La reconciliació de Junts i el PSOE depèn de la tornada de Puigdemont

En les files socialistes apunten que Sánchez ha pagat un peatge considerable per donar a Junts el focus que els de Puigdemont feia temps que demanaven per a les seves "baralles personals" amb ERC i, especialment, amb Aliança Catalana. Confien que es calmin els "nervis" i continuïn apostant per no dinamitar la legislatura.

El gest de Sánchez va ser un primer pas per mirar de reprendre el festeig, però, en poc més d’un mes –el temps que transcorregut des de la ruptura–, s’han produït diversos successos que dificulten que hi hagi una reconciliació en tota regla. El que sí que hi ha és una treva.

El primer impacte va venir d’Europa. L’advocat general de la UE va avalar l’amnistia als delictes de malversació i terrorisme, una resolució que va inocular optimisme a les files postconvergents perquè, si la sentència del TJUE segueix les seves recomanacions, Carles Puigdemont podria tornar a Catalunya la primavera de l’any vinent sense risc de ser detingut. Que Puigdemont posi fi a la seva etapa a l’estranger obre una oportunitat per a Junts, tant si vol servir de revulsiu i cartell electoral com si decideix acabar amb la seva etapa en primera línia i exercir com a expresident.

Per a alguns dirigents, el partit necessita que el seu líder torni per renovar orgànicament i ideològicament les sigles, i fins i tot el lideratge, a fi de decidir després com es recompon la formació després del procés i com es ressitua davant un nou tauler en el qual poder pactar a esquerra i dreta per tornar a ser fiable i previsible davant l’estructura econòmica i empresarial catalana. Un aspecte que, si no juga amb el PSOE, el porta al córner.

Hi ha una sensació compartida que amb Puigdemont a l’estranger sempre serà difícil normalitzar la política de pactes, tant amb el PP com amb el PSOE o el PSC, pels rancors acumulats des del 2017. L’exaltació que desperta Puigdemont impedeix que ara com ara tingui un al·licient per donar a Sánchez estabilitat. De fet, la cita que tant va reclamar a Waterloo s’ha convertit en una llosa, ja que una visita del president del Govern només serviria de munició per a l’extrema dreta.

En aquesta situació de "necessitat" és en la qual confien en les files socialistes per assegurar que Junts no ho llançarà tot per la borda, mentre admeten que els moviments dins de Junts davant la possible tornada i relleu de Puigdemont poden immiscir-se en les relacions i, per tant, posar en un compromís el Govern.

La pressió d’Aliança

El Parlament s’ha convertit en un plató des del qual Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, difon vídeos per fer créixer la seva popularitat. Un impacte del qual fa temps que els alcaldes de Junts adverteixen, amb queixes que el partit està més pendent de Madrid que de Catalunya. L’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pronostica un empat entre les dues formacions en el tercer lloc del Parlament.

Fa temps que els postconvergents miren d’aturar aquesta possible pèrdua de vots. Quan van decidir trencar amb Sánchez, ho van fer en bona mesura perquè temien que el president premés el botó de l’avançament electoral i els agafés sent encara socis. Això hauria sigut combustible per a Orriols, perquè els assemblaria a ERC utilitzant les crítiques que els postconvergents fa temps que aboquen sobre els republicans.

Tornar a muntar ara la taula de negociació a Suïssa amb el PSOE seria una decisió que, per a alguns dirigents, donaria ales a Aliança Catalana, però per a d’altres seria una oportunitat de demostrar davant l’extrema dreta que la política útil es fa combatent la multireincidència, les ocupacions i la inseguretat amb acords que aportin solucions.

En el fons, Junts ha deixat a Sánchez establertes les bases del que demana i confia que sigui el que redacti en els decrets que ha de portar al Consell de Ministres. A canvi, no li exigirà que convoqui eleccions, ni s’acostarà al PP per a una moció de censura.

A Junts li va costar revertir la seva promesa electoral de no investir Sánchez el 2023. Ja no tant per l’impacte de l’hemeroteca, sinó perquè les urnes el van posar en un lloc clau per a la governabilitat. Però la desconfiança amb els socialistes era enorme perquè consideraven que durant el procés havien demonitzat Puigdemont. La relació es va anar pastant gràcies al vincle que van travar Jordi Turull i Santos Cerdán.

Sense interlocutor

La sintonia entre aquests dos dirigents va salvar bona part de les votacions al Congrés fins que l’empresonament del llavors secretari d’Organització va deixar Junts sense un interlocutor en qui confiar. Molts veuen allà, en el moment de Cerdán entrant a presó, l’inici del deteriorament de les relacions entre el PSOE i Junts. Això anava afectant el dia a dia, elevant la distància entre els partits, juntament amb la sensació que la taula de negociació a Suïssa estava arribant a un atzucac perquè els acords no es complien, no es detectava un marge per al compliment i, a més, la resolució del conflicte polític tampoc es va arribar a encarar mai.

Notícies relacionades

La corrupció desanima les federacions del PSOE

La catàstrofe de València, la més cara de la història d’Espanya

En el fons, tot passava per la tornada de Puigdemont que els socialistes no podien prometre perquè depenia, principalment, de la decisió del Tribunal Constitucional. Però tot va saltar pels aires i ara només podrà recompondre’s si Sánchez compleix al peu de la lletra l’acordat i si Junts troba uns nous incentius per forjar acords sense que se’l pressuposi com a soci del PSOE.

¿Com es conclou el debat en un partit que es divideix entre els que critiquen que la caixa és pràcticament buida perquè no s’està cobrant per endavant i els que consideren que les urnes els han donat l’oportunitat de tornar a la política del peix al cove? Amb resultats. Però sense la tornada de Puigdemont, sense l’oficialitat del català a la UE i sense la delegació de les competències en immigració a Catalunya, és difícil. A Junts no amaguen la seva satisfacció pel reconeixement públic de Sánchez i per haver menystingut ERC al dir que ha assumit la multilateralitat en el nou sistema de finançament. Hi ha dos mesos per reconduir la situació, però pel camí hi ha algun sot.