicatori davant del Parlament Europeu. L’obtenció d’aquesta autorització és sempre condició prèvia per a l’emissió de qualsevol ordre de detenció», assegura el lletrat, que es permet fins i tot certes llicències. «Podem entendre les angoixes existencials que l’actual situació genera en els fiscals, però no podem oblidar que això no és una guerra, sinó una discussió jurídica davant d’un òrgan jurisdiccional que ha de vetllar per la correcta aplicació del dret, inclòs naturalment el de la UE», afirma.

L’escrit relatiu a Toni Comín, també elegit europarlamentari al maig, no es presentarà fins a la setmana que ve, per comptar amb més termini. 

Precedents

Durant la seva argumentació, esgrimeix diverses resolucions judicials anteriors, en les quals es va demanar el suplicatori una vegada van ser elegits diputats: el de l’exdirigent d’HB Ángel Alcalde Linares, que va acabar fugint abans que s’acceptés el suplicatori pel Congrés, i el de l’empresari José María Ruiz-Mateos, en el qual es va sol·licitar després de l’obertura del judici oral i mentre es tramitava que se’l deixés en llibertat.

L’expresident afirma que és obligatori l’aixecament immediat de l’ordre nacional de cerca, captura i ingrés a la presó i de l’ordre europea de detenció des del moment de la proclamació de diputat al Parlament europeu, que va dur a terme la Junta Electoral Central per acord del passat 13 de juny. Des d’aleshores, diu, estan advertint de la inexcusable obligació que té «l’instructor d’aixecar qualsevol ordre nacional, europea o internacional de cerca, captura i ingrés a la presó contra ell, així com qualsevol altra mesura cautelar restrictiva de drets, com a conseqüència precisament de la seva proclamació com a diputat al Parlament Europeu».

Notícies relacionades

«No hi ha més camins. Qualsevol altre serà, una vegada més, un salt al buit legal que només servirà per deteriorar, més si hi ha, la posició del poder judicial espanyol en el context europeu que, com diem, és el de tots nosaltres», proclama. 

Segons la defensa, «és evident que la relació representativa que uneix els membres del Parlament Europeu amb els seus representats obliga els primers a mantenir vincles especialment estrets amb els ciutadans de la Unió de la circumscripció electoral en la qual han resultat elegits. Aquest vincle és absolutament incompatible amb la detenció i ingrés a presó d’un diputat que no només impediria aquesta relació amb els seus electors sinó, també i molt significativament, poder acudir a les sessions del Parlament».